"WIDOWS". VIUDAS. Director, Steve McQueen.

UN CREADOR QUE SAP APROFITAR LA POLÍTICA DE PORTES GIRATÒRIES QUE, LI PERMET COMENÇAR PEL COSTAT DE L'ART I ACABAR EN EL TERRITORI DEL CINE MAINSTREAM SENSE PERDRE LA SEVA IDENTITAT.

Paraules escrites per Fernando Bernal en la seva crítica d'aquesta pel·lícula, a la revista Caimán Cuadernos de Cine, desembre de 2018.

Guió, Gillian Flynn i Steve Mcqueen.

Duració, 129 minuts.

Regne Unit i EUA 2018.

SINOPSI

Quatre dones que no tenen res en comú, excepte un deute heretat de les activitats criminals dels seus difunts marits. Decideixen agafar el toro per les banyes i així resoldre els seus problemes. Ambientada en el Chicago contemporani, funciona com un thriller.

El director, Steve McQueen.

NÚRIA opina.

D'aquest director recordo la seva pel·lícula Shame que, em va agradar molt i vaig trobar molt interessant el tractament que fa del tema- l'addicció al sexe- per mitjà de la imatge.         
http://cinema-mareifilla.blogspot.com/2012/02/shame-steve-mcqueen.html

Viudas és un film més clàssic i per tant podríem dir, més comercial.

El podríem situar dins del cinema d'entreteniment de qualitat, on el director es permet certes llicències crítiques i iròniques sobre les eleccions dins de la política americana i ens explica algunes característiques d'aquesta societat tan curiosa i estrafolària.

Aquest aspecte m'ha agradat molt, però allò que m'ha agradat més i que crec que ho narra molt bé, és l'empoderament de les quatre dones protagonistes i els valors que elles defensen en les seves relacions, podríem dir laborals. Alguns crítics atribueixen aquesta qualitat del film a la col·laboració en el guió de la guionista Gillian Flynn.

Una pel·lícula d'entreteniment gamberro, sense massa sang i fetge i sensible a determinats valors.

Recomanable pels que els agraden les històries d'accions agosarades i misteri, amb un nou estil, femení.

MARTINA opina.

En un primer moment vaig percebre la trama de la història com a previsible i en la que li faltava una mica de picardia, potser capficada en construir a unes protagonistes dins el context. Precisament dic a priori, ja que, per tal com avançava i per defecte, pensava que estava davant d'una pel·lícula de suspens. En aquest registre, habitualment espero el repte de poder acabar entenent algun secret o anomalia, més enllà de l'evidència dels fets.

Però passada una estona, ja assegudes a la taula tot gaudint d’un bon sopar, vam valorar el gran treball fet en desenvolupar uns personatges. Les que no tenen ni gota de deperdició, on cada una et dóna espai i marge per poder entrar en moltes microhistòries. Dones, ciutadanes americanes de segona per l’origen dels seus ascendents i a qui uneix el fet d'haver perdut uns marits que les han deixat amb un problema econòmic i un deute.

De fet, m’ha semblat potent, reivindicativa i vestida amb molta ironia. Un relat on precisament banalitzant el crim, que executen les protagonistes, aconsegueix quasi burlar-se del gènere masculí. Portant l'executori d’una estafa a un simple tràmit.

Un motor que justifica que les protagonistes, cadascuna amb una història plena d’estigma, lluiti pel seu compte però sense trepitjar a ningú.

M’agrada com el guió justifica i uneix un grup de quatre grans senyores, aliades circumstancialment, que aconsegueixen poder sortir del pas i seguir amb unes vides carregades de lluita. Una manera molt necessària i noble de fer front a les adversitats.

Pel meu gust un divertiment, apte per tots els públics, i amb un to moderat de reivindicació profunda.

Fitxa tècnica i altres informacions a FilmAffinity:

https://www.filmaffinity.com/es/film448019.html

ANTECEDENTS I REALITZACIÓ

El guanyador a l'Òscar amb “12 anys d'esclavitud”, converteix la mini-sèrie de Lynda La Plante dels anys 80 en una ferotge i entretinguda història amb excel·lents actuacions.

McQueen va quedar impressionat amb l'audàcia dels personatges: dones que planegen fer un perillós robatori.

En la preciosa actualització de McQueen, l'acció es trasllada de Londres a Chicago, on crea un món que podria ser més progressista que el de començaments dels 80, però així i tot subestima a les dones.

McQueen s'ha associat a l'autora de Perdida, Gillian Flynn per escriure un guió que sense cap dubte es beneficia del toc d'una dona.

Paraules de Benjamin Lee, al The Guardia i publicades a la fitxa del Renoir.

Widows, la minisèrie anglesa original de 1983:

https://www.filmaffinity.com/es/film958753.html