DESPRÉS DE AS BESTAS (2022), SEMBLAVA DIFÍCIL IMAGINAR QUE PEÑA I SOROGOYEN POGUESSIN TORNAR A PUJAR EL SEU SOSTRE NARRATIU, TAN AVIAT. MALGRAT TOT, EL SER QUERIDO ASSOLEIX UN NOU CIM AMB UNA PEL·LÍCULA QUE CONVERTEIX EL DOLOR FAMILIAR, LA REPRESENTACIÓ ARTÍSTICA I LA MATEIXA POSADA EN ESCENA EN UNA FERIDA IRRESISTIBLE.
Crítica de Ricardo Rosado, per Fotogrames, setembre de 2026 |
España, 2026.
Duració, 135 minuts.
SINOPSI
Un famós director de cinema cita a la seva filla en un restaurant, per fer-li la proposta de ser l’actriu principal de la seva pròxima pel·lícula. Fa molts anys que han perdut el contacte i aquest serà un moment clau en les seves vides?
.jpeg) |
| EL director, Rodrigo Sorogoyen |
SOROGOYEN, diu
Durant un temps vaig voler treballar sobre el metacinematogràfic. Quan vaig acabar de convèncer a la Isabel ens vàrem adonar que la pel·lícula parla de la qüestió del relat i aquest és un dels temes centrals.
Entrevista de Violeta Kovacsic a Sorogoyen, Caimán Cdc, setembre 2026.NÚRIA opina
Sempre se’n fa difícil parlar d’un film que està agradant molt i del que s’ha parlat, es parla i es parlarà molt...
Aquests film és dels que tenen moltes possibles lectures i moltes capes que pots anar desvetllant i al mateix temps com que està ben cosit, facilita que moltes persones, trobin en ell la seva identificació i emoció. I, si són persones que no els agrada emocionar-se que puguin gaudir d’una història sobre el retrobament d’una filla i un pare que no tenen pràcticament història en comú i són uns veritables desconeguts.
Jo em quedo amb una lectura i una pregunta o dues.
La lectura és, dos desconeguts amb una relació de parentiu forta, a suggeriment del dominador, el mascle petrosexoracial (segons denominació encertada de Paul B.Preciado) es troben en un restaurant, on el pare farà la proposta a la filla- que és actriu- de treballar junts en la seva pròxima pel·lícula.
Amb aquest gest generós o interessat, el pare pretén redimir-se de la culpa de tenir una filla que va abandonar i de la que mai s’ha preocupat. La filla no mostra les seves cartes, perquè no les té i està a l’expectativa de veure on la portarà l’experiència de conèixer un senyor que sembla ser que és el seu pare, que és un director famós i que li ha ofert treball. Ella, la filla pateix l’experiència amb molta dignitat i maduresa i sobretot, aguanta el seu compromís de treball, com una molt bona excusa per demostrar la seva talla ètica i moral. El pare, com a pare i com a director, es comporta de la mateixa manera i creu que sortir-se’n amb la seva i complir els seus objectius artístics que són els més importants a la seva vida, està per sobre de les persones. Em quedo amb aquesta lectura, tot i que, en tinc d’altres que també obren camins interessant...
La pregunta, pot un director de cinema, un artista, saltar-se totes les barreres ètiques i maltractar a les persones que treballen amb ell, per aconseguir els seus objectius artístics d’aconseguir el que ell considera l’excel·lència artística?L’obra com a recull de l’artista, es pot emmirallar amb alguna cosa més enllà de la veritat i la bondat, per crear bellesa?
Un gran film, que m’ha agradat molt. Bon guió, bones interpretacions i bon desplegament.
El recomano a totdona i a tothom, veure’l amb la ment oberta a fer qualsevol interpretació possible que, segur que estarà bé.
MARTINA opina
Hem inaugurat la nova temporada de cinema amb aquesta aclamada obra, un peça d’art delicada i amb moltes capes possibles a gratar. La que pel meu gust passa a ritme tranquil, distenent la bellesa dels paisatges i també la dels seus protagonistes. Trencant de forma molt original el motlle narratiu cronològic, repartint els records de forma desordenada en una història il·lustrada, mitjançat un aparent joc senzill on veure com un director i una actriu fan junts -gràcies a un equip enorme- una pel·lícula.
M’han arribat veus de la crítica, on diria que es qüestiona la forma com envelleix un model de patriarcat arcaic, en el que acceptem que els homes que fugen de la seva responsabilitat paternal sovint és eximit per una necessitat d’expansió professional. Jo no ho he llegit gens així, ans al contrari, amb independència de què parli -entre d’altres- d’una relació complicada, contaminada per un fort sentiment d’abandó. He sil·labejat, potser molt més enllà d’aquesta circumstància, que ens mostra de forma lluminosa la complexitat en les relacions humanes, profundes en conjunt.
Diria que val molt la pena, per les actuacions, però també per com entra. Nosaltres, de seguida, vam estar d’acord que era molt bonica la sensació que et deixa, la que a més s’allarga amb el pas dels dies. Potser és que acceptar la diversitat de pensament i actuació per mi és el nostre repte més feixuc i aquesta història t’ensenya amb molta dignitat com les coses - amb matisos i afrontant el conflicte- es poden viure amb menys patiment.
Fitxa completa i altres informacions:
Entrevista amb Sorogoyen i Peña:
Part de l'equip:
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada