CORREDORA, ÉS EL CONTRA RELAT D'UN SUBGÈNERE D'HISTÒRIES ÈPIQUES D'ÈXIT
ESPORTIU PER MITJÀ DE MÀXIM SOFRIMENT, UNA REFUTACIÓ A AQUESTA
FORMA ULTRACAPITALISTA DE CONCEBRE EL TRIOMF COM A ÚNICA ASPIRACIÓ
I DELS RELATS TÒPICS DE SUPERACIÓ. NO HI HA CLIXÉS SUATS NI
SOLUCIONS DE FÀCILS RESULTATS QUE ACOSTUMEN A TROBAR EN AQUESTS
RELATS. TANT EN ELS ESPORTIUS, COM EN ELS DE SALUT MENTAL.
HI
HA UNA VOLUNTAT FERMA DE NO CAURE EN LLOCS COMUNS, RESOLTA AMB UNA
AUSTERITAT QUE NO PODEM FER RES MÉS QUE APLAUDIR I AGRAIR.
Àurea
Ortiz Vileta, per a Caimán CdC, maig de 2026.
ÉS
UNA OPERACIÓ SINGULAR, DENÚNCIA ELS EFECTES SECUNDARIS D'UNA
CULTURA ON L'ESFORÇ I L'EXIGÈNCIA PODEN ALTERAR LA PERCEPCIÓ DEL
MÓN I LA IDENTITAT, A LA VEGADA QUE GENERA EN L'ESPECTADORA, LA
TENSIÓ DE SABER SI COMPETIR I GUANYAR ÉS L'ÚNICA MANERA DE
SILENCIAR ELS FANTASMES DE LA BOGERIA.
Escrit
per Sergi Sánchez en la seva crítica per Fotogrames, juny 2026.
Guió,Laura Garcia Alonso i Pol Cortecans.
España,
2026.
Duració,
96 minuts.
SINOPSI
Cris,
és una corredora d'elit que viu en un Centre d'Alt Rendiment
Esportiu.
Viu
per anar assolint els seus objectius esportius i estudia per ser
fisioterapeuta. Té un brot psicòtic que l'obliga a allunyar-se del
seu món habitual i l'obligaran a replantejar-se que fa amb la seva
vida, a partir d'aquí? La seva germana es posarà al seu costat per
ajudar-la.
 |
| La directora, Laura García Alonso |
És
el debut de la directora en llargmetratges.
LA
DIRECTORA DIU
Córrer
no és fugir, córrer és viure. És el punt on l'espectadora fa
l'exercici més gran d'empatia i pot replantejar-se la seva manera de
mirar la salut mental i els seus prejudicis.
Recollit
per Yago Torres en la seva entrevista amb la directora a Caimán CdC,
juny de 2026.
LA
DIRECTORA DEFINEIX LES SEVES INTENCIONS
Volia
treballar el contrapunt a films com Whiplash (Chazelle, 2014), El
luchador (Aronofs2008) o Cisne negro (Aronofsky, 2010), els seus
personatges, sempre trien perseguir els seus somnis, mentre perden
coses pel camí. Es tracta d'una concepció molt capitalista i
meritocràtica. Preferia contraposar un altre discurs, en un moment
determinat triar per tu mateixa, encara que això impliqui renunciar
a la victòria.
Recollit
per Yago Torres en la seva entrevista amb la directora a Caimán CdC,
juny de 2026.
NÚRIA opina.
Per
un seguit de circumstàncies tècniques adverses he hagut de fer
aquest escrit tres vegades, ara ja el tindrem, esperó sedimentat,
sintetitzat i ben filtrat.
Aquest
és un film que no tenia gaires ganes de veure, perquè sabia que em
remouria coses i em causaria dolor.
La
proposta de la Martina em va empènyer a encarar-me amb els meus
propis fantasmes. Gràcies, Martina.
La
història m'ha agradat molt. El guió està molt ben escrit, barreja
l'esforç en l'esport per assolir metes molt competitives, amb les
malalties mentals que poden aflorar en qualsevol circumstància, però
que aquesta n'és una. Però, com que és un film intel·ligent,
pensat per persones sensibles i crítiques, no es queda aquí i va al
fons de la qüestió amb delicadesa, però sense pietat, el després,
que hagis patit un brot, que en fas de la teva vida? Com acceptes que
res serà igual, després d'aquest? I, com comences i continues
vivint amb això?
El
brot no deixa de ser una part molt visible i espectacularment
aterridora per l'entorn, però en el fons inofensiu. És el després
i com continuar on està la cruïlla per la persona malalta, la
família i amics.
En
la societat malalta en la qual vivim, la malaltia mental, ni es
compren, ni s'accepta, malgrat els esforços de certs col·lectius
implicats per integrar-la i visualitzar-la com una cosa més de la
nostra característica com a humans.
El
film no només té aquesta gran qualitat, sinó que explica la
història buscant el sentit de la bellesa des del codi cinematografia
i amb molta sensibilitat i respecte. La interpretació de la
protagonista, Alba Sáez una veritable troballa.
Gràcies,
Laura García
MARTINA, opina
Aquesta
pel·lícula diria que parla de coses de les quals se'ns fa incòmode
parlar, perquè per molta gent és un horitzó ignorat, potser perquè
a moltes persones se'ls fa massa incòmode explorar el tema de la
salut mental.
Crec
que com s'aborda la història és especialment subtil, lleuger i amb
un embolcall molt gràfic del que per mi podríem anomenar un simple
regal. Perquè crec que el dolor d'un altre ésser estimat, pot ser
un patir infernal, però millor convertir-ho en un fet. En una
situació amb la qual viure una mica més ben acompanyats.
L'esport,
un escenari en el qual les quotes d'audiència i fascinació humana
són més que en res altra, considero que ens pot explicar moltes
coses. Sobretot perquè tot es porta al seu màxim exponent, ensenya
els límits delimitadament. Concretament, crec que haver-ho abordat
des d'aquest lloc m'ha ajudat a treure-li plom, sent una temàtica
que per context em remou, qüestionant-me com poder acompanyar des
d'un bon lloc.
Fitxa completa, filmografia i altres informacions:
Entrevista a Caimán CdC :
https://www.caimanediciones.es/entrevista-laura-garcia-alonso-version-ampliada-de-caiman-cdc-no-211/
Entrevista amb la directora Laura García Alonso:
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada