Duració 98 minuts.
 |
| El director, Christian Petzold. |
Juny de 1945. La Nelly, una supervivent d'Auschwitz, torna a la seva Berlín natal greument ferida, amb la cara destrossada, acompanyada per la Lene, de l'Agència Jueva i amiga seva abans de la guerra. Poc temps després de passar per una traumàtica operació de reconstrucció facial, la Nelly s'obstina a buscar el seu marit, el Johnny.
Tret de La Vanguardia, dissabte 6 de juny de 2015.
NÚRIA opina
Una enigmàtica pel·lícula sobre la reconstrucció d'un país. En ruïnes físiques,
psíquiques i morals. Amb una convivència fragmentada per la
culpabilitat, l'horror i estupor dels fets i un retorn a la
normalitat que, no es pot fonamentar amb els valors d'abans i tots, hauran de trobar uns nous valors. No hi ha vencedors ni vençuts,
perquè tots n'han sortit molt malparats.
L'holocaust és un tema que des de ben
jove m'ha interessat. És un interès que crec que ve donat per
l'estupor i incomprensió total dels fets. No hi ha respostes possibles que,
donin una engruna de sentit a tot el mal fet. Ni ara, ni mai, podré
entendre la maldat de l'odi a l'altre pel fet de ser diferent. I
menys que algú pugui plantejar-se la seva exterminació i el món
sencer, no clami en un rebuig unànime.
El marc de fons concret és el de la
reconstrucció d'Alemanya després de la guerra, a Berlín. Tots els alemanys, jueus i no jueus, hauran de
reinventar-se i tirar endavant. De jueus però, pocs, la majoria han
mort als camps d'extermini i els pocs que han quedat, molts opten per
emigrar a la seva conflictiva nova pàtria.
El personatge protagonista d'aquesta
història, Nelly Lenz, estava destinada a morir, ja que, totes les
circumstàncies hi apuntaven. Però malgrat tot, ella sobreviu.
Sortint de l'infern que hagut de patir, cerca la veritat en lloc de
l'oblit i el canvi.
Aquesta determinació del personatge
que, cerca talment com un zombi, quelcom per donar sentit el seu
present per mitjà de l'explicació del seu passat, és allò que el
fa especialment captivador i atraient.
Tots els altres personatges, crec que
es defineixen per contraposició a aquest. Lene, per exemple,
l'antiga amiga de Nelly que, l'ha rescatat de la seva mort. Ella,
sembla que vulgui reconstruir la seva vida participant en la creació
del que serà el nou estat de tots els jueus, Israel. Allà estarà
aixoplugada de tot el mal que els han fet a ella i a tots els jueus.
És molt difícil deixar de ser alemanya, francesa, italiana,
búlgara... per passar a ser només jueva. Quan aquest fet, no
determinava la procedència, l'origen. La seva realitat ho demostra.
Pel·lícula que destil·la un ambient
òptim de narració, gràcies a l'estètica, el tempo, el guió, la
interpretació, la llum. Amb uns temes tan complicats i profunds, no
és gens fàcil fer una pel·lícula bona i creïble.
Molt bona.
Recomanable pels que tinguin ganes de
reflexionar sobre qüestions, que avui, amb unes cares i colors
diferents estan a l'ordre del dia, només cal recordar els multi
atemptats d'aquests últims dies.
MARTINA opina
Potser la història d’una cantant, a qui després d’estar en un camp d’extermini li han de reconstruir la cara, ens deixa que ens submergim en aquesta cerca de poder trobar un camí per recuperar-te de les ferides.
Un retrobament amb el seu ex-marit, marca el ritme d’una narració que pel meu gust és original, detallista, compassada i que indaga en les profunditats del molts sentiments extrems d’aquesta ressaca, per la que van haver de passar els supervivents de la desfeta nazi.
Aquest enllaç pels que volen saber on la fan i altres informacions:
http://www.guiadelocio.com/cine/archivo-peliculas/phoenix-2014
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada