dissabte, 27 de febrer del 2016

ANOMALISA. Direcció, Charlie Kaufman i Duke Johnson.

EUA, 2015.
Duració, 90 minuts.
Gènere: animació per adults.
 
Sinopsi

Michael Stone, autor de llibres d'autoajuda, vola cap a Cincinnati per fer una xerrada sobre motivació personal. El seu desplaçament funciona com el revers d'un viatge a Ítaca.
És una persona desgastada i amb un matrimoni esgotat. Un treball amb unes perspectives il·lusòries i un passat de mentides i traïcions.

Durant una llarga nit, plena de malsons i amb breus espurnes de llum, Stone, es troba amb la seva última oportunitat d'abandonar el descoratjament i reenganxar-se a la vida.




Els directors, Charlie Kaufman i Duke Johnson.

NÚRIA opina
  
Aquesta obra d'animació per adults, primer se m'ha fet molt estranya... tan estranya que fins i tot m'ha fet sentir malament.
Tens davant els teus ulls, uns ninots que es comporten com a humans que, són com una mica desproporcionats i contrafets, força inexpressius facialment, però que tenen una força tal que et fan sentir tot el desemparo i fragilitats que hom pot sentir davant de la soledat i la manca d'amor.
Aquest desajust, entre el que et poden fer experimentar emocionalment aquests personatges i allò que són en realitat, una doble ficció que, com si fos una doble negació es converteixen en una afirmació, i aquesta, fa que experimentis més intensament allò que et volen retransmetre que, si fossin actors de carn i ossos.
Una experiència genial i estranya, la recomano. És una bona pel·lícula.


MARTINA opina 

Aquesta obra d’animació per adults és una profunda, original i bonica reflexió sobre la manera com una persona pot combatre la seva soledat.
Estèticament és una peça particular on els personatges es tapen amb unes màscares que al meu entendre simbolitzen la superficialitat de les persones.
La història narrada és la d’un ser que ha tingut èxit professionalment, però que es troba totalment perdut personalment. Aquest, fora de la seva zona de confort, és a dir lluny de casa seva, indaga i procura sentir-se estimat. Potser fracassa o senzillament aprèn, però els fets passen i la pel·lícula té una forma de narrar la història molt particular..
Tot plegat es converteix en una experiència, on l’espectador entra en un altre món on els seus personatges de ficció, simbolitzen sentiments humans que et transporten a fer una lectura més enllà de tot plegat. A mi personalment, m’ha agradat.

  

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada