dimarts, 12 d’agost del 2014

UN TOQUE DE VIOLENCIA: A TOUCH of SIN. TIAN ZHU DING. Director, Jia Zhang-Ke


el director, Jia Zhang-Ke
Mapa de les regions de Xina.


La tria que en Jia va fer de les localitzacions no és arbitrària, és un repàs per la Xina actual. La primera història se situa a Shanxi, una província minera, una àrea molt salvatge i desèrtica. La segona a Chongqing al nord-est del país, zona rodejada per un riu que té tres gorges. La tercera, a Hubei a la Xina Central, que destaca per les seves muntanyes i penya-segats, els seus paisatges apareixen sovint a les pel·lícules d'arts marcials. La quarta, a Guangdong, al sud, una zona molt organitzada i moderna, on hi ha moltes fàbriques. En certa manera “Un toque de violencia”· és un viatge, el moviment però, el generen les històries.



És el seu primer llarg de ficció després d'haver guanyat el Lleó d'Or a Venezia amb “Naturaleza muerta”. 2006 No és la primera vegada que Jia ens retrata al seu país, de fet ho ha fet en totes les seves pel·lícules, al llarg de quinze anys, a través dels seus documentals o ficcions a retratat les convulsions que el seu país ha anat patint. El pas d'una societat rural inspirada per la doctrina del “Gran Timonel”, a una societat urbana dominada pel capitalisme salvatge que, ha creat unes grans diferències entre rics i pobres(...)Radical mutació d'un país i una societat que no té marxa endarrere (...)Si fins ara els personatges de Jia eren tristos i melancòlics, ara reaccionen amb ràbia i violència davant de la injustícia manifestada (...) En tot cas aquesta violència no és un recurs per “epatar” l'espectador, sinó que és la resposta urgent a una situació insostenible(...)Aquestes quatre històries estan inspirades en fets reals que van córrer per les xarxes i van causar una gran repercussió(...)No és una pel·lícula que segueixi unes regles naturalistes de narració , això permet ritualitzar la violència, caricaturitzar-la i l'allunya del moralisme (...)
La Xina que es mostra en aquest film, és un país dominat pel desarrelament i desconcert, els seus habitants, fa temps que han perdut el contacte amb les seves famílies i altres, s'han aprofitat de la conjuntura..., el retrat és tant demolidor que no és d'estranyar que, un any després d'haver-se estrenat a Cannes no tingui data d'estrena a la Xina. Tret de l'article d'en Jaime Pena a la revista Caiman, juliol-agost.

Jia, forma part d'un grup de cineastes sorgits després de les revoltes de Tiannamen. Després de la protesta estudiantil, ells, van decidir enfocar la realitat del seu país des d'una mirada crítica.
Aquests, han tractat temes com les migracions del camp a la ciutat, la brutal desindustrialització, les formes noves de corrupció, la influència de la cultura popular occidental i el desencís de la joventut (...) Davant de les sancions de la indústria oficial feien rodatges clandestins i les seves pel·lícules circulaven pels circuits underground. Noms com, Zhang Yuan, Wang Xigoshuai i altres no tant implicats com, Zhang Yang, Emily Chang, Lou Ye, Wang Chao, Lu Chuan o Lik-Wai, el director de fotografia de Jia (...)
A mitjans de la dècada passada el govern xinès va normalitzar la situació d'alguns d'aquests cineastes que triomfaven en els mitjans internacionals, però han continuat invisibles al seu país. Jia Zhang-Ke va fer el seu primer film no clandestí el 2004, “The World”(...) Encara que la censura política s'ha relaxat, els directors de la
Sexta Generació, tenen un nou impediment l'econòmic i promoció de les pel·lícules de Holywood i les produccions comercials xineses, no deixen espai al cinema d'autor.
El fet que aquest grup de cineastes hagin pogut anar treballant, és degut sobretot a, estratègies d'aliances entre productors i fons de producció estrangers.
Vint-i-cinc anys després de Tiannamen aquest film ha d'afrontar la vella censura comunista i els inconvenients del mercat liberal. Tret d'Eulàlia Iglesias, a la revista Caiman juliol-agost 2014. 


NÚRIA opina
Aquest és un d'aquells films amb molts valors afegits i que, no se'l pot jutjar únicament pels gustos o preferències d'una.
Ens presenta un retrat de la Xina actual, per mitjà de quatre històries de quatre personatges que, bàsicament tenen un tret en comú, totes s'acaben malament, per no dir fatal, amb més que un toc de violència.
És cert que, tal com estan narrades les històries ens situen lluny del relat naturalista, de manera tal que, ens permet als espectadors prendre distància i situar la violència dins el marc del dramatisme d'una situació derivada de les conseqüències polítiques i econòmiques d'un país que ha perdut el nord i els seus habitants, s'estan perdent amb ell.
Malgrat això, la realitat no deixa de ser menys trista i dramàtica amb la situació que el seu director Jia Zhang-ke ens presenta, a gent interessada a conèixer tot allò que passa al nostre entorn... i aprendre'n a traves de l'art, que és un bon mitjà.
Quatre històries: la primera, conseqüència de la corrupció del sistema i l'impossibilitat de denúncia. La segona, conseqüència del desarrelament , l'ambició i aïllament que, porten a la bogeria de considerar l'entorn com una selva en la qual cal sobreviure com sigui. La tercera, amb components comuns de les altres dues, on una dona intenta sobreviure amb dignitat dins un sistema massa masclistes i sexista, per poder esquivar la contaminació d'aquest. Pel que fa a la quarta, ens parla d'un jovent desarrelat, desmotivat, desmoralitzat que el mateix sistema posa en competència entre ells, per lluitar per una merda.
Crec que és una pel·lícula dura i desagradable però que, s'ha de veure, està força bé. La recomano a tothom que, cregui en un cinema que pot fer alguna cosa més que distreure'ns.

MARTINA opina
Crec que aquesta pel·lícula pot ferir seriosament a molts espectadors. Ja que, fa un retrat, que tot i que considero real, d'una societat malalta i poc civilitzada.
Aquesta obra, es desenvolupa mitjançant quatre petites històries. La primera, narra sobre un entorn obrer, mancat de drets laborals i grans desigualtats socials. En una fàbrica situada en un paisatge desolador i on la pobresa i d'insalubritat és latent. Un treballador, procura mitjançant la formació en dret, de denunciar la situació de corrupció. Iniciar el procés legal però, requereix uns diners que ell no té, i trobar el suport dels companys li és molt difícil. Mentrestant, aprofita un dia que el patró de l'empresa és homenatjat amb una pomposa festa, després d'aterrar amb el seu jet privat, en presència de tots els seus súbdits, per demanar-li rendició de comptes. Aquesta acció de rebel·lia li comporta una pallissa per parts dels agents de seguretat particulars del “jefe” que el deixen inconscient a l'hospital una bona temporada. Al sortit d'allà, decideix passar comptes amb tot el que considera injust del seu entorn laboral. Mitjançant la mort, afusellada de tots els personatges que al seu entendre, causen crueltat i desigualtats al seu entorn laboral.
Per no explicar-vos tota la trama us cometo ràpidament que la segona historia ens trasllada a la vida d'una recepcionista de motel que, en defensa pròpia no té altra opció que matar a ganivetades a un client del bordell que no accepta una negativa, davant del seu desig de mantenir relacions amb ella.
En la tercera, veurem a un lladre que és rebutjat per la seva dona i fill que viuen mantinguts per diners il·lícits, al medi rural. Ella insatisfeta i convençuda de la fosca activitat del seu home, li planteja la separació. En aquesta veurem alguns retrats de la desigualtat rural i les ciutats grises de la xina industrial postcomunista.
Per acabar i potser, fins i tot, fent un petit abús de misèries alienes, veiem un jove que s'insereix al món laboral. Feina n'hi ha molta, però la buidor d'un procedir general d'uns joves que treballen massa i que amb el què guanyen consumeixen tecnologia i Internet, i viuen en regions grises i condicions infames. Aquest entorn, acaba amb les ganes de viure d'aquest noi ple de vitalitat.
Només dir que, m'ha semblat una pel·lícula molt dura i plena de realitats horribles, juntes. Totes presentades de forma molt cinematogràfica, estètica i coherent, però igualment amb massa dosis de misèries humanes.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada