Ben
segur que, l'obra bibliogràfica de Hannah Arendt podria ser molt
interessant; aquesta és la protagonista de la pel·lícula, escriu
sobre l'activitat política, el totalitarisme i la modernitat
aportant moltes idees creatives, transgressores i sorprenents. La
trama retrata com ella marcada pel conflicte, durant quatre anys,
escriu un llibre titulat: “Eichman a Jerusalem, Un estudi sobre la
banalització del mal”.
Tanmateix en un context diferent, podria trobar motius per entrar en matèria i potser fins i tot intentar entendre alguns dels plantejaments, que estic convençuda, que aquesta pensadora va aportar a la humanitat. Però a causa de què estic totalment saturada amb el tema del "Nazisme Alemany" en general, a mi personalment, m'ha semblat una temàtica pesada, redundant i fins i tot fora de lloc. Potser ja que tornem al mateix tema reiteradament quan considero que actualment vivim un context ple de grans temàtiques i sobretot de necessitat reflexiva, artística i cultural.
En definitiva em costa de veure amb bons ulls, o simplement m’avorreix, una pel·lícula que torna a enfocar la temàtica de la memòria històrica, la crueltat humana i estructural, i el post-error. Això si, mantenint l’estil occidental de tutelar el món racionalment. No obstant això, al meu entendre, el "quit" de la qüestió, en aquesta ocasió el tenim en com, l'estat adopta mesures intentant aportar solucions a problemes comuns. Potser avui en dia, aquest concepte caldria reestructurar-lo, ja que considero que l’estat, com a institució i com a límit territorial, es desdibuixa. Probablement que, com a societat ens convé que ho tinguem present i no paguin com sempre, justos per pecadors.
Tanmateix en un context diferent, podria trobar motius per entrar en matèria i potser fins i tot intentar entendre alguns dels plantejaments, que estic convençuda, que aquesta pensadora va aportar a la humanitat. Però a causa de què estic totalment saturada amb el tema del "Nazisme Alemany" en general, a mi personalment, m'ha semblat una temàtica pesada, redundant i fins i tot fora de lloc. Potser ja que tornem al mateix tema reiteradament quan considero que actualment vivim un context ple de grans temàtiques i sobretot de necessitat reflexiva, artística i cultural.
En definitiva em costa de veure amb bons ulls, o simplement m’avorreix, una pel·lícula que torna a enfocar la temàtica de la memòria històrica, la crueltat humana i estructural, i el post-error. Això si, mantenint l’estil occidental de tutelar el món racionalment. No obstant això, al meu entendre, el "quit" de la qüestió, en aquesta ocasió el tenim en com, l'estat adopta mesures intentant aportar solucions a problemes comuns. Potser avui en dia, aquest concepte caldria reestructurar-lo, ja que considero que l’estat, com a institució i com a límit territorial, es desdibuixa. Probablement que, com a societat ens convé que ho tinguem present i no paguin com sempre, justos per pecadors.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada