Duració: 105 minuts.
 |
| Alberto Rodriguez el director dret, durant el rodatge. Sinopsi.
Espanya
1980, dos polis són enviats a un ignot poble de les “marismes”
del Guadalquivir a Sevilla, la Isla Mayor, per investigar la
desaparició de dues germanes adolescents.
Pedro
(Raúl Arévalo), és un policia jove que. Està disposat a defensar
el seu treball, sota els nous procediments ètics de la policia. Juan
(Javier Gutiérrez), el veterà company de Pedro, ve de l'antiga
escola de la policia franquista, on es practicava la mà dura i es
permetien els excessos.
Junts,
s'hauran d'encarar a les seves diferències i a un entorn rural,
aïllat, tancat i hostil, per descobrir què els ha passat a les
noies. Tot fa sospitar que, aquestes han fugit d'un entorn opressiu i
tancat, procedent d'uns temps passats, on els habitants d'aquest lloc
s'han afermat.
Malgrat
això, la mare de les nenes (Nerea Barros), dona d'un home feréstec
i autoritari, donarà pistes que, permetrà als policies tirar
endavant la seva investigació.
NÚRIA, opina.
És
difícil fer un thriller amb un final obert i del que l'espectador en
surti satisfet i no, estranyat o amoïnat, com va ser el meu cas.
No és
corrent aquesta circumstància, però no és cap novetat en el món
del cinema negre o del thriller.
En la
història de la qual estem parlant, ens mostra una xarxa tancada, on
tothom pot tenir el seu punt de complicitat, en la responsabilitat
d'uns fets. La por amplia, dispersa, canviant i amb tots els seus
matisos de forma i color, paralitza, i provoca el silenci, i el fet
de voler desentendre's d'uns fets i de tot allò que, hom podria
aportar a possible esclariment d'aquests.
La
pel·lícula ens situa en un temps, anys 80. Retrat de l'Espanya de
la transició, entre una dictadura de llarga duració i una
democràcia, sense trencaments. La qual cosa ens indica que, aquesta,
s'haurà d'assentar en la base de les velles estructures dictatorials
repintades. Els antics protagonistes del poder d'aquella, hauran de
conviure amb els nouvinguts a la nova dinàmica del poder democràtic
Tot això però, amb un pacte implícit de silenci i oblit per segons
quins temes..., totes aquestes coses s'expliquen per mitjà d'aquest
thriller. Una metàfora molt enriquidora, que ens deixa la porta
oberta per poder interpretar el present i on el final, està per
veure.
Un
bellíssim i inquietant espai real per la història, les “marismes”
del Guadalquivir.
Una
història interpretada per un ramet d'artistes en estat de gràcia,
impressionants en la seva interpretació.
Felicitar
el director, Alberto Rodriguez i a tota aquesta nova generació de
directors del cinema espanyol, ben formats, que són atrevits i saben
barrejar conceptes i fer un cinema de qualitat, comercial i amb
missatge, si es vol interpretar.
MARTINA, opina.
L'Espanya dels anys 80, en un escenari de naturalesa espectacular, les marismes del Guadalquivir. Ens mostra una realitat de gent, poc cultivada culturalment, humil, sotmesa al narcotràfic i on encara és habitual, la pràctica discrecional de l'autojustícia.
En aquest context, dos policies madrilenys i amb estils ben diferents, són traslladats allà. Amb l'objectiu d'investigar, sobre el recent assassinat de dues germanes menors d'edat. Els policies, han de recórrer a tots els pocs mitjans que tenen per investigar.
Penetrar en l'entrellat d'aquesta societat rural i força hermètica els resultarà força difícil, i fins i tot, perillós. Tot i així, aquest thriller d'acció ens condueix a les profunditats de l'entramat i ens mostra, la cruenta realitat de l'anarquia del comerç de substàncies il·legals.
Potser més enllà dels fets concrets, aquesta obra m'ha permès fer-me un retrat d'un tros de país llunyà i desconegut.
Pel meu gust, és una pel·lícula recomanable pels qui tinguin ganes de conèixer, una història i un indret. També, pels qui com jo, cada vegada es declarin més fans del cinema pròxim i de qualitat.
|
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada