HEM
MIGRAT DES DE TEMPS IMMEMORABLES, PER UNES RAONS O PER UNES ALTRES.
GAIREBÉ SEMPRE PER MILLORAR LA VIDA I CONVIURE AMB ELS ALTRES HUMANS
QUE, JA VIVIEN EN AQUELL LLOC DE BELL ANTUVI. L'ESTAT DEL PLANET BLAU
FORÇARA ELS MOVIMENTS I HAUREM DE PENSAR COM ENS HO FEM PER VIURE I
CONVIURE TOTS, EL MILLOR POSSIBLE.
Escrit
des d'Indrets.
PASSEM
D'UNA CRISI A LA SEGÜENT. DE TANTS PROBLEMES A RESOLDRE I TANTES
CRISIS A GESTIONAR, LA VIDA S'HA REDUIT A UNA SUPERVIVÈNCIA. EN UNA
SITUACIÓ AIXÍ. NOMÉS L'ESPERANÇA ENS PERMET RECUPERAR UNA VIDA EN
QUÈ VIURE, SIGUI MÉS QUÈ SOBREVIURE.
Del
llibre de Byung-Chul Han, L'esperit de l'esperança.
Guió, Yaiza Berrocal i David Baute, creador de la història.
España,
2024.
Duració,
78 minuts.
Inspirada
en la vida de tres dones reals des d'Àfrica, Àsia i el Carib cap a
un indret per millorar la seva vida i la dels seus fills. Fugin de
llocs devastats per les conseqüències del canvi climàtic, Tanit,
Valeria i Shaila dones valentes que van a buscar un futur amb
esperança de l'esdevenidor per elles i els seus fills.
NÚRIA, opina.
Què
passa amb el dret de la lliure circulació de persones pel territori
Terra?
Per
què les que hem tingut la sort de néixer en un lloc més
privilegiat que d'altres, considerem la nostra sort com un dret
legítim i inapel·lable, enfront d'altres que, no el tenen? Potser
ens considerem millors per alguna raó?
Aquest
és el discurs de l'extrema dreta, som millors, fomentant la por a
l'altra que porta tot el dolent que ens pot perjudicar, robar, i fins
i tot matar. Doncs, la meva experiència vital i la meva recerca cap
a la comprensió del món, em porten a afirmar i considerar que, això
és mentida o en una altra manera de dir-ho, no és veritat.
Tornant
al fet concret el qual narra la història del film, és una bonica i
ben animada història que busca en el relat de la migració de tres
dones valentes i lluitadores i que, fugen del seu lloc d'origen, una
reflexió sobre el canvi climàtic i les seves conseqüències que,
deixa a les persones d'alguns llocs, sense allò que és més
elemental per viure.
Cinema
per tothom, grans i petites, potser amb acompanyament adult, per
explicar algunes escenes que, podem ser incomprensibles.
MARTINA, opina
Aquesta
peça lliga tres històries, invertint-ne el temps i així convertint
el destí de cada una de les protagonistes en el començament. Per,
mentre la trama avança, anar-nos explicant els motius de les tres
dones nouvingudes, per haver deixat el seu país d’origen. On van i
d’on venen, ens revela la duresa de molts processos migratoris,
obligant-nos a necessitar saber, fer-nos responsables i poder tenir
una visió real del que pot significar això.
La
narrativa pel meu gust és molt bonica, crec que a més ajuda a
l’empatia i sobretot li dono valor donat que explica coses, de les
que tot i haver-ne sentit parlar, segurament ens falta molt (per com
a societat d’acollida) poder construir un entorn menys hostil,
lliure de fúria racista i més humà. Per així pertànyer a un lloc
on no perjudiquem els altres, per no ser ni venir del mateix trajecte
vital que nosaltres, culpant-los de la pobresa o la ferida d’haver
hagut de fugir.
Sovint
triem opcions que sabem que recolliran històries, de fets i
persones, que som conscients que, no en sabem prou. Potser per poder
sentir que som pro-actius i que així no neguem que la situació de
privilegi en la que estem tampoc l’hem escollida. Vull dir per
procurar persuadir-nos i decidir que no ens hem de sentir culpables
per tot.
Al
meu entendre la proposta vaga molt la pena.
Fitxa completa i més informacions a Filmaffinity:
