UN
ARTEFACTE FÍLMIC QUE DESAFIA EL CONCEPTE DE VERITAT, MEMÒRIA I
REPRESENTACIÓ: UN LABERINT DE MIRALLS ON ES CREUEN LA VIDA REAL I LA
FICCIÓ. I POSA EN RELLEU EL PAPER DEL CINEMA COM A MENTIDA ELABORADA
QUE ASPIRA A RESPIRAR VERITAT.
Escrit
per José Felix Collazo, en la seva crítica a Caimán CdC, novembre
de 2024.
UN
DELS RELATS MÉS FASCINANTS DELS ÚLTIMS CINQUANTA ANYS QUE, EL
COL·LECTIU MORIARTI, AQUEST PETIT GRAN CLAN QUE ENCADENA UN TRIOMF
DARRERE L'ALTRE, S'HA CONVERTIT EN UNA DE LES MILLORS PEL·LÍCULES
DE L'ANY.
Crítica
de Fotogrames, novembre de 2024.
Guió, Jose Mari Goenaga.
España,
2024,
Duració,
101 minuts.
SINOPSI
Enric
Marco Batlle, fou un sindicalista de la CNT i president de l'Amical
de Mauthausen d'España. Durant la seva etapa al capdavant de
l'Associació, va donar moltes xerrades, sobretot en centres
d'ensenyament, per la seva pretesa supervivència d'un camp nazi. Més
endavant es va descobrir que, havia falsejat documents de la seva
biografia, per poder aparèixer com a supervivent del camp de
concentració de Flossenbürg, durant la Segona Guerra Mundial.
Filmaffinity.
Els directors, Jon Garaño i Aïtor Arregi. |
Jon
Garaño, Aitor Arregi i Jose Mari Goenaga, portaven des del 2006
volent fer un documental sobre Enric Marco. Havia donat xerrades
sobre els camps de concentració, encapçalant la lluita per la
memòria dels deportats espanyols, va presidir la seva associació i
va fer plorar a alguns diputats o diputades, en la seva intervenció
al Congrés. Però tot era mentida. El seu era el perfil d'un
mentider patològic.
Dit
per L. Pérez en el seu escrit, La mentira infinita, a Fotogrames,
novembre de 2024.
NÚRIA opina
Aquest
és un cas que va succeir. Tothom, quan es va destapar el sarau, va
quedar de pasta de moniato, sobretot els que el van conèixer al
protagonista.
Per
això, el fet en si no tindria massa interès, l'interès rau a veure
quin enfocament li han donat els directors? I per què?
Curiosament,
els directors, seguint la tendència actual de presentar els fets i
el personatge sense jutjar-lo, facilita que, no acabis sabent massa
bé, qui era aquest personatge i és fàcil quedar-se en una primera
capa, una persona que com tothom necessita ser valorat i estimat i ho
cerca per mitjà dels extrems i d'allò més tràgic i dramàtic, ser
un supervivent de l'extermini nazi. On està l'origen i gènesi de la
mentida, no ho sabem, segurament que aquesta part, no forma part
d'aquesta ficció sinó d'una altra ficció que tots la fem, explicar
com algú construeix un relat de qui és ella i perquè, ell és la
seva narració i la seva mentida i no la vol abandonar, ni quan ha
estat descobert, què importa la veritat de qui és ell?, doncs la
veritable vivència i vida seva, només es pot entendre per mitjà de
la mentida i el personatge que, hi ha davant d'aquesta.
Reflexió
i debat filosòfic complex.
Si
vols traspassar les aparences d'algú, més enllà del que hom ens
pugui explicar, aquesta pot ser la teva pel·lícula.
MARTINA opina.
Crec
que l’art en aquesta peça és la seva pròpia evolució natural,
havent-se iniciat com un documental, que finalment passa a ser una
ficció declarada.
La
història enfocada es repeteix i es torna a explicar, per part d'una
gent diferent. Crec que no per una qüestió traumàtica, sinó més
aviat perquè impacta molt, de manera que cada vegada la mirada pot
ser diferent. És evident que dona molt de si, diria fins i tot que
el suc que pot sortir-ne, fluctua en la mateixa exuberància humana.
Concretament en aquest cas, penso que l’enfocament intencionat,
indica amb els fets i una actuació del protagonista magistral, com
la mentida funcional pot convertir-se en una bola. Amb el que això
pugui voler significar i si és que realment les expressions buscades
poden arribar a ser clares.
Entenc
que qui més qui menys, ens ha sorprès alguna vegada l’instint de
les criatures a mentir, quan encara tot el que es diu s’entén
prou, perquè probablement hi ha una intencionalitat quasi declarada.
Quan dic això, és perquè considero que de l’enginy d’aleshores,
crec sí que, ens atrevim a parlar-ne, compartint el seu significat i
implicacions, fent-ne inclús llegendes il·lustrades o narrativa
infantil. Però sembla que en el món dels adults, almenys en el que
jo m’he desenvolupat, això passa de ser un tema senzill, a un que,
quasi com si fos un altre, adquireix una dimensió confusa i amb
molts matisos, així com capes. Tot i això, valgui dir que, el
significat de les notícies falses, sembla clar en l'imaginari
col·lectiu, són identificades com la causa de mala salut de la
democràcia contemporània.
Les
paraules (si s'escolten), inevitablement són la clau, ja que, sempre
que podem, les elegim per construir espais de debat on compartir amb
altres. Tanmateix, intencionadament, buscar persuadir volent donar
una visió diferent dels fets propis, pot ser una impostura. Sovint,
però, el fi justifica els mitjans, evolucionant aquesta funció
pràctica, lluint l’enginy. Per així identificada, sembla que hem
pactat que és molt elegant, sofisticant-ne l'ús quan implica
facilitar la sinceritat de qüestionar, ja no només els fets, sinó
a més, les conductes dels altres.
Personalment,
m'ho he passat molt bé, gràcies a com s’explica aquest
personatge, amb una visió pel meu gust molt encertada. Clarament
triada, del que significa no només la seva existència pels seus
creadors, sinó en abstracte el que implica la construcció d’un
personatge. M’he quedat amb molts detalls, que m'emporto per
anar-hi donant voltes, vist que l’elecció de com detallar la
cronologia de tot el que va passar, permet a la persona l'espectadora
endinsar-se en reflexions molt interessants, del que significa
conviure en un context determinat. Això sí, amb una mirada pròpia.
MARCO ASSUMEIX LA SEVA FICCIÓ?
Amb
aquest afany de Marco per tornar a ser protagonista, Marco no va
acabar d'assumir que el seu relat ja no li pertanyia que, la seva
llegenda havia transcendit la seva figura i que com a tal, al ser de
domini públic podia ser intervinguda per tercers, sense fer-lo
partícip.
Escrit
per José Felix Collazo, en la seva crítica a Caimán CdC, novembre
de 2024.
Fitxa completa, crítiques i altres informacions:
Entrevista amb el historiador que va destapar l'engany: