AMY. Director, Asif Kapadia.

Regne Unit, 2015.
127 minuts.

El director, Asif Kapadia.

Trailer del documental

Sinopsi

Documental sobre la curta vida de Amy Winehouse, extraordinària cantant pop. Es van editar dos discs seus molt bons, Frank 2003 i Back to Black 2007.

La pel·lícula és un compilation film. L'autor Asif Kapadia, investiga en els arxius preexistents, per crear un discurs propi per mitja del muntatge.

Tret del text d'Àngel Quintana. Caimán, número 40.

NÚRIA, opina.

La Martina volia veure aquest documental i així ho hem fet.

Jo no sabia res d'aquesta fantàstica cantant i ha sigut un bon descobriment que incorporaré a les meves músiques preferides.

Hi ha gent que hi deixa la vida en allò que sap fer i li agrada fer, i aquí en tenim un exemple ben clar. Llàstima que, visquem en una societat tan interessada i desagraïda que no sàpiga protegir i tenir cura dels seus tresors i al capdavall o els destrueix o els aboca a l'autodestrucció, com és aquest cas.

Pel que jo he experimentat veient aquest documental, el debat ètic que ha suscitat sobre la utilització de determinades filmacions, no té gaire sentit.

Jo, he vist una dona amb un dot i una força vital meravellosa que, em suscita un gran respecte i admiració. Però, ningú li ha ensenyat, ni l'ha ajudat, a gestionar allò que li ha esdevingut, i s'ha perdut. I, en aquesta perdició ha trobat la seva destrucció.

Malgrat tot, si que veig que hi ha un debat, tal com ens proposa l'Àngel Quintana a l'article citat anteriorment : (...) Al final comprenem que, el retrat d'un mite de la música pop ja no passa per l'apologia de la decadència, sinó per mostrar com ha estat vampiritzada per la societat de consum.

MARTINA, opina.

En primer lloc considero que el més interessant d'aquesta biografia és la quantitat d'imatges i vídeos que recull de la mateixa protagonista. Sens dubte que, hom està acostumat a què quan hi ha un documental sobre un caràcter, siguin tercers pròxims els que narrin la seva vida, però en aquest cas, és gairebé tota l'estona la mateixa Amy qui l'explica. Això, és segurament el que, realment fa aquest documental diferent.
M'ha deixat una mica remoguda la idea de veure una joventut tan turmentada per la fama. Quelcom que l'historia ha demostrat sovint que, no tothom sap gestionar. Aquesta paradoxa que viu l'artista, entre el ser conscient que està a dalt de tot i que l'adoren, en contraposició a no disposar de ni mica d'intimitat.
Al meu entendre, aquesta noia tan autèntica, havia advertit als dels seus voltant que no seria capaç de gestionar l'èxit. De fet en un vídeo de quan a ella encara no la coneix ni deu, ho comenta: diu que la fama la consumiria.
Potser, allò que acaba amb ella és el còctel de la bulímia, les drogues i sobretot l'alcohol i la necessitat continua d'evadir-se perillosament, per intentar gaudir del clam dels seus fans. Tot i així, es tracta d'una joia del Rock en Roll que sense cap dubte amb només 27 anys ha demostrat que era molt gran.