EMBOLICA
EN UNA ESTÈTICA D'UNA EXQUISIDA FREDOR DOSIS MÍNIMES PREVISIBLES I
INNÒCUES D'HUMOR NEGRE, SEXE RARET, NARRATIVA CRUEL I MORTS
GRATUÏTES, AMPUTACIONS I RELATS META, EN UN CÒCTEL SUPOSAMENT
EXPLOSIU QUE, SORPRÈN PER LA SEVA INCAPACITAT, NO NOMÉS PER
MOLESTAR, FINS I TOT, PER GENERAR UN MÍNIM D'ENTRETENIMENT.
Escrit
per Eulàlia Iglesies en la seva crítica a Fotogrames, juliol de
2024
PELS
QUE ACUSEN LANTHIMOS DE SER UN CINEASTA SENSE ÀNIMA, ABSTRET EN EL
SEU SADISME DE TOCADOR, KINDS OF KINDS DEMOSTRA QUE, EL PRINCIPAL
INTERÉS DE LA SEVA OBRA ÉS ABRAÇAR-NOS COM ÉSSERS VULNERABLES,
CAPAÇOS DE FER QUALSEVOL COSA PER SER ESTMATS.
Escrit
per Sergi Sánchez en la seva crítica a Fotogrames, juliol de 2024.
Guió,
Efthimis Filippou i Yorgos Lanthimos.
EUA,
Regne Unit, 2024.
Duració,
164 minuts.
SINOPSI
Faula,
en forma de tríptic que narra tres històries: la d'un home atrapat
que intenta agafar les regnes de la seva vida; la d'un policia
terroritzat per la seva dona que havia desaparegut al mar i ha tornat
i sembla una altra persona; i la d'una dona decidida a trobar a algú
amb un do especial destinat a convertir-se en un prodigiós líder
espiritual.
Tret
de Filmaffinity
 |
| Yorgos Lanthimos |
LANTHIMOS
NO RETRATA ÉSSERS HUMANS, SINÓ PECES DE DÒMINO QUE ELL MOU O BOLCA
AL SEU GUST. I, SI ALLÒ QUE PRETÉN ÉS RETRATAR PERSONES, LLAVORS
ENCARA ÉS PITJOR; JA QUE, ALLÒ QUE EN REALITAT DEMOSTRA ÉS UN
DESPIT ALTIU DEL CREADOR, PER LES SEVES CRIATURES.
Escrit
per Carlos F. Heredero en la seva crítica a Caimán CdC,
juliol-agost de 2024.
NÚRIA opina.
Aquesta
pel·lícula m'ha semblat una obra sense solta, ni volta i sense cap
sentit llevat que sigui el d'un divertiment misantrop i cruel del
director, per riures de tots nosaltres.
Si
el director i companyia, volia explicar-nos la poca confiança que té
amb el gènere humà, ho ha aconseguit. Però penso que, aquesta
circumstància és gratuïta i no porta enlloc, amb tres històries
que tenen una existència tan artificiosa i absurda que resulta
arrogant i insultant.
Estaria
encantada que alguna persona que li veu més qualitats que jo, me les
comparteixi i em pugui obrir als ulls a una nova mirada. La Martina,
li ha vist, gràcies.
MARTINA opina.
Després
d’una còmoda sessió al Phenomena, amb pantalla enorme i música
amb tots els matisos, per mi ha sigut necessari intentar saber alguna
cosa més del que vam veure. He de dir que, sols he pogut trobar que
categoritzen aquesta proposta com una faula composta per tres
històries, les que totes tenen com a fil conductor explicar el paper
de control (dels altres o sobre nosaltres) i les que passen una
darrera l’altra, amb sempre el mateix repartiment d’actors/ius.
Personalment,
m’ho he passat bé reconec, però que m’ha increpat una mica
tanta acidesa en uns personatges freds i fins i tot sinistres, els
que val a dir que, en tot moment m’han facilitat entrar en el que
passava com si fos una comèdia. Tanmateix, vist que no podia acabar
d’entendre on anàvem, m'amoïnava una mica estar perdent el fil,
potser, cada vegada més, al llarg dels 165 minuts en els quals va
passant tot, desitjant trobar un sentit al perquè de tot plegat.
Vull
dir que, en conjunt crec que és una proposta original, particular i
que entra bé, ja que, està construïda amb profunditat. També
sincera i la que si en tens ganes en acabat segur que li pots trobar
interpretacions a molts dels seus, elements. A nosaltres, però, em
sembla que no ens ha donat gaire de si, ja que n'hem parlat en sortir
i donada volta a cada cosa sense acabar de divertir-nos del tot, això
de compartir el que hàgim tret cadascú.
Fitxa completa i altres informacions i crítiques:
