POTSER
EL MÈRIT DE FRONTERA ESTÀ EN ELS MATISOS I L'INTANGIBLE. RESULTA
INTERESSANT LA PORCIÓ DE TEMPS QUE RETRATA. LA GUERRA CIVIL S'HA ACABAT
I TOTES LES FERIDES SUPUREN. LA GUERRA CIVIL ESTÀ EN MARXA I ARRIBEN
REFUGIATS JUEUS A ESPAÑA, FUGINT EL TERROR NAZI. QUÈ FER? COM
AJUDAR-LOS SENSE ARRISCAR LA VIDA?
Escrit
per Toni Vall al Cinemania Digital.
EL
SEU INTERÈS RAU A RECUPERAR UNA HISTÒRIA POC EXPLICADA D'UN PASSAT
RECENT I ESTABLIR UN PONT AMB PROBLEMÀTIQUES ACTUALS.
Escrit
per Santiago Echevarria en Escribiendo Cine, des de Filmaffinity.
Guió, Miguel Ibañez i Gerard Gimenez.
Tres
premis Gaudí: millor pel·lícula, millor actriu de repartiment,
Clara Cusí i millor vestuari.
Rodada
al Pallars i als voltants de Barcelona.
España,
2025.
Duració,
101 minuts.
SINOPSI
1943,
en plena Segona Guerra Mundial, els alemanys ja són a França.
Franco bloqueja l'entrada de jueus pels Pirineus. En la duana d'un
petit poble dels Pirineus tenen l'ordre de capturar els jueus que
vulguin passar la frontera. Manel Grau, un funcionari de la frontera,
amb un passat republicà, decideix controvertir l'ordre i juntament
amb una altra dona del poble, Juliana i un passador francès,
Jerône;
salvaran
al màxim possible de jueus. És en aquests moments que a Manel i a
la seva dona Mercè els atrapen els fantasmes de la Guerra Civil
Espanyola que fa quatre dies es va acabar amb la victòria feixista.
Filmafinitty,
adaptat.
 |
| La directora, Judith Colell |
Aquesta
pel·lícula que crec que és de les que s'ha de veure. Un film amb
molta noblesa estètica en la qual gaudeixes del paisatge,
l'ambientació i la interpretació.
Un
film amb molta dignitat, no només lligada a la història que narra.
Petites
històries que parlen d'uns fets terribles, injustos, cruels i
salvatges que cal no oblidar. Tots tenim una responsabilitat en la
història, i a vegades cal prendre una posició, encara que aquesta
pot ser molt dura.
MARTINA opina
L'any
1943, en plena dictadura, Franco bloqueja un pas d’un poble de la
Vall d’Aran per on fugien els refugiats jueus de la França
ocupada. La comunitat ha de prendre partit, qualsevol moviment
individual es converteix en una amenaça, la supervivència en temps
d'incertesa està al centre del relat.
Aquesta
obra ha rebut premis, plasma una forma de fer i dir, diria que molt
d’aquí. Pel meu gust molt digne, necessària i capaç d’explicar
les coses sense banalitzar les penes ni amagar la complexitat de la
situació. Participant que la pèrdua de memòria no signifiqui
fer-nos hostils.
Pel
meu gust està carregada d’intencions, m’agrada el que ens vol
ensenyar. A més estic còmode en el fet que no sigui una lliçó de
valors i aprecio que ajudi a donar visibilitat d’una realitat no
gens llunyana. No obstant trobo que avança a poc a poc, amb aquesta
forma nostra de posar la interpretació al centre, una mica
exclusivista pel meu gust.
Fitxa i informació completa a FilmAffinity:
