Escrit per Mariona Borrull, en la seva crítica a Fotogrames, setembre de 2026
LA GRAN VIRTUT DE LA BOLA NEGRA, RAU EN DEMOSTRAR QUE L’ABSÈNCIA DE LORCA TAMBÉ POT RESSONAR EN UNA PEL·LÍCULA REPLETA D’HISTÒRIES.
Escrit per Eulàlia Iglesias en la seva crítica per Caimán CdC, octubre de 2026.
Escrit per Eulàlia Iglesias en la seva crítica per Caimán CdC, octubre de 2026.
IMPOSTAR LA VEU I LLANÇAR PROCLAMES NO ACOSTUMEN A SER EINES MASSA CONVINCENTS DE L’EXPRESSIÓ ARTÍSTICA. PODEN DELATAR, AIXÒ SI, LA PERSONALITAT DELS AUTORS, PERÒ DIFÍCILMENT CONDUEIXEN A LA CAPTURA D’UNA VERITAT EMOCIONAL QUE A LA BOLA NEGRA SE LI ESCAPA PER COMPLET.
Escrit per Carlos F.Heredero en la seva crítica a Caimán CdC, octubre de 2026.
Guió, Javier Ambrosio, Javier Calvo i Alberto Conejero.
España, França, 2026.
155 minuts
Premi a la millor direcció a Cannes 2026.
SINOPSI
Tres històries entrellaçades, que passen en diferents moments històrics i les tres estan relacionades amb la figura de Federico Garcia Lorca.
 |
| Javier Ambrosio i Javier Calvo, directors |
S’ha escrit i s’escriurà molt sobre aquest film, el fet és que té un èxit molt gran de públic i que la gent que l’ha vist de molt diferents procedències i gustos, li ha agradat, la qual cosa és tot un mèrit, avui en dia que molta gent ja no va al cinema, ja que tot ho veu a casa seva, en estriming.
És un film comercial amb voluntat de ser-ho i molta dignitat. Els seus autors no han estalviat recursos i han sigut honestos amb ells mateixos quan s’han centrat en el que volien dir o fer, sense desviar-se ni un pèl de la seva estètica excessiva i als marges, reivindicant allò queer, des de la seva estètica que els imprimeix estil i caràcter, bastant kitsch que és l’estètica que a ells els agrada travessar.
Aquesta voluntat de cinema popular del qual tothom en pugui disfrutar, del que el cinema nord-americà ha estat sempre capdavanter permet plantejar i exposar qüestions molt actuals, posar-les sobre la taula i cadascú decideixi si es vol sentir interpel·lat o no, en funció de les seves expectatives... Una bona estratègia per fer universals qüestions que altrament haurien quedat relegades a una part de la població que, correntment ja fa aquest exercici amb la cultura i l’art.
La pel·lícula és excessiva, ja que té voluntat de ser-ho, talment com ho és l’ópera en els nostres temps, i per això no li neguem les seves qualitats.
Pel meu gust, el metratge i li trauria una mitja hora i així ho hauria aguant millor i gaudint més dels excessos.
És el film de l’any i crec que esperar a veure’ĺ en pantalla petita i a casa, seria un despropòsit visual innecessari.
MARTINA opina
Aquesta obra aclamada et connecta ràpidament amb una necessitat sense cobrir de manera suficient en un entorn on vam fer amnistia, proposa no abandonar la memòria, seguir conjuntament en procurar explicar-nos moltes incòmodes veritats, cadascú des d'on ho cregui oportú. A mi personalment em va aconseguir augmentar les ganes de creure amb la humanitat, veure el cinema ple, em va fer pensar que encara no ho hem perdut tot com a conjunt.
Tot i que confesso que s'allarga una mica massa pel meu gust, dir-ho tot, fer-ho amb poesia, potser també implica distreure's en cada fita. A l'arribar a l'acabament, sobretot, m'aniria millor si fos abans, potser perquè s'ensenya més i jo crec que arribats allà, amb menys faries.
Crec que tot el repartiment estàn esplèndids, fa molta patxoca a més que per parlar d'una zona grisa s'emplein tants mitjans, val la pena només per la màgia amb la que llueix l'obra del poeta. M'agrada també la originalitat narrativa, que juga al mateix temps, a reviure i a conviure amb el present.
Fitxa completa i altres informacions:
Entrevistes amb els directors:
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada