Duració, 1h i 45 minuts.
Sinopsi
Wendy
(Patricia Clarkson), és una escriptora de Manhattan que decideix
treure's el carnet de conduir quan el seu matrimoni està fent
aigües. Li dóna classes, Darwan (Ben Kingsley), un refugiat polític
hindú de la casta sij que, es guanya la vida fent de taxista i
professor d'una autoescola.
Amb
un guió original de Sarah kernochan es configura una comèdia
etnoromàntica construïda per oposició, escriptora grandeta amb
marit infidel a la recerca de la reafirmació de la seva
independència versus professor d'autoescola sij a punt de consecució
d'un matrimoni concertat.
Fragment
extret de la crítica de l'Enric Albero a la revista Caimán, número
40, juliol -agost de 1015.
 |
| La directora, Isabel Coixet. |
Enllaç de la pàgina de l'Isabel Coixet
Em sembla interessant l'opinió d'en Juan Jose Roldán en el seu blog, perquè diu algunes coses que jo també les he pensat...
Una entrevista de l'Andreu Lafuente a la Coixet, on explica algunes curiositats de la pel·lícula prou interessants. De conya en conya diu algunes veritats...
NÚRIA opina
La
Martina i jo som incondicionals d'alguns directors, com la Coixet o
en Woody Allen, l'Almodobar. Esperem les seves pel·lícules i les
anem a veure totes, malgrat que, no totes tenen la mateixa categoria,
sabem que sempre podran satisfer algunes de les nostres expectatives
i així és, tot i que alguna vegada també podem sortir-ne
decebudes, però són poques.
Aquesta
comèdia l'he trobat divertida i desimbolta.. amb poques pretensions.
Una bona opció per passar una bona estona, amb un guió basat en una
història real d'una escriptora de Manhattan. La pel·lícula està
rodada a Nova-York.
Els
que no els agrada la Coixet dramàtica, potser ara trobaran un motiu
per estimar-la una mica més.
MARTINA opina
Isabel Coixet ha fet una obra que per mi podria ser perfectament un “Summer Hit”. És una comèdia fresca, profunda, internacional, realista, crítica i amb un aire feminista.Parla d’un matrimoni que en la seva maduresa se separa. L’home ha trobat una altra dona i ella es troba madura, sola, decebuda, limitada i havent d’afrontar molts canvis quan tenia una vida assentada i còmoda entre la classe benestant de Nova York.
M’agrada molt l’univers en el qual sempre em trasllada aquesta directora. Un món on les persones són molt humanes i tenen sentiments profunds i defectes. On les relacions són complexes i les vides de les persones sofisticades. Aquesta vegada però reconec que he trobat que no es tracta d’haver creat un clímax especial o haver explicat una història anormal, potser al meu entendre i sense que sigui negatiu, m’ha semblat una pel·lícula d’humor, amb ètica, però que podria ser perfectament un producte comercial apte per tots els mercats audiovisuals del món i per tot tipus de públic.
Una història on els personatges es creuen amb perfils que a priori i socialment semblen molt allunyats però que ells mateixos s’adonen i reflexionen sobre com en realitat no ho són tant.
Una narració que no et deixa indiferent, aproximant situacions i descobrint la complexitat de la llibertat, la lleialtat, el matrimoni i les cultures.
Una vegada més una peça d’art d’aquesta creadora que potser cada vegada més s’acosta a tots els tipus d'audiència i crec que es presenta com una bona opció per una sessió de cinema d’estiu, lúdic i fresc. Potser els detractors d’aquesta directora també poden acostar-se al seu treball, ja que considero que el tema és força universal.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada