RELATOS SALVAJES. Director, Damián Szifrón

Nacionalitat, Argentina, Espanya, 2014.
Produïda per "El deseo". Productora dels germans Almodobar.
Distribuidora, Warner i per això val més cara veure-la, ja que la distribuïdora no l'ajustat a les reduccions que fan les sales de projecció.

Sinopsi
Sis històries corrents, on passen coses sorprenents, perquè els protagonistes d'aquestes, acaben reaccionant d'una manera salvatge.

El director, Damián Szifrón

NÚRIA opina

Aquesta és una pel·lícula que explica sis històries, on els protagonistes d'aquestes, es troben en unes situacions que els estiren cap a deixar-se anar, sortir de la convenció i perdre el control i comportar-se d'una manera diríem salvatge. Amb aquest esquema, en cada història es donen situacions sorprenents i força divertides que, es desenvolupen amb humor, però del negre.

M'he divertit molt i totes les històries m'han fet gràcia, però la que més m'ha agradat ha estat, la de dos conductors que van per la carretera que va de Salta a Cafayate- carretera que per cert conec i recordo-. Un va amb un Audi flamant..., i l'altre, amb un cotxe vell, tronat i carregat amb tot d'eines de treball a dalt d'una vaca... El tempo de la història i la interpretació que fan els dos personatges és genial..., no dic res més perquè aquesta és una pel·lícula que no us podeu perdre i que heu d'anar a veure perquè ho passareu molt bé.

La que no m'ha acabat de fer el pes i l'he trobat mal resolta, és l'atropellament d'una dona prenyada per part d'un noi de casa bona... però potser he estat jo qui, no li he vist el què.

MARTINA opina.

Damián Szifron ha fet una obra divertida, satírica i original. En la mateixa, mitjançant sis micro històries, l'espectador gaudeix d'un seguit de situacions, on els seus protagonistes porten a l'extrem, alguns obstacles quotidians.
Considero que mitjançant la combinació del tarannà passional dels argentins i aquesta manera pròpia seva i directa de relacionar-se amb la vida la pel·lícula es converteix en un bon divertiment.
He rigut força, cosa que els temps que corren crec que és molt, i únicament em sembla criticable l'última història. Potser perquè, clarament és la que busca tancar el bucle de persones fora de si, violentes i fins i tot cruels, treballant amb un final feliç que, pel meu gust té un sabor amb un punt de vulgar o descafeïnat.