PARLA
D'UNA CONTRADICCIÓ EN LA QUAL JO VISC INSTAL·LADA, I ÉS QUE EL MÓN
EM SEMBLA UNA MERDA, PERÒ LA VIDA EM SEMBLA BONICA. SENTO QUE
AQUESTA CELEBRACIÓ DE LA VIDA I AQUESTA CONDEMNA DEL MÓN ESTAN MOLT
PRESENTS.
Entrevista
realitzada per videoconferència per Fernando Bernal amb la directora
Laura Mora Ortega, per a Caimán CdC, març de 2023.
Guionistes, Maria Camila Arias i Laura Mora.
Colòmbia,
2022.
Duració,
111minuts.
SINOPSI
Cinc
nois de Medellín que no tenen res, emprenen un viatge per Colòmbia
a la recerca de la terra i casa de l'àvia d'un d'ells. La terra i
casa de l'àvia en el seu moment va ser confiscada i ara el govern en
fa el retorn als seus propietaris, Rá és l'hereu. Rá convida als
seus amics a anar a buscar la casa i la terra per tal de tenir una
vida digna i sense humiliacions.
 |
| La directora, Laura Mora. |
CONTEXT
Els
que hem nascut a Medellín estem profundament travessats per la
ciutat. Creia que això era una cosa generacional dels que hem
crescut als anys 80 i 90, els anys durs de la guerra, però he
descobert que continua passant.
Dit
per la directora i publicat a la crítica de Fotogramas, març de
2023.
COM I ON ES VA FER EL RODATGE
La
pel·lícula es va rodar amb un equip quasi exclusivament format per
dones, en una zona especialment perillosa, on mai s'havia filmat res.
Publicat
a la crítica de Fotogramas, març de 2023.
NÚRIA opina.
Costa
molt d'escriure d'un film tan compromès com aquest, sense caure en
moralismes o consideracions paternalistes o maternalistes, des d'una
posició de privilegiada.
Malgrat
tot, ho faré, si més no des de l'àmbit de la reflexió i la
interrogació, doncs és l'únic que èticament em puc i vull
permetre'm.
Ningú
escull la naixença, ni els pares o mares que ens tocaran, tant si és
del punt de vista genètic, com material, ni tampoc en el lloc on
estarem ubicats en aquell moment, ni en les condicions concretes en
les quals ens tocarà desenvolupar la nostra vida... Tot plegat un
munt d'atzars que, si hem tingut sort i estem situats en un bon lloc
amb molts o alguns aspectes, no podem fer res més que agrair-ho i
posar el nostre granet de sorra perquè els que no, ho tinguin millor
i si no fem res que, també és una opció, saber-ho i aprendre
d'aquest saber.
La
pel·lícula mostra, com diríem correntment uns nois en les pitjors
condicions, perseguint un somni per obtenir una vida que ells creuen
millor. Aquest viatge, dramàtic i dolorós, ens mostra la força de
fer pinya i de l'amistat d'uns nois que no tenen altra cosa que això
i, a ells mateixos.
Una
història molt dramàtica i fosca, amb espurnes de llum bellíssimes
que ens permeten respirar i obrir una petita esquerda de claror i
esperança...
He
vist molts films amb aquesta mateixa temàtica i amb semblant
desenvolupament, però cap d'ells ha considerat els protagonistes de
la història com altra cosa que, víctimes de la seva situació que,
els porta a ser el mateix temps, botxins. Aquí els nois són els
protagonistes totals i el que els passa són esdeveniments que, no
formen part d'ells, els afecten, i prou. La mirada d'una directora,
aporta aquest matís transcendent.
Unes
magnífiques interpretacions i una magnífica posada en escena d'una
directora que des del seu lloc de privilegi, posa el seu granet de
sorra per fer-nos reflexionar, sobre una realitat d'un país Colòmbia
i sobre un petit grup humà.
Gràcies,
Laura Mora Ortega
Ahhhh!,
no recomanada per gent que, no vol anar el cine, ni a patir, ni a
pensar.
MARTINA
opina
Aquesta
peça et procura un viatge amb emocions de tots colors, sentiments
que exploten desbordant tot de significats de difícil comprensió
ràpida i amb metàfores vàries, tan flamants, que són massa per
definir amb només paraules concises.
Les
imatges en el relat parlen més que els mateixos fets, la magnitud
dels paisatges i la capacitat de fer pinya del grup de joves, et
captiva, quasi fent sentir-te part del seu viatge.
La
història és real, saps que aquella vida existeix, tot i potser no
ser la de les escollides com a protagonistes. El fet aparentment
simple de lluitar exclusivament per trobar un lloc on poder construir
una vida pròpia i on imperi el respecte i la llibertat, suposo que
podem concloure, que és universal. El que queda clar, és que aquest
camí i aquesta potestat per definir on vas, no és per tothom igual.
Vull dir que aquest film, duríssim, en propietat no explica
realitats desconegudes amb vides extremadament hostils, sense mitjans
de cap mena i més aviat amb molta virtut, per mi, il·lumina la
capacitat de buscar aliats, necessitar de les altres persones i
compartir-ho tot. Perquè estar sol al món, encara que de vegades
pugui semblar millor que estar mal acompanyat, és sense cap dubte el
pitjor dels destins.
UNA APOSTA MORAL QUE VAGA LA PENA, FRUIT D'UNA APOSTA FORMAL QUE NO ES CONFORMA AMB EL MER REGISTRE DE LA DURA REALITAT.
Escrit
per Carlos F. Heredero en la seva crítica del film, Caimán CdC,
març de 2023.
Fitxa completa:
Roda de premsa amb l'equip del film, en el marc del Festival de Donostia: https://www.youtube.com/watch?v=FdEnXHLLKAA
UNA
MOLT SUGGERENT INTERPRETACIÓ DE CARLOS F.HEREDERO
Aquesta
suggerent promiscuïtat expressiva entre el somniat i el que és real
és el que permet al film parlar de la injustícia ancestral que
encara perviu al país, de l'explotació de la terra i d'un règim de
condemna als humils sense fer demagògia, sense cedir en l'explicatiu
i sense deixar-se tancar en fórmules discursives, ja conegudes.
Escrit
per Carlos F. Heredero en la seva crítica del film, Caimán CdC,
març de 2023
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada