Núria opina. HANNAH ARENDT

Aquesta és una pel·lícula sobre un personatge real, Hannah Arendt. Va néixer al 1906 a Linden. Alemanya d'origen jueu, va fugir a París i des d'allà va ajudar a fugir a nens i joves jueus cap a Palestina. Deportada a Gurs al 1940 com a estrangera indesitjable, fuig alliberada pel seu marit, cap a Lisboa i des d'allà, a USA, on va viure fins que va morir a Nova York al 1975. Des del 1937 que els nazis li retirar la nacionalitat alemanya, fins el 1951 que va aconseguir la nacionalitat d'USA, va ser una apàtrida.

Va estudiar filosofia a Königsberg, el poble de Kant. Va ser alumne d'en Heidegger amb qui va tenir un breu romanç. Va viatjar diverses vegades a Jerusalem, en un d'aquests viatges, va fer la crònica del judici al nazi Adolf Eichmann encàrrec d'un diari americà. Després d'aquest judici, va escriure un llibre “Eichmann a Jerusalem” on va fer pública la col·laboració dels Consells jueus amb els nazis, durant l'Holocaust.

Aquesta declaració no va agradar a molta gent i amb aquest escrit, es va guanyar molts enemics, entre ells, en el món acadèmic jueu que la van considerar una traïdora. Va perdre alguns grans amics que, no van tolerar els seus criteris.

No coneixia l'existència d'aquesta gran dona intel·lectual i lliure que, m'ha fascinat sota l'excel·lent interpretació de l'actriu Barbara Sukowa.

Una història ben narrada, encara que una mica lenta, on et planteja en termes filosòfics moltes qüestions: el fet diferencial jueu, el sense-sentit de l'holocaust; la legitimitat d'algunes accions, com el segrest, per tal de fer justícia; les idees preconcebudes en un judici on el jutjat i tothom, sap la sentència abans de ser dictada..., la intolerància davant de certes veritats que no poden sortir a la llum...

Film interessant i que m'ha agradat. El recomano per aquells que creguin que es pot continuar parlant de nazis i jueus que, el tema no està exhaurit.