Una
pel·lícula d'entreteniment elegant, ben feta i sense pretensions.
Però, en la meva opinió amb un error de càsting, el de la
protagonista , però amb molts encerts com el de l'elegant
subhastador, Geoffrey Rush o el del còmplice amic pintor fracassat o
el del jove inventor.
És
una pel·lícula sobre l'amor i el seu extraordinari poder
transformador i devastador al mateix temps.
La
història sense ser ni novadora, ni sorprenent, està ben construïda
i narrada. L'art i els seus agents, amb els seus objectes i subjectes
planen per tota la història, en uns ambients molt cuidats i plens de
bellesa.
Malgrat
pot semblar una la pel·lícula carregada de frivolitat tant per
l'ambient com per el desenvolupament de la trama, té un punt de
tendresa irònica que la fa humana i propera i ens permet acostar-nos
a les raons vitals de qualsevol dels tres personatges masculins.
Aquest podria ser el segell identificador d'en Tornatore?
Mentre
que el femení, més distant i inassequible, ens acostaria més a una
possible metàfora de l'art; és una simulació de quelcom i per això
és bell? Té la seva pròpia vida i deixa de simular per ser ell
mateix i aquí rau la seva pròpia bellesa?..., són reflexions que
ens podem o no ens podem fer, tot dependrà de cadascú i això, no
ens traurà la llibertat de gaudir de la “peli” com ens doni la
gana.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada