INFORME GENERAL II. El nuevo rapto de Europa.

Direcció: Pere Portabella.

Espanya, 2015

Duració, 126 minuts.

Sinopsi

Portabella proposa la segona part d'un dels seus títols històrics, “L'informe general sobre algunes qüestions d'interès per una projecció pública” que, el 1976 mostrava l'inici del procés de la transició després de la mort de Franco.

Aquest segon “informe” es realitza en el marc d'una greu crisi sistèmica, d'ordre cultural, economicofinancera, política i energètica. Però sobretot constata com sorgeix, de la crisi, un nou protagonisme ciutadà, que consisteix en una recuperació de la política per part de la gent comuna.

Pere Portabella: "La nostra generació fa anys que hauria hagut de deixar de molestar"

Aquesta pàgina és molt interessant visitar-la per entendre què és l'informe i qui és en Pere Portabella:

http://informegeneral2.com/cat/synopsis/

NÚRIA opina.

Fa por dir alguna cosa, sobre un home de 86 anys amb la seva trajectòria intel·lectual i vital, que és capaç de fer un film com aquest i estar totalment compromès amb la vida i la història. L'única cosa que podem fer és rendir-nos al seu saber i deixar-nos portar pel seu ritme i la seva visió, incapaços potser de captar tot el sentit que ell li ha volgut donar. Em sento incapaç de jutjar una obra amb aquesta envergadura. Aquesta pel·lícula és, la seva respectable visió d'uns fets històrics i d'una actualitat.

Una lliçó de compromís de vida amb el cinema que, no podem fer res més que admirar i elogiar.

Potser és més interessant l'opinió de la Martina que, no està tan filtrada com la meva.

Molt recomanable per tots i totes els que estan compromesos amb l'ara i avui.

MARTINA opina

Aquesta pel·lícula documental de Pere Portabella continua una obra anterior anomenada: "Informe general sobre algunes qüestions d'interès para una proyección pública”.
Com que no he vist la primera d'aquestes, òbviament no puc opinar sobre aquesta successió, però si que considero que en sí es tracta d'una obra independent. En la que es parlen de moltes coses interessants i en la que l'espectador pot deixar-se suggerir i comprendre del que tracta independentment.
Considero que és un relat d’actualitat, ja que molt resumidament es tracta d'una fotografia del moment polític espanyol. Però feta des de la base, és a dir, des dels moviments socials i l'opinió publica de diferents participants. Considero que és enriquidor tractar d'entendre quins són els canvis rellevants del sistema des de punts de vista que no són les institucions com a tal i aquesta potser és la millor característica de l'enfocament d'aquest autor.
Personalment, he de dir que, malgrat m'ha interessat i m'ha seduït molta de la gent que hi parla i explica coses rellevants, he acabat pensant que té poc ritme, que no sap escollir adequadament les coses realment importants de les diferents visions i que en conjunt li he trobat, molta informació i poc missatge.