dimarts, 6 d’octubre del 2026

CRONOS. Director, Fernando González Molina.

PLANTEJA LA SUCCESSIÓ DESPULLADA DELS ESDEVENIMENTS, A TRAVÉS DELS ULLS DE LA POLICIA AUTONÓMICA CATALANA, ELS MOSSOS D’ESQUADRA.
Tret de la crítica de Fotogrames de Juan Pandó, setembre de 2026.
(...)PERD EL SEU ENFOCAMENT HUMANISTA, QUAN PER VANAGLORIAR A LA POLICIA, CELEBRA LA CAÇA DELS CULPABLES SENSE UN PROCÉS QUE ELS JUTGI I ELS CONDEMNI CONFORME AL DRET QUE, HAURIA DE SER L’ORGULL DE TOTA DEMOCRÀCIA.
Escrit per Ione Monje Martínez en la seva crítica per Caimán CdC, setembre de 2026.

Guió, Alberto Marini.

Duració,118minuts.

España,2026




SINOPSI
Barcelona, 17 d’agost de 2017. En una calorosa tarda d’estiu, amb els carrers plens de gent, un atemptat a les rambles de Barcelona, ho canvia tot. Mentre el caos pren forma a la ciutat, s’activa el dispositiu Cronos: un operatiu policial, que té com a objectiu capturar els responsables de l’atac, no només pel que han fet, sinó també per tot el què encara poden fer. Durant els dies seguents, les forces de seguretat lideren una operació a contrarellotge, mentre la població respon unida amb tres paraules: No tinc por.
Tret de la fitxa informativa dels cinemes Verdi.
El director, Fernando González Molina.

De la DIRECCIÓ i el GUIÓ
El director, Fernando González Molina sap l’ofici i no es limita a servir una successió de moments trepidants o de suspens màxim, Els alterna amb els conflictes personals i sentimentals dels mossos en un esforç per conciliar vida laboral i familiar.
Tret de la crítica de Fotogrames de Juan Pandó, setembre de 2026.

NÚRIA opina
Aquest és un film que parla d’esdeveniments reals, aquesta circumstància converteix la versió en alguna cosa més complexa i més compromesa. Una altra aspecte important a considerar és el llast emotiu que, aquest esdeveniment va deixar en la societat catalana i espanyola. Una producció que d’entrada tenia un repte molt important per superar.
L’opció de gènere que escullen per aquesta narració és el triller i atès que, són uns esdeveniments recents que tothom coneix, el punt de vista és el de policia autonòmica. Opció valenta i al mateix temps arriscada.quest
Si deixem de moment de costat, tota la reflexió moral que, comporta tal com es van resoldre els fets; podríem admetre que com a ficció la història enganxa i durant tot el metratge et fa estar en tensió. Circumstància que no deixa de tenir mèrit, puix que la majoria de nosaltres coneixia el desenvolupament dels fets.
També considero un mèrit del film, l’atreviment de fer memòria sobre un fets terribles que encara són molt recents i que podrien ferir sensibilitats directament o indirecta afectades.
Les actrius i actors interpreten molt bé i són creïbles.
La reflexió és molt seriosa i té a veure amb l’estat de dret en el qual vívim. Matar i assassinar, són actes devastadors per la societat on succeeixen i les persones que els executen també han de patir les conseqüències i tenir la possibilitat penedir-se i sol·licitar el perdó i tenir un judici. Cap dels terroristes que van participar directament amb l’atemptat, va tenir aquesta possibilitat.
Aquest punt final, tanca la qüestió, amb moltes incògnites que ja mai podrem esbrinar...
MARTINA opina
D'aquesta pel·lícula crec que poc puc dir-ne, més enllà que tota la gent que vam viure aquests atemptats de prop l'hem de veure, ja que al meu entendre val la pena no tenir por al que genera. Per mi ha estat una experiència física, de fet he estat amb la pell de gallina i emocionalment trasbalsada tot el trajecte. No obstant això, penso que alimenta un debat pendent i en el que he detectat que m'obria ferides que potser ni era conscient que tenia.
He sentit dir que potser un relat unitari, per part de l'equip artístic, ajudaria a saber quin missatge recull. Tot i que després de donar-hi voltes, m'atreveixo a dir que aquesta necessitat de la crítica, sembla més aviat un capritx immadur de l'audiència, que prefereix ser conduïda. Aquesta obra, quan la deslliguem de la seva autoria, per si sola per mi és un artefacte. És plausible que en cada context pot generar coses diferents, t'obliga a qüestionar -si més no- on posar el focus.
Personalment, m'inquieta on em va portar, perquè volia saber que en pensaria gent a qui respecto del meu entorn, volia poder compartir la seva mirada. Només per això ja diria que és diferent, si voleu en parlem quan l'hàgiu vista.

Fitxa completa i altres informacions:

Entrevista amb el director:


Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada