RED ARMY. Director, Gabe Polsky.

EUA i RÚSSIA, 2014.
Documental.
Duració, 76 minuts.

(...) on el joquei que era lliure i harmoniós, representava el més oposat a una forma d'estat que era tancada i discordant.

El director, Gabe Polsky.

Sobre el director.

Americà de pares russos i gran aficionat a jugar a joquei sobre gel. Sempre va ser un gran admirador de la selecció nacional soviètica d'aquest esport. Finalment, debuta com a director i li fa aquest homenatge.

Aquest documental ha tingut forces nominacions a diferents festivals. Ha obtingut el premi al públic del festival de cinema de Chicago i a Zuric, la Menció Especial.

Sinopsi

Aquest és un documental, sobre la selecció soviètica de joquei sobre gel que durant dècades va ser imbatible. Per ells, aquesta va ser la millor arma de propaganda del sistema comunista.

També vol ser un documental sobre la Guerra Freda i els canvis a l'antiga URSS, des de la pista de joquei gel. Vol trencar la fal·làcia que esport i política es mouen per separat.

Red Army, és el nom popular de l'equip. Sempre o quasi sempre guanyaven i així demostraven la seva superioritat.

Aquest documental apadrinat per Werner Herzog, ens ofereix una mirada a l'esport concebuda com a estratègia política, en un estat on els jugadors rebien un entrenament militar i estaven tancats durant mesos per exercitar-se.

He trobat en enllaç molt interessant, del que va ser director de Cahiers de Cinema durant uns anys, Jean-Michel Frodon  http://blog.slate.fr/projection-publique/

NÚRIA opina.

Em sap greu, però per mi aquest documental, no ha tingut gens d'interès. No m'ha aportat cap element nou, sobre la Guerra Freda, ni sobre la funció política de l'esport, ni sobre l'entrenament d'aquests esportistes per representar el seu país.

El començament hi havia un interès, una curiositat i unes ganes de descobrir coses noves, però, dissortadament tot això s'ha anat esfumant i m'he anat avorrint cada vegada més, al marge que no em deia res tot allò que m'anaven explicant a la pantalla.

Crec que, podia haver explicat moltes coses com, quin era el mètode d'entrenament perquè aquest equip fos tan imbatible, com això es traduïa amb la situació política del moment quan anaven per aquests mons... que passava a la Unió Soviètica. Tot plegat, no saps ben bé què et pretén explicar.

El documental potser té algunes qualitats, però jo no els he sabut veure. Si algú pensa que les té, que m'ho expliqui que l'escoltaré amb molt de gust.

La frase que el director remarca en una entrevista i que jo l'he posat de capçalera, podria ser la clau d'aquest documental, però no veig que això estigui explicat o desenvolupat enlloc.

Tot i que a la revista Caimán obté una qualificació crítica de 7, feta per tres crítics.

MARTINA opina.

Aquest documental fa un paral·lelisme entre la història de la Unió Soviètica i la del seu equip nacional de joquei sobre gel, des dels anys 80 fins a l'actualitat. Mitjançant les explicacions del capità d’aquest equip: Slava Fetisov.
En escollir-la pensava que, podríem conèixer una mica més de Rússia, del seu règim comunista o potser de la seva gent. Personalment, em va semblar que podria ser interessant que s'utilitzés com a fil conductor per a la narració, la història dels membres d'un equip nacional que, varen ser guanyadors de quasi tots els partits que van jugar. Que a més, en la darrera etapa de la seva carrera esportiva, van abandonar la seva terra natal a la recerca d'un futur professional millor. Sent pioners, ja que, aleshores estava castigat el fet d'abandonar el país i deixant el seu paper d’herois, per convertir-se en enemics polítics del règim.
La seva posada en escena, opino però que, és insípida, avorrida i pel meu gust no acaba d'explicar res, del tot. Parlen els membres de l'equip, tots homes actualment de 50-60 anys, però l'enfocament pel gust meu, és massa anàrquic, mono temàtic i no porta enlloc.
Jo, no li he acabat de trobar cap sentit, entrar a analitzar amb tanta profunditat l'evolució d'un equip. A més, fent-ho guardant les distàncies amb les intrigues d'un joc que va sorprendre els equips de tot arreu del món. Crec que el projecte era ambiciós i no s'ha resolt satisfactòriament.
Potser reconec que, m'ha influenciat el fet que a la Núria no li ha agradat gens ni mica i a mi, m'ha acabat també desagradant. O tal manera és, el fet que, el seu protagonista no és un caràcter que desperti la meva simpatia o que em suggereixi massa res.