(...)
FOU MOLT DIFÍCIL VIURE AL MIG D'AQUESTES DUES CULTURES: PER MI,
AQUELL VIATGE FORÇAT VA TENIR UN FORT IMPACTE, PERÒ ENTENC QUE AVUI
SÓC QUI SÓC, PERQUÈ VAIG VIURE AQUELLA EXPERIÈNCIA.
Paraules
de la directora Iram Haq, dites per telefon des d'Oslo, on viu, per
l'agencia EFE i publicades el 16/8/2018.
Noruega 2017.
Duració 106 minuts.
SINOPSI
Nisha
és una noia de 16 anys que viu a Noruega i és d'origen pakistanès.
Es comporta com qualsevol noia de la seva edat. Un dia el seu pare
l'enxampa a la seva habitació amb el seu "novio" i això
desencadenarà un veritable martiri per la noia i un desig punitiu
per part de la família per evitar que es comporti segons els
paràmetres de les noies del país d'adopció.
 |
| La directora Iram Haq. |
NÚRIA opina.
Pel·lícula
que hem anat a veure sense cap informació prèvia: volíem anar les
dues meves filles i jo al Texas, cine al qual anem sovint a rescatar
algun film que en el seu moment se'ns ha escapat.
D'aquesta
no n'havia sentit dir res, però em semblava interessant veure com es
tractava el tema, des del nord, d'una noia jove que rep l'educació
pròpia del país on viu, però que els valors traspassats xoquen amb
els prejudicis d'una família pakistanesa que ignora el nou lloc on
viu i continua defensant els mateixos principis com si estigués
vivint a Pakistan. Aquesta situació crea un xoc i pot ser
interessant veure on i com s'estableix.
Ben
mirat la pel·lícula planteja molts temes complexos i complicats,
tot i que aquesta els desenvolupa d'una manera lineal i simple,
deixant potser que sigui l'espectador qui es faci preguntes, com:
Ha
amarat l'economia neoliberal salvatge, l'ànima del món, fent-la tan
envejable i desitjable que, tothom vol assolir el seu trosset de
pastís, costi allò que costi?
És
que les famílies que emigren per millorar el seu estatus econòmic,
com és el cas d'aquesta, la cultura del país on s'instal·len no
els interessa gens i creuen que poden prescindir-ne, preservant la
seva en l'àmbit familiar?
Les
noies d'aquestes famílies que van a l'escola on s'educa en una
suposada igualtat de gèneres i llibertat, com viuen el xoc amb un
àmbit familiar que les limita i els nega uns drets que, les seves
famílies creuen que no tenen, pel sol fet d'haver nascut dones i els
determina un rol predefinit de naixença?
Com
es pot compaginar i pair per una noia que ha vist un món de
llibertat per ella, amb una cultura jeràrquica i masclista que li
imposa la seva família, sense entrar en conflicte amb ella mateixa i
amb la seva família?
Ha
de renunciar a la seva família per poder ser lliure?
Aquesta
pel·lícula això ens ho posa fàcil perquè el retrat de la família
que fa és tan nefast que, potser sense saber-ho, ni voler-ho, la
Nisha ha de marxar.
Sembla
ser que ha la directora noruega, li va passar això que explica i és
conscient dels perills que això implica. Malgrat tot ho ha volgut
explicar, perquè això encara passa.
A
partir d'aquí s'obren un munt de preguntes sobre l'àmbit econòmic,
social i cultural, molt punxants i àrdues...que potser algun dia i
amb molta calma, podrem anar desgranant i responent.
Al
meu entendre aquesta pel·lícula, tracta un tema molt complex i
espinós, amb una simplicitat que, ens pot portar en caure en
dogmatismes i conclusions poc recomanables. El cor em porta sense
fissures, al costat d'una noia que pateix injustament i entenc el
punt de vista de la directora i estic al seu costat per reivindicar
els seus drets, primer com a dona.
El
tema m'ha semblat molt interessant i el tractament poc reeixit.
MARTINA
opina.
Aquesta
història crec que més enllà del propi relat, afronta el xoc
cultural entre orient i occident, i potser sense ser neutral, però
amb una visió profunda sobre la dificultat de posar-hi simbologia.
Una
història que, si més no, contribueix al debat relatiu a la
incongruència dels judicis que no busquen l’empatia. Ni l'anàlisi
de la gestió dels conflictes, i el considero més greu, quan aquests
són amb els éssers més pròxims i volguts.
Al
meu entendre també planteja una àcida reflexió entorn de la
família i la convivència, amb la diferència senzillament que
aquesta, no és pacifica.
A
mi m’ha atrapat, sacsejat un cop més en mantenir-se l’alerta en
la necessitat de lluitar en contra de la violència de gènere i
buscar el més enllà dels fets.
Permet
un viatge entre Noruega i Pakistan i a més, et trasllada en una
étapa de la vida adolescent on les persones procuren sentir-se part
d’una societat que els aculli. Pel meu gust és dura, però molt
recomanable.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada