Duració 75 minuts.
El seu viatge no només és un viatge físic, sinó espiritual. Un viatge interior que els permet sortir de la infantesa per esdevenir adults. Aquest és el veritable tema de la pel·lícula.
Paraules del director del documental, Pascal Plisson.
Sinopsi
Aquest documental, narra la història real de 4 nens herois. Zahira i les seves dues amigues des de l'Atles al Marroc; Samuel i les seus dos germans petits des de l'Índia; Carlitos i la seva germana petita des de la Patagònia a l'Argentina; Jackson i la sena germana petita des de Kènia. Cada dia s'ha d'afrontar al repte de superar perills i adversitats, per tal d'arribar a l'escola. Tenen moltes ganes d'aprendre i són conscients que, només l'educació els obrirà les portes a un futur millor.
 |
| Pascal Plisson amb en Jackson i la seva germana, de Kenia. |
Estava en Pascal Plisson rodant un altre documental a Kènia i es va trobar amb cinc nois que portaven un embalum a la cintura i el director els hi va preguntar que portaven i on anaven, ells tots contents li van ensenyar els seus estris de l'escola i li van dir que anaven cap allà. feia molta calor i feia dues hores que caminaven. Aquest fet va ser determinant i va despertar el seu desig de fer un documental sobre les excursions que han de fer alguns nens del món cap al coneixement, en contraposició amb la facilitat que tenen els nens francesos.
Va començar a recopilar ajudat per altra gent de l'associació "Ayuda en acción", a recopilar històries de nens que desafiaven els perills per tal de projectar una vida millor. Van acumular 70 relats, dels quals quatre es van imposar per la distància, la discapacitat, la discriminació i el perill. Els nens i nenes d'aquestes històries eren els primers de les seves famílies que anaven a l'escola. Van trigar dos anys a produir aquest documental.
Molt interessant per ampliar informació sobre el documental. Aquí també trobareu el tràiler.
També pot ser interessant pels que saben francès...
NÚRIA opina
Aquesta
és una pel·lícula que explica quatre històries precioses, d'un
valor incalculable per la quantitat de qualitats que té.
Les
històries commouen i et fan reflexionar per un costat sobre
l'heroïcitat d'uns nens que cada dia emprenen un viatge que exigeix
molta dedicació, esforç i perills, per tal de tenir accés a un
coneixement que els possibilitarà una vida futura millor. I per
l'altre, sobre l'absurditat del món on vivim nosaltres on, molts
dels nostres nens viuen tan encoixinats que no poden fer l'esforç ni
de pujar les escales de casa seva i es comporten com uns nens mimats,
fins que tenen 30 anys o més. Ens fa reflexionar també, sobre la
manca de valor que l'esforç té en la nostra societat on tot cal
assolir-ho, ja.
És un
documental que està molt ben fet i les imatges sobre els paisatges i
els seus protagonistes dins d'aquests, expressen molt bé la dimensió
de la superació i l'esforç.
I són
molt boniques.
Aquest
documental és tan edificant i commovedor que, crec que estaria molt
bé que tothom l'anés a veure i que el passessin a totes les escoles
i instituts.
MARTINA opina
“Camino a la escuela” és una sessió de cine altament recomanable per anar a gaudir amb nens. Considero que es tracta d’un documental que recull quatre històries boniques, pures i que val molt la pena conèixer.
Es tracta d’aquest tipus de relats que has d’anar-hi disposat a relaxar-te, deixar que et suggereixin i ser conscient que són casos molt triats de persones amb una riquesa humana increïble, única i admirable tot i, la seva poca edat.Tant és així que, tinc poca cosa a dir a part que, m’ha agradat però perquè a mi aquestes històries socials, per poc que sigui, sempre m’acaben entendrint i tocant la vena sensible.
A més a més, et mostra regions extremes i molt diverses. Permetent a l'espectador fer un petit viatge. És doncs, força rica a l'haver buscat les diferents de les regions del món. En la cerca de llocs on, els humans viuen dignament però amb unes condicions molt diferents.
Sobretot, m’ha ensenyat el tram final, on els protagonistes parlen dels seus somnis. El nen minusvàlid de l'Índia, després d’explicar que ell vol estudiar per metge, afirma amb un somriure d’orella a orella i els ulls molt brillants que, ell ha vingut al món sense res i que l’únic que desitja és poder-ne marxar tal com ha arribat. Segur que aquest desig és real, ja que, es nota que li surt del cor.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada