dijous, 10 de setembre del 2015

ANACLETO: Agente Secreto.Director, Javier Ruiz Camara.

HEM TORNAT de VACANCES, amb moltes ganes de VEURE TOTES les BONES ESTRENES...
BENVINGUTS al bloc !!!!

Nacionalitat: Espanya, 2015.
Intèrprets: Quim Gutiérrez, Imaniol Arias, Berto Romero, Alexandra Jimenez...
Duració: 90 minuts.

Sinopsi
Basada en el personatge de còmic, Anacleto: agente secreto, del dibuixant Vázquez, trasllada al superagent a una Barcelona actual. La pel·lícula és un popurri de referències pop, que encaixen a la perfecció gràcies a l'afinat sentit del ritme del director i del seu muntador habitual (...)
Violeta Kovacsics. Fragment tret del Time Out, 377.





El director, Javier Ruiz Caldera.





NÚRIA opina
Acaba la peli... i s'obren els llums, a les nostres cares hi ha un somriure de benevolència complaent.
És una pel·lícula graciosa, simpàtica i amb uns diàlegs força irònics i ocorrent.
Un bon i encertat càsting, permet al director gràcies als actors, treure'n el màxim suc de cadascun dels seus personatges.
Els personatges més vells, estan ancorats en un passat gloriós i són rellevats per una generació de joves que, estan ben preparats, però ho ignoren. Amb la seva preparació, i les noves tecnologies al seu servei, assoliran noves aventures...
En definitiva, aquesta és una bona opció pel que tingui ganes de passar una estona distreta amb una aventura d'agents secrets de còmic, no gens convencionals, ni en les seves relacions familiars i de parella, ni en els seus procediments.


MARTINA opina
Cap als anys seixanta, el dibuixant Manuel Vázquez va crear el personatge de còmic, al que es refereix aquesta posterior obra cinematogràfica. L'espia i agent secret Anacleto, es caracteritzava per fer mofa de totes les qüestions de jerarquia, estatus, gènere i poder. El personatge adquireix forma humana en el cos de l'actor Imanol Arias, com a pare i Quim Gutiérrez, com a fill successor. Amb un guió còmic que, simbolitza un mirall per un jove del S. XXI. 
M'ha fet riure, una caricatura, d'un noi aposentat en un fals benestar, mancat d'iniciativa, sense rumb, ofici, ni benefici.
Una historieta amb humor que, no et transporta a un univers de fantasia ni res similar, però que personalment m'ha entretingut de forma simpàtica i m'ha fet riure de la meva pròpia generació.
Un jovent que, potser portem a les nostres motxilles una càrrega inconscient sobre el que vam viure a la nostra infància, i unes generacions que, canviem de destí d'un dia per l'altre sense buscar gaire els motius d'aquest gir.
Una obra ben espanyola, amb un bon repartiment. Al meu entendre una pel·lícula ben feta que, sap fer reviure una cosa que en l'origen del personatge i pel meu gust es va fer molt bé: les ganes de criticar a la societat pròpia, amb sarcasme i alegria.


Una crítica interessant
En el món de la globalització, el digital, l'amenaça terrorista i l'espionatge de les altes esferes..., la GP és una agencia decrepita que comparteix oficina amb Correus- hi ha poques institucions amb menys glamur que aquesta- en els seus despatxs encara trobem màquines d'escriure i sabatofons. Sempre hi ha alguna cosa en el cinema de Javier Ruiz Caldera que ens transporta al passat (...)
Pel director l'adaptació cinematogràfica de les historietes d'Anacleto, personatge creat per Vázquez als anys seixanta, és un terreny adobat per tornar a provar l'encreuament entre el present i el pretèrit i seguir explorant en les infinites disfresses que pot vestir la comèdia(...)
(...) Ruiz Caldera i els seus guionistes s'inclinen pel model “vintage” casolà de Superagent 86, esquivant així l'obligada espectacularitat dels blockbusters que, hauria quedat enfosquida per la falta de pressupost (...)
(...) L'humor d'Anacleto el trobem sobretot en el fet verbal i la seva capacitat per connectar la pràctica detectivesca amb les rutines sentimentals (...)
(...) L'epíleg deixa clar el pas del vell al que és nou, el salt generacional que existeix no només entre els membres d'una família, sinó també entre les històries i les diferents maneres d'explicar-les (...)

Opinió crítica de,
Andrea Morán Ferrés. Caimán. Cuadernos de cine. Septiembre 2015. Nº 41.


Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada