Duració, 88 minuts.
Premi la Biznaga de Plata a la millor direcció documental del Festival de Malaga.
Sinopsi
El
documental segueix a la candidata Ada Colau durant un any. Des dels
inicis de la plataforma ciutadana fins que, és investida com a
alcaldessa. Fa un retrat íntim i personal del personatge.
 |
| El director, Pau Faus |
En
aquest documental allò que li dóna tota la força i potència és
el personatge. Unes imatges descarnades i sense endolcir d'un
personatge autèntic de carn i ossos que en aquests moments, és la
nostra alcaldessa.
S'ha
fet una bona tria, de les dues centes hores de rodatge... ja té
mèrit.
La
proposta d'anar a veure aquest documental ha estat de la Martina i a
mi m'ha semblat fantàstic, ja que, sento molta curiositat i simpatia per
una dona que representa una opció nova, diferent i innovadora de la
política, espero que la deixin treballar, tot i que no estan
posant-li gaire fàcil.
Com
es dedueix del dit, el documental m'ha agradat i m'ha ajudat a
conèixer una mica millor a la nostra alcaldessa, a la que desitjo
una bona legislatura.
MARTINA opina.
En aquest documental, ella ens explica com ho va viure en primera persona. A més podem conèixer al detall, tots i cada un dels moments del compte endarrere, on el moviment popular, va haver d'anar assumint responsabilitats. També, és clar, implícitament, ens mostra la gran vitalitat humana de la nostra ciutat: una Barcelona que històricament sempre s'ha mostrat atenta als canvis i convulsa políticament.
El dia d'avui, molts, ja han oblidat aquest fenomen i es limiten a criticar aquesta figura sense valorar l'anomalia del fenomen, la delicadesa del moment i la feblesa de les institucions enteses com a entitats blindades.
En un moment, on sorprenentment, semblava que entre tots intentàvem refer el sistema, va aparèixer de sota la màniga d'algun mag aquesta alcaldessa dialogant, intel·ligent i diferent.
Ara com ara, sense cap dubte, aquesta senyora ha hipotecat la seva militància, però amb alegria, per assumir un rol que, no és gens difícil d'imaginar que deu ser d'allò més carregós.
Molta sort Ada i moltes gràcies per demostrar-nos que gent sincera, pura, coherent i autèntica, també poden assumir responsabilitats polítiques. En un moment on per molts estàvem en un carreró sense sortida i on només veiem "más de lo mismo" entre els electes.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada