 Juliano Ribeiro Salgado, Sebastiâo Salgado i Wim Wenders |
Diuen a
la secció de cinema del TIME OUT 31/10/14, coordinada per en Josep
Lambies.
(...)
Perquè Wenders és un home religiós, però en un sentit heterodox.
Aconfessional, podríem dir, i tots esperavem que a La sal de la
Tierra conservés aquesta actitud. Mig,mig.
La idea
era construir un relat amb les fotos de viatge de Sebastiâo
Salgado. Tot i que l'experiment és ambiciós, s'ha passat de pebre.
A estones el discurs frega els límits de la postal de caritat
missionera. Per sort, no els arriba a depassar.
Diu també, Carlos Reviriego a la revista Caimán, octubre 2014, en el seu artícle titulat, Celebración de una vida y una obra.
(...)
buscando la misma clase de sensibilidad visual y de enfoque 'humano'
que caracteriza su obra, acusada, no lo olvidemos, por críticos como
Susan Sontag o Ingrid Sischy de convertir la miseria que padecen
millones de seres humanos en objetos estéticos para el consumo
compasivo del mundo occcidental. La sal de la Tierra elude este
debate y celebra la belleza de una imagen ( de cientos), por dura que
sea, si bien su honestidad
´es
transparente, pues nunca oculta su filiación y admiración por el
sujeto y los predicados de su obra. Un sujeto, nos cuenta el film,
que perdio su fe en la salvación de la Humanidad y dejó de
fotografiar a los hombres para dedicarse a fotografiar árboles, y otros espectáculos naturales.
NÚRIA opina
Abans de
dir la meva opinió sobre aquest documental, he volgut posar aquesta
crítica sensata, no sobre el documental, si no sobre el rerefons
ètic de les fotografies d'en Sebastiâo Salgado.
Doncs
perquè, amb aquest documental he pogut gaudir de l'impacte emocional
d'unes imatges bellíssimes. Aquestes, m'han fet reflexionar, una
vegada més, sobre la funció de l'art i la seva repercussió social.
Les
imatges de Sebastiâo Salgado ens transporten fins a l'essència de
l'ésser i és en aquesta dimensió on trobem la seva bellesa. Ja
que, ens arrelen a la nostra veritable naturalesa existencial.
Si no,
perquè admirem les obres de Goya o Ribera o Caravaggio o Saura o
Munch o Freude..., o tants altres a tall d'exemples, són capaços de
representar el sofriment humà, de tal manera ens enganxa, ens
emociona i ens el fa sentir, com quelcom que també ens pertany.
Allò
que he rebut jo del que, ens vol mostrar d'aquests éssers humans
fotografiats, és la seva excepcional dignitat davant del sofriment
imposat i inevitable, en aquell instant.
El
creixement i comunió d'aquesta dignitat que, no s'ha pogut malmetre,
fa que aquestes imatges siguin bellíssimes, extraordinàries i molt
corprenedores.
Tant de
bo fóssim capaços de compartir, encara que fos amb un instant de
compassió, la dignitat dels que han de patir la fúria del poder
d'uns quants cobdiciosos.
Un
documental on el fotògraf i les seves fotografies han quedat units
de per vida, i així ens ho mostra en Wim Wenders en aquest
documental.
Gràcies
al fotògraf i al director per haver-me permès l'experiència de
poder compartir i conèixer, algunes de les penes i alegries del
nostre món.
No us la
podeu perdre, és una experiència única.
MARTINA opina
Amb aquesta pel·lícula l'espectador es trobarà davant d'una obra especial i on, dues disciplines relacionades amb les arts visuals el cine i la fotografia es fusionen.
Wim Wenders en aquest documental ens ofereix una visió autobiogràfica de l'obra i la vida del fotògraf Sebastião Salgado. Sobretot a través de fotografies d'aquest intrèpid aventurer que ha perseguit captar els canvis de la humanitat i que a mi m'han traslladat a l'interior d'un home solitari, amant de la seva feina i amb un afany per retratar les belleses del planeta que m'ha suggerit una gran admiració.
M'ha agradat com d'alguna manera a través d'una visió introspectiva en l'interior d'aquests personatges inquiet i cultivat. També mitjançant un seguiment dels seus darrers viatges, om pot entendre no només la mirada d'aquest senyor, sinó fins i tot, el motiu pel qual mai ha volgut deixar de retratar aquells racons, comunitats o situacions que, considera que cal preservar.
Personalment, m'ha semblat una proposta idònia pels amants de la naturalesa, del planeta, de l’etnografia o pels que els hi agradi conèixer més enllà. Felicito al gran director d'aquesta obra, ja que, un cop més crec que ha sigut capaç de beneficiar-se de tots i cada una de les virtuts del llenguatge cinematogràfic.
|
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada