Suècia, 2014
Duració, 118 minuts.Drama.
Sobre el significat del títol, la Martina fa un aclariment interessant en el seu escrit.
 |
| El director, Ruben Östlund. |
DE LA PEL·LÍCULA
Ha guanyat el premi del jurat de Cannes, Un Certain Regard. 2014.
En aquest enllaç trobareu més informació sobre el film.
DEL DIRECTOR
Quan era jove es guanyava la vida com a càmera de pistes d'esquí. Seguia els jocs d'hivern de tot el món. Plantava el seu trípode a la neu i ho anava filmant tot, piruetes, salts mortals. Tenia menys de 25 anys i va fer-se les pistes d'Europa i Canadà. Quan va decidir estudiar a l'escola Gotling de cine, va presentar amb la seva sol·licitud, la seva col·lecció de documentals olímpics. El van acceptar.
És el seu quart llargmetratge.
En aquest altre enllaç el director parla del guió.
SINOPSI
Una
parella sueca amb dos fills estan de vacances, durant cinc dies als
Alps, esquien, caminen per la neu, descansen en l'habitació de
l'hotel... tot ho fan d'una manera força mecànica, com si no
s'estiguessin divertint massa... llavors, mentre estan dinant en una
de les terrasses de l'estació una allau provocat sembla que se'ls
vulgui empassar. Aquest fet serà un detonant per canviar el sentit
d'aquestes vacances.
NÚRIA opina
Hem
anat a veure aquesta pel·lícula a petició de la Martina, jo també
la volia veure, però tenim pendent encara Timbuktu, i si no ens
afanyem ens la treuran.
Moltes
vegades, quan surts del cine, es fa difícil dir alguna cosa sobre la
pel·lícula que acabes de veure. El cap i el cor són un garbuix i
cal deixar sedimentar tot això, per entendre allò que ha passat
davant dels teus ulls. Això m'ha passat a mi.
Cinc
dies de la història d'una família sueca que, se'n va de vacances a
esquiar en una estació, que segons sembla és a Xile, per relaxar-se
i passar-ho bé.
Una
estació on tot són comoditats, per crear un ambient distès i
tothom, pugui gaudir d'unes vacances a la seva mida.
Els
colors d'aquesta paleta clarament simbòlica, són el blanc brut, el
grisos i uns impurs blaus clars, per expressar un paisatge bell, però
al mateix temps fred i despietat. Per aixoplugar-se en una vall, on
hi ha uns estatges on els colors són càlids per tal d'expressar un
ambient de confort i protecció.
Uns
sons molt ben planificats, entre el soroll de l'activitat de la vall
intentant controlar la natura per seguretat dels seus estadants que,
vénen a gaudir d'aquesta. I un silenci trencat per soroll dels
esquis en lliscar sobre la neu, el so mecànic dels remuntadors i una
música orquestral que ens transporta a una altra dimensió de la
història que, no és només l'aparent i que es desenvolupa
ràpidament en els soterrats túnels de la consciència.
Un
final desconcertant, però que una altra vegada, cal buscar la
resposta en clau simbòlica. Perduts tots ells, en un futur
desconegut, desconcertant, ple d'incògnites però en el que cal
caminar-hi per tal de poder-se'n sortir cap a algun lloc o altre, de
moment tots junts.
Potser
algú titllarà aquest film de massa lent, però aquesta lentitud, al
meu entendre també té un sentit simbòlic, entre la rapidesa amb
què canvien les coses i la lentitud amb la qual som capaços de
percebre els petits canvis imperceptibles d'allò que passa en el
nostre entorn més immediat i íntim.
Molt
bona pel·lícula per amants d'en Bergman, o de les històries ben
explicades sobre els conflictes de parella i família.
MARTINA opina
Una perfecta i típica família sueca; guapos, benestants i energètics, estan gaudint d'uns fabulosos dies plegats a un hotel de 5 estrelles als Alps.
Tot, entorn, paisatge i activitat apunten al fet que gaudiran de l'experiència, però l'espectador sap que d'aquesta vivència ideal no tindria sentit fer-ne una obra cinematogràfica.L'article 48 del codi civil espanyol, defineix la "força major" en el sentit de justificar una actuació d'algú quan es dóna una circumstància imprevista que no el deixa reaccionar amb normalitat. Aquesta conducta eximent de responsabilitat, tal com es diria en Dret, actualment està contemplada en la majoria de legislacions civils.
Aquesta pel·lícula qüestiona la conducta d'un pare que davant d'un perill imminent opta per fugir abandonant la família. Finalment no els hi passa res, però després dels fets la mare ja no sap entendre la figura paterna, sense posar en dubte la correcció d'aquesta reacció.
Es tracta de només 5 dies, carregats d'emocions, densos i súper ben ambientats amb tots els recursos que un paisatge hostil i espectacular poden servir per il·lustrar un conflicte.
Personalment he gaudit d'aquesta obra on es tracta una qüestió complexa i de forma civilitzada però, obrint un debat paral·lel a la història narrada. On a més, un entorn increïble et situa en un context on no és terra de ningú i on el ser humà es limita a existir. M'ha semblat una història molt ben narrada i sobretot he gaudit del clímax creat, i en tot moment.
Passa a Les Arcs, just al costat de La Plagne, on hem anat tots junts. Potser nosaltres no erem tan "cool"?
ResponElimina