FIVE DAYS to DANCE. Directors, Rafa Molés i Pepe Andreu.

Nacionalitat, Espanya 2014.
Documental. 77 minuts.
Premis: DOC Barcelona 2014. Zinemaldia Donostia 2014. DOCS. Df.Mèxic 2014. DOCS Medellín Colombia 2014. Premio Canal Plus, Mirada social 2014 España.

El director, Pepe Andreu Iborra

El director, Rafa Molés Vilar

Els directors: 

Pepe Andreu Iborra, productor amb 15 anys d'experiència com a productor de televisió, director de documentals i reporter d'informatius.

Rafa Moles Vilar, és periodista i guionista. Ha rebut molts premis i és autor de 18 documentals de televisió. Creador del grup d'investigació de RTVV.

Sinopsi.

Una parella de ballarins apareix un matí en una aula d'un institut. Anunciant-lis que avui és dilluns i que tenen cinc dies per pujar a un escenari i ballar. Cinc dies per canviar coses. Un petit plaç per un gran repte: moure a les persones quan el món ens paralitza.

La dansa els obliga a trencar rols, just en el moment que les seves vides i els seus rols socials s'estan forjant. Wilfried Van Poppel i Amaya Lubeigt són coreògrafs promotors d'aquesta experiència. La dansa és el llenguatge comú. No importa el lloc. Cinc dies, una classe d'adolescents, un microcosmos en el qual succeeix, un petit big-bag.

NÚRIA, opina.

Aquest és un documental que el seu valor principal està en allò que t'explica.

Pel que fa en com t'ho explica, deixa de tenir importància perquè el què t'explica, té un valor per si mateix. Un projecte on, explícitament i per mitjà de la dansa, trenca la desconnexió que tenen un grup de joves que conviuen cada dia en una aula, per connectar-los a través d'un espai i una activitat no corrent, la dansa i la música. Aquesta, trencarà durant cinc dies amb tots els rols establerts al grup per donar-los a cadascun d'ells una oportunitat per sentir-se un més del grup en una tasca comú, dansar.

L'objectiu és tan noble i queda tan clarament definit que, em resulta molt difícil desvalorar la tasca feta, puntualitzant algun aspecte del com que, no m'ha acabat de fer el pes, a part del fet que em sentiria massa presumptuosa.

Del documental que, només el feien al cinema Balmes i per uns quants dies, no n'ha parlat cap de les revistes i diaris que jo compro habitualment. Si més no que jo m'han hagi assabentat.

Felicitats pels que han fet el documental i per la parella de ballarina i coreògraf que porten a terme aquesta tasca.

La recomano, per tots els que creguin amb la possibilitat i el valor dels petits canvis.

MARTINA, opina.

Havent vist el tràiler d'aquesta pel·lícula reiterades vegades, pensava que em feia mandra, ja que, tracta d'una experiència en un institut del País Basc on mitjançant la dansa un grup d'adolescents viu un moment immemorable. Però, al meu entendre, quan una germana et demana que l'acompanyis al cinema a veure quelcom concret, quan mai té massa interès en el cine en general, crec que val la pena aprofitar l'ocasió.

Els coreògrafs Wilfried Van Poppel i Amaya Lubeigt són els encarregats de dirigir aquesta tasca. També són un matrimoni que es presenta molt unit per la dansa. Aquests, vinguts des d'Holanda, a més, tenen com a fita treure el millor d'un grup en plena explosió de "l'edat del pavo" que plens d'inseguretats, dubtes existencials i pors han de presentar un espectacle, passats cinc dies.
Finalment, puc dir que, crec que ha sigut molt enriquidor. Sobretot per conèixer uns personatges interessants i interessats, per un món humanitzat i civilitzat. També per veure com la tasca educativa es complica avui en dia i com la comunitat que se n'ocupa, es mou i busca com cobrir les seves necessitats.
En general, m'ha fet plantejar algunes coses, com per exemple, la gran importància que per alguns està assolint la connexió amb el cos propi, en una societat cada cop tendim a portar una vida més sedentària.
Jo la recomano, tant a persones interessades en el rol de l'educació, com a tothom qui li interessi reflexionar sobre diferents situacions.