dimarts, 10 de desembre del 2024

MARCO. Directors, Aïtor Arregi i Jon Garaño

UN ARTEFACTE FÍLMIC QUE DESAFIA EL CONCEPTE DE VERITAT, MEMÒRIA I REPRESENTACIÓ: UN LABERINT DE MIRALLS ON ES CREUEN LA VIDA REAL I LA FICCIÓ. I POSA EN RELLEU EL PAPER DEL CINEMA COM A MENTIDA ELABORADA QUE ASPIRA A RESPIRAR VERITAT.
Escrit per José Felix Collazo, en la seva crítica a Caimán CdC, novembre de 2024.
UN DELS RELATS MÉS FASCINANTS DELS ÚLTIMS CINQUANTA ANYS QUE, EL COL·LECTIU MORIARTI, AQUEST PETIT GRAN CLAN QUE ENCADENA UN TRIOMF DARRERE L'ALTRE, S'HA CONVERTIT EN UNA DE LES MILLORS PEL·LÍCULES DE L'ANY.
Crítica de Fotogrames, novembre de 2024.

Guió, Jose Mari Goenaga.

España, 2024,
Duració, 101 minuts.

SINOPSI

Enric Marco Batlle, fou un sindicalista de la CNT i president de l'Amical de Mauthausen d'España. Durant la seva etapa al capdavant de l'Associació, va donar moltes xerrades, sobretot en centres d'ensenyament, per la seva pretesa supervivència d'un camp nazi. Més endavant es va descobrir que, havia falsejat documents de la seva biografia, per poder aparèixer com a supervivent del camp de concentració de Flossenbürg, durant la Segona Guerra Mundial.
Filmaffinity.
Els directors, Jon Garaño i Aïtor Arregi.
DE LA FALSA REALITAT, A LA FICCIÓ
Jon Garaño, Aitor Arregi i Jose Mari Goenaga, portaven des del 2006 volent fer un documental sobre Enric Marco. Havia donat xerrades sobre els camps de concentració, encapçalant la lluita per la memòria dels deportats espanyols, va presidir la seva associació i va fer plorar a alguns diputats o diputades, en la seva intervenció al Congrés. Però tot era mentida. El seu era el perfil d'un mentider patològic.
Dit per L. Pérez en el seu escrit, La mentira infinita, a Fotogrames, novembre de 2024.

NÚRIA opina

Aquest és un cas que va succeir. Tothom, quan es va destapar el sarau, va quedar de pasta de moniato, sobretot els que el van conèixer al protagonista.
Per això, el fet en si no tindria massa interès, l'interès rau a veure quin enfocament li han donat els directors? I per què?
Curiosament, els directors, seguint la tendència actual de presentar els fets i el personatge sense jutjar-lo, facilita que, no acabis sabent massa bé, qui era aquest personatge i és fàcil quedar-se en una primera capa, una persona que com tothom necessita ser valorat i estimat i ho cerca per mitjà dels extrems i d'allò més tràgic i dramàtic, ser un supervivent de l'extermini nazi. On està l'origen i gènesi de la mentida, no ho sabem, segurament que aquesta part, no forma part d'aquesta ficció sinó d'una altra ficció que tots la fem, explicar com algú construeix un relat de qui és ella i perquè, ell és la seva narració i la seva mentida i no la vol abandonar, ni quan ha estat descobert, què importa la veritat de qui és ell?, doncs la veritable vivència i vida seva, només es pot entendre per mitjà de la mentida i el personatge que, hi ha davant d'aquesta.
Reflexió i debat filosòfic complex.
Si vols traspassar les aparences d'algú, més enllà del que hom ens pugui explicar, aquesta pot ser la teva pel·lícula.

MARTINA opina.

Crec que l’art en aquesta peça és la seva pròpia evolució natural, havent-se iniciat com un documental, que finalment passa a ser una ficció declarada.
La història enfocada es repeteix i es torna a explicar, per part d'una gent diferent. Crec que no per una qüestió traumàtica, sinó més aviat perquè impacta molt, de manera que cada vegada la mirada pot ser diferent. És evident que dona molt de si, diria fins i tot que el suc que pot sortir-ne, fluctua en la mateixa exuberància humana. Concretament en aquest cas, penso que l’enfocament intencionat, indica amb els fets i una actuació del protagonista magistral, com la mentida funcional pot convertir-se en una bola. Amb el que això pugui voler significar i si és que realment les expressions buscades poden arribar a ser clares.
Entenc que qui més qui menys, ens ha sorprès alguna vegada l’instint de les criatures a mentir, quan encara tot el que es diu s’entén prou, perquè probablement hi ha una intencionalitat quasi declarada. Quan dic això, és perquè considero que de l’enginy d’aleshores, crec sí que, ens atrevim a parlar-ne, compartint el seu significat i implicacions, fent-ne inclús llegendes il·lustrades o narrativa infantil. Però sembla que en el món dels adults, almenys en el que jo m’he desenvolupat, això passa de ser un tema senzill, a un que, quasi com si fos un altre, adquireix una dimensió confusa i amb molts matisos, així com capes. Tot i això, valgui dir que, el significat de les notícies falses, sembla clar en l'imaginari col·lectiu, són identificades com la causa de mala salut de la democràcia contemporània.
Les paraules (si s'escolten), inevitablement són la clau, ja que, sempre que podem, les elegim per construir espais de debat on compartir amb altres. Tanmateix, intencionadament, buscar persuadir volent donar una visió diferent dels fets propis, pot ser una impostura. Sovint, però, el fi justifica els mitjans, evolucionant aquesta funció pràctica, lluint l’enginy. Per així identificada, sembla que hem pactat que és molt elegant, sofisticant-ne l'ús quan implica facilitar la sinceritat de qüestionar, ja no només els fets, sinó a més, les conductes dels altres.
Personalment, m'ho he passat molt bé, gràcies a com s’explica aquest personatge, amb una visió pel meu gust molt encertada. Clarament triada, del que significa no només la seva existència pels seus creadors, sinó en abstracte el que implica la construcció d’un personatge. M’he quedat amb molts detalls, que m'emporto per anar-hi donant voltes, vist que l’elecció de com detallar la cronologia de tot el que va passar, permet a la persona l'espectadora endinsar-se en reflexions molt interessants, del que significa conviure en un context determinat. Això sí, amb una mirada pròpia.

MARCO ASSUMEIX LA SEVA FICCIÓ?

Amb aquest afany de Marco per tornar a ser protagonista, Marco no va acabar d'assumir que el seu relat ja no li pertanyia que, la seva llegenda havia transcendit la seva figura i que com a tal, al ser de domini públic podia ser intervinguda per tercers, sense fer-lo partícip.
Escrit per José Felix Collazo, en la seva crítica a Caimán CdC, novembre de 2024.
Fitxa completa, crítiques i altres informacions:
Entrevista amb el historiador que va destapar l'engany: