ATARDECER. "Napszállta". Director, László Nemes

TANT DE BO QUE L'ESPECTADORA SE SUBMERGEIXI EN UN MÓN DESCONEGUT, ON LES PERSONES PARLIN LLENGÜES DIFERENTS I ES FORCI A ELIMINAR ALGUNES BARRERES.

Paraules de László Nemes publicades a “Notas del director” de la fitxa dels cinemes Verdi.

Guió, Lászlo Nemes i Clara Royer.

Hungria, 2018.

Duració, 144 minuts.

SINOPSI

1913 al cor d'Europa, Budapest. Després d'haver passat la seva infantesa en un orfandat, Irisz Leiter amb 20 anys torna capital hongaresa, amb l'esperança de trobar feina a l'antiga botiga de barrets dels seus pares. Però Oszkar, el nou propietari la rebutja. També haurà d'enfrontar-se al seu passat quan descobreix un germà que no sabia que existia. La seva tossuderia per trobar-lo li farà descobrir molts secrets, mentre el país es prepara per al caos de la Primera Gran Guerra.

El director, László Nemes

NÚRIA opina.

Interessant pel·lícula que m'ha submergit en l'univers de Dostoievski, si fos que li hagués de buscar una representació cinematogràfica.

És un film històric d'un moment d'aquesta on auguraven moltes coses, potser bones, potser dolentes?, per una Europa en plena convulsió política i intel·lectual.

Dissortadament la balança va acabar inclinant-se cap a la Primera guerra mundial i una guerra no aporta mai res de bo.

La pel·lícula no explica massa coses i les que explica, ho fa d'una manera parcial i confosa, és com una pel·lícula abstracta sobre uns fets concrets que fonamenta la seva expressivitat en la insinuació, el suggeriment i la confusió i al final ha de ser l'espectadora qui ha de decidir, si ha entès alguna cosa i si li ha agradat. Jo contesto que sí.

Tot i repetir l'experiment de “El hijo de Saúl”- pel que va ser molt elogiat, i en aquesta repetició, molt negativament criticat- el tema, li és adequat per fer-ho.

No sé si la recomanaria, però m'ha agradat força.

MARTINA opina.

A conseqüència que vaig arribar tard, més de 40 minuts des de l'inici de la sessió, crec que no tinc tota la informació per opinar. Tot i això, i bàsicament per no perdre el rigor en les tradicions boniques, faré una breu crònica de l’experiència.

Entrar en un relat, tot i que reitero ja en marxa, on la protagonista és el centre de la història, crec que afavoreix que l'espectador pugui submergir-se en qüestions menors i acabi arribant allà on l'autor el vol portar. I aquest és el punt que des del meu punt de vista cal destacar; explicar una cosa de manera peculiar.

A més en aquest cas, crec que és una història interessant de lluita, de cerca de la veritat i on gràcies a un cas concret l’espectador pot entrar dràsticament en les barreres de classes del començament de la primera guerra mundial.

Entenc i valoro en positiu el fet que la història giri entorn d’una casa de barrets, segurament quelcom simbòlic, un joc buscat que encaixa de primera. Igualment la protagonista està molt ben trobada, bellesa amb molta llum i qui m'ha permès en tot moment gaudir de la seva profunditat.

En conjunt un divertiment visual, mostra de cinema fet amb art i amb l’ús de tots els mitjans que aquest llenguatge permet. En suma, recomanable per una sessió de cinema de relat.

Primera Gran Guerra- Primera Guerra Mundial. Com va esclatar i altres informacions:
https://www.prensalibre.com/hemeroteca/historia-de-la-primera-guerra-mundial/

Entrevistes amb el director, László Nemes:
Fotogrames:
https://www.fotogramas.es/noticias-cine/a25855484/laszlo-nemes-atardecer-entrevista/
El Periodico:
https://www.elperiodico.com/es/ocio-y-cultura/20190112/entrevista-laszlo-nemes-atardecer-7242395

Crítiques i altres informacions al Filmaffinity:
https://www.filmaffinity.com/es/film259575.html

Fitxa del Verdi:
http://fitxes.cines-verdi.com/pdf/atardecer_bcn.pdf