dissabte, 31 d’octubre del 2015

EL NUEVO NUEVO TESTAMENTO. LE TOUT NOUVEAU TESTAMENT. Director Jaco Van Dormael.

Bèlgica, 2015
Duració, 113 minuts
Comèdia.

SINOPSI
Déu viu entre nosaltres, concretament a Brussel·les, capital universal de l'avorriment, des d'allà belluga els fils del món. Es dedica a crear lleis per amargar l'existència a la humanitat, és el responsable de tots els nostres mals, ho passa bé veient-nos patir. La veritable protagonista del film Ea, filla de Déu i germana de Jesucrist és qui decideix desarticular l'entramat del seu pare...
Tret d'una part de la crítica escrita per Javier H. Estrada, pel Caimán cuadernos de cine. Octubre 2015. Núm. 42.



El director, Jaco Van Dormael
El crític de la revista Caimán, Javier H. Estrada fa una molt dolenta valoració del film.
Aquí trobareu algunes de les coses que diu:
Jaco Van Dormael és l'eterna promesa del cine fantàstic europeu, amb aquesta pel·lícula torna a topar-se amb els mateixos problemes que varen frustrar les seves anteriors obres. A l'igual que en els seus anteriors films, “Toto el héroe”1991, “El octavo dia”1996, “Las vidas posibles de Mr. Nobody” 2009, el seu nou film té idees valuoses i originals i un inici molt esperançador que acaba truncat per la seva inconsistència narrativa i el seu gust pel barroquisme que, acaben desarticulant els bons propòsits (...)
El començament del Nou Nou testament és frenètic. Els cops d'imaginació se succeeixen en aquesta inspirada introducció, però el dispositiu de Van Dormael s'esgota aviat. El seu estil visual és proper en estil i pompositat al de Jean-Pierre Jeunet, però cau en la pura exhibició es torna repetitiu(...)
La pel·lícula podia haver reflexionat la vulnerabilitat de la fe i reconfigurar l'imaginari sagrat des de l'humor, però queda en una oportunitat perduda, és una broma limitada a la que li falta ironia i un humor més incisiu (...)
Tret d'una part de la crítica escrita per Javier H. Estrada, pel Caimán cuadernos de cine. Octubre 2015. Núm. 42.

NÚRIA opina
Comèdia belga, amb un regust molt francès a l'estil d' Amely o Delicatessen...
carregada d'imaginació. Utilitzant la innocència i candidesa d'una nena de deu anys llesta, per dirigir la narració i fer una crítica mordaç i benintencionada en contra de la invulnerabilitat de les creences màgica religioses de les jerarquies clàssiques.
Retrat d'un Déu malintencionat, capritxós, tirànic i massa afeccionat a veure cervesa. Dèspota en general, amb la humanitat sencera i en particular amb la seva dona i els seus fills.
Amb aquest punt de partida i la rebel·lió de la seva filla, apareixeran un seguit de desheretats i desgraciats personatges que faran un canvi a la seva vida.
Encara que la història no és del tot rodona i en segons quin moment es fa una mica pesada, trobo que es divertida i original i amb alguna pinzellada de genialitat.
És una comèdia que no arrenca grans rialles, però a mi m'ha divertit força.
La recomano a tothom que tingui ganes de passar l'estona amb una pel·lícula
sensible i intel·ligent, encara que no sigui una gran pel·lícula.

MARTINA opina
Aquesta creació cinematogràfica et submergeix en un univers particular, amb clau d'humor afrancesat. L'obra explica una història on un Déu decrèpit i vulgar, des d'un fosc apartament situat a Brussel·les, redacta les normes de la humanitat. Amb l'afegit que aquestes contenen les excentricitats repugnants d'un ser inapreciable però, qui reparteix situacions desagradables de forma aleatòria i sense cap estima cap als éssers que les han de viure.
Aquest personatge, qui a més, és un dèspota amb la seva família, es veu sorprès per l'enginy de la seva filla. Aquesta amb només 10 anys és qui projecta l'acció i decideix repartir informació del seu ordinador, lloc on aquest senyor redacta dades sobre la humanitat i es dedica a decidir-ne el seu destí.
La pel·lícula retrata un univers enrarit pel fet que els seus habitants saben quants dies els hi queden per morir i s'adapten en funció d'aquesta circumstància. Provocant que la gent decideixi de forma conscient en que vol invertir el temps que li queda de vida.
La veritat és que l'idea m'ha agradat, és original i està ben desenvolupada, a més l'escenari on es desencadenen els fets et transporten en un paradigma particular, estrany i et permeten gaudir d'una atmosfera irritant i enginyosa, però en la que de forma senzilla et sap fer qüestionar el protagonista.
Reconec però que per ser una comèdia, i pel meu gust, li he trobat a faltar una mica de llum o fins i tot d'alegria. Tot i així he gaudit d'un director que és conegut per la seva particular sensibilitat amb les persones que tenen discapacitats físiques o mentals.

Aquí, trobareu la cartellera de Barcelona d'aquesta setmana i així sabreu on la fan:
http://www.butxaca.com/ca/cine/cartellera?gclid=CjwKEAjwzdGxBRC3rPWZq83FzyUSJAB9IC5iSNi3Pa9Zt-H8e3P3gemTQhihg7uAXZA-djBf1UYduxoCTxfw_wcB

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada