divendres, 19 d’agost del 2016

EL CASO FISCHER. PAWN SACRIFICE. Director, Edward Zwick.

2014, EUA
Duració, 114 minuts.
SINOPSI
Pawn Sacrifice, El sacrifici del peó, fa un breu i sintètic resum de la infantesa i vida adulta i vellesa, del llegendari mite dels escacs, Bobby Fischer, per centrar-se en la preparació i confrontació amb un altre mite de l'URSS, Boris Spassky. Fischer, estava obsessionat a guanyar-lo i finalment o va aconseguir jugant d'una manera força creativa i insòlita. Com que, estàvem amb plena Guerra Freda 1972, aquestes partides d'escacs van ser un esdeveniment mundial.


El director, Edward Zwick
Per consultar la fitxa tècnica completa i algunes crítiques,
http://www.filmaffinity.com/es/film808267.html

BIOGRAFIA
Robert James Fisher, Chicago, 1943, Reykjavik, 2008. jugador d'escacs d'EUA que va ser campió mundial de 1972 al 1975.
Als sis anys ja sabia moure les peces i aviat va guanyar a tots els seus oponents del club d'escacs de Brooklyn. Al seu colegi els seus profes van quedar sorpresos al comprovar que el seu coeficient intel·lectual superava el d'Einstein.
A partir dels setze anys es dedica professionalment els escacs, ja és mestre internacional i a guanyat el campionat d'EUA.
Entre 1970 i 1971 va guanyar 20 partides seguides i en va empatar-ne tres contra Tigran Petrosian, antic campió de l'URSS...

Continua a :


NÚRIA opina.
   Tobey Maguire fa una excel·lent interpretació d'un noi que té una ment privilegiada i obsessiva que, només viu pels escacs,,, una ment que mentre treballa per la seva obsessió està continguda, però que quan s'escapa es perd,
   Aquesta part, està perfectament retratada i transporta a l'espectadora a l'emoció i anhel del protagonista i el seu entorn.
   No és un biopic convencional, perquè més que fer el·lipsi, obvia moltes parts de la vida del jugador d'escacs per centrar-se en l'episodi central que va marcar la seva vida, la partida amb Spassky.
   Zwick, ens ofereix un cinema molt americà, però ben fet. Perquè allò que cal reconèixer és que són els reis del cinema i són capaços de convertir qualsevol cosa amb una pel·lícula i que, a sobre està ben feta, ensenya quelcom i distreu i a vegades, emociona sense commocionar com és el cas. Amb un apropament al personatge, amb un distanciament que els europeus ens agrada molt, perquè ni fereix, ni implica, com és el cas d'aquest film.

MARTINA opina
   En construcció...Em declaro una persona de gustos clàssics i com a tal, reconec que, en general el cinema comercial americà pot arribar a satisfer els meus estàndards d'entreteniment.
   Aquesta pel·lícula explica la vida d'un ser superdotat, inadaptat i amb un interior truculent. Et permet entrar en la seva psicologia, acompanyar-lo en el seu afany per la victòria i viure la complexitat d'un joc popular i complexe com són els escacs.
   A més, els fets s'ubiquen en un context internacional on les relacions diplomàtiques es basen a poder competir fora de les armes o del potencial econòmic, de les regions. És a dir, et pots ubicar en les circumstàncies que obliguen a la humanitat a seguir esforçant-se per relacionar-se, més enllà de l'estrictament necessari.
   Personalment, m'agrada el cinema americà vist com un patró estàndard de com conduir un guió. El qual et narra una història, que pot ser vista com un èxit o com un fracàs. I, més enllà dels fets, hom s'emporta un aprenentatge sobre algun esdeveniment o alguna temàtica.
   En aquest cas, va d'escacs, un joc tan simple com perquè l'aprengui un nen de 5 anys, però que com tot, per portar-ho als límits cal un domini de la ment brutal que, consisteix a poder anticipar-se i preveure més de 169.000.000.000.000.000.000.000.000 possibles moviments del contrari...


Pels de Barcelona, la fan els cinemes Verdi, VO. subtitulada en català:
http://www.cines-verdi.com/barcelona/pelicula/el-caso-fischer-voscat/#descargar

En aquesta pàgina trobareu la filmografia completa fins el 2016, fins i tot un film que s'estrenarà a l'octubre:
http://www.filmaffinity.com/es/search.php?stype=director&stext=Edward+Zwick

En Bobby Fischer de veritat.
Curiós i interessant documental sobre la tràgica i estranya vida d'en Bobby Fischer, fet a Islàndia, on va viure els darrers anys de la seva vida, fins a la seva mort, el 2008. S'ho val, fer-li un cop d'ull, encara que sigui per sobre. Publicat el maig de 2015.




Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada