JO
CREC QUE SI PARLEM D'EUROPA, AQUESTA TÉ MOLTES CARES DIFERENTS. A
MÉS, ENCARA QUE ES PRETENGUI QUE NO HI HA UNA FRONTERA CONCRETA
ENTRE PAÏSOS, HI HA UNA LÍNIA DIVISÒRIA ENCARA MOLT MÉS CLARA,
QUE ÉS L'ECONÒMICA.
Paraules
de Valeska Grisebach, dites en una entrevista realitzada per telèfon
per Violeta Kovacsics i publicada a Caimán Cuadernos de Cine, juny
2018.
SINOPSI
Un
petit grup de treballadors alemanys s'instal·len en una petita vall
de Bulgària, per construir una central hidroelèctrica. Han plantat
la seva bandera i la seva actitud alterna entre la provocació i
l'arrogància. Aquestes actituds provocaran certs enfrontaments i
conflictes amb els habitants del poble més proper.
 |
| La directora Valeska Grisebach. |
https://www.filmaffinity.com/es/search.php?stype=director&sn&stext=Valeska%20Grisebach
NÚRIA
opina.
Esperava
aquesta pel·lícula amb gran delit, per diferents raons, però
sobretot perquè la directora és amiga de la Maren Ade de Tonny
Erdman que, la trobo genial perquè és molt crítica amb tot i té
sentit de l'humor, aspecte molt apreciable avui en dia, on és més
fàcil fer un drama que, una comèdia.
La
Valeska Grisebach ens ofereix un western amb tota regla, situat a la
Bulgària actual, on els colons són treballadors alemanys. D'aquest
punt de partida s'estableixen uns interessants vincles entre ells i
la població local.
El
protagonista per no ser actor és genial, exerceix una atracció magnètica amb
la càmera que t'acaba encisant.
Una
pel·lícula parlada amb diferents llengües, on la llengua essencial
és el silenci, l'expressió i el gest.
Una
representació en microcosmos d'una part de l'Europa actual, on hi ha
clares dominacions i subjugacions sempre provocades pel gran senyor
que és el Capital.
Crec
que la humanitat podrà evolucionar veritablement quan s'alliberi
d'aquesta servitud.
A
mi m'ha agradat molt, perquè té els ingredients que per mi, ha de
tenir un film: una història que em faci pensar i m'aporti coses
noves i que visualment sigui potent.
La
recomano, pels qui no els importi deixar desfilar el temps per la
pantalla a poc a poc, mentre van entrant en l'ànima de la història,
sense entrar en l'avorriment.
MARTINA
opina.
El
cinema té molts registres, estils i ingredients. I com que mare i
filla ja fa anys, que ens citem davant la pantalla gran cada setmana,
procurem que la nostra tria sigui variada. Tot i això, l’assiduïtat,
també és una qüestió que ens condiciona cada vegada una mica més.
Em refereixo al fet que inevitablement les nostres preferències i
inclinació, ens evidencia la diversitat quant a aquesta expressió.
Aquesta era una obra que a la Núria li feia molta il·lusió de
veure, tot i que a mi, potser no em corria tant la presa.
Es
tracta d'una pel·lícula reflexiva, dramàtica i reivindicativa. Que
fa una fotografia a temporal al món de l'home. Entrant a un escenari
on, diferents personatges molt masculinitzats caracteritzen un procés
d’adaptació en un entorn desconegut. Un grup de treballadors
provinents d'Alemanya va a treballar en la construcció d’una
central hidroelèctrica a Bulgària i allà es relacionen amb un
entorn que els hi és del tot desconegut.
A
mi personalment m’ha semblat molt carismàtic el seu protagonista,
Meinhard Neumann, qui ni és actor però té un físic molt
característic i enigmàtic. M’ha semblat interessant la
profunditat del relat, fet amb molta bellesa i amb una melodia molt
ben compassada. Tot i això reconec que aquest tipus de cinema, tan
abstracte, no és el meu estil predilecte. En tot cas en valoro la
qualitat, la sensibilitat en el relat i un estil que sense cap dubte
és del tot original.
Quan
Violeta Kovacsics li pregunta a Valeska Grisebach, Què és per ella
un western?
Per
mi, el fet més important és la fantasia que està present en el
gènere que pots sortir i separar-te de la societat. Per mi el
western és el gènere de l'home salvatge. (...) volen sortir de la
societat, però potser també anhelen tornar a casa.
(...)Crec
que hi ha una certa ambivalència, per un costat hi ha una separació
en relació als altres, però a la vegada es planteja com mirar a
l'altra. Per mi la clau està entre la separació i l'apropament a
l'altre. La que ens porta a una gran qüestió que per mi està
present en el gènere: quina responsabilitat tenim respecte a la
societat.
Paraules
de Valeska Grisebach, dites en una entrevista realitzada per telèfon
per Violeta Kovacsics i publicada a Caimán Cuadernos de Cine, juny
2018.
A la cartellera de Barcelona a "Guia del ocio": sinopsi i altres informacions i on projecten la pel·lícula:
/www.guiadelocio.com/cine/archivo-peliculas/western/sesiones?provincia=359683A la cartellera de Barcelona a "Guia del ocio": sinopsi i altres informacions i on projecten la pel·lícula:
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada