Premi Cèsar a la millor pel·lícula.
Duració, 79 minuts.
SINOPSI
Aquest
film de Philippe Faucon, reflexiona sobre la difícil integració
dels immigrants en el país gal, a través de dos estadis
generacionals. El primer, el de Fàtima, una dona de mitjana edat que
gairebé no parla francès, que fa tot tipus de feines, per tal que,
les seves filles tinguin les oportunitats que ella no ha tingut. I,
per un altre, l'ambient en que es mouen les dues germanes, amb molt
diferents personalitats, però ambdues amb un complet assentament en
la dinàmica d'un país que, consideren com a propi.
Tret
de la crítica d'en Joaquín Vallet Rodrigo, “Las nuevas
generaciones”, de la revista Dirigido por, juny 2016.
 |
| El director Philippe Faucon amb el Cèsar. |
Aquesta
pel·lícula que és molt bonica i val la pena veure-la, ens fa una
proposta que crec que, s'ha de veure des de la senzillesa i
sensibilitat de què ens està explicant. Una història que
precisament perquè no té res d'excepcional, ni molt remarcable,
seria invisible.
Aquesta
història de vida i lluita quotidiana, ens explica quelcom que està
passant a tot Europa, encara que la situí a la França actual.
La
seva visibilitat gràcies al film, ens permetrà entendre una mica
més, una petita part de la complexitat del fenomen migratori avui.
Des
del punt de vista cinematogràfic, no hi ha cap filigrana ni visual,
ni auditiva que ens permeti allunyar-nos d'un cinema de vida
quotidiana ben fet i sincer, però que m'ha resultat una mica
avorrit...però que, després de reflexionar-hi, crec que, el film té una clara intencionalitat de que això sigui així.
MARTINA opina.
El guió d'aquesta pel·lícula és interessant. Ens mostra una història actual i on gràcies a dos caràcters oposats, que brillen per la seva màxima esplendor en l'edat juvenil i un mateix origen familiar, ens serveixen per retratar la França d'avui.
En aquest país, on és sabut, que els immigrants s'han assentat i han criat les noves generacions de francesos, des dels barris de l'àrea metropolitana. La joventut que ens ensenya aquesta realitat viu en entorns tancats, de difícil immersió i bolcats a problemàtiques d'exclusió per raons econòmiques.
Veiem aquesta història, des de l'òptica d'una mare d'origen algerí qui, separada del seu marit, escriu sobre com viu l'edat adolescent de les seves dues filles de 15 i 18 anys. Una d'elles és aspirant a metgessa i l'altra una rebel (probablement amb causa), però que per el moment no presenta cap aspiració professional.
A més a més, obtenim una visió feminista, tendre, humanista, serena i plena de notes suggeridores, sobre moltes altres qüestions culturals. Tot i així, pel meu gust, es fa lenta i faltada de la màgia que, poden aportar tots els ingredients d'una bona pel·lícula. Sense dubte, les tres dones protagonistes crec que són la llum de l'obra, però potser podrien haver-ho compassat amb més salsa i hauria sigut un relat complet i més radiant.
Una
SINOPSI crítica.
Fàtima,
aprofundeix sobre la realitat de la immigració a França per mitjà
del xoc generacional entre una dona magrebí que gairebé no parla
francès i les seves dues filles. Philippe Faucon porta a terme una
obra d'una sobrietat espartana, on la càmera capta la situació
quotidiana d'uns éssers que, es debaten entre els seus orígens i
l'entorn social en el qual s'enfronten cada dia.
Tret
de la crítica d'en Joaquín Vallet Rodrigo, “Las nuevas
generaciones”, de la revista Dirigido por, juny 2016. Versió i
traducció pròpies, amb el canvi de dona àrab, per dona magrebí.
ALTRES
INFORMACIONS
L'actriu
que interpreta el paper de Fàtima, es diu Soria Zeroual, no és
professional i és la seva primera experiència en interpretació.
Tret
de la crítica D'en Joaquín Vallet Rodrigo, “Las nuevas
generaciones”, de la revista Dirigido por, juny 2016.
Cartellera BARCELONA:
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada