divendres, 6 d’abril del 2018

LA FORMA del AGUA. Guillermo del Toro.


UN POÈTIC CONTE DE FADES AMB POLIÈDRIQUES ARRELS CULTURALS I CINEMATOGRÀFIQUES.
Paraules d'Antonio José Navarron en el seu artícle “Cuando la bella seduce a la bestia”, per la revista Dirigido por...febrer de 2018.

Guió: Guillermo del Toro i Vanessa Taylor.

Duració, 119minuts.
EUA, 2017.

SINOPSI interpretada.
Els protagonistes de “La forma del agua”, són figures desposseïdores d'una veu pròpia. És allò que li succeeix, en sentit literal, a Elisa (Sally Hawkins), que, treballa fent neteja en un laboratori secret els EUA que, estableix un vincle amb una estranya criatura que el govern manté en captivitat. Elisa és muda i l'home amfibi desconeix el llenguatge humà.
Paraules de Juanma Ruiz, en el seu escrit fet per Caimán Cuadernos de Cine, febrer de 2018 i titulat “El cuento de los seres silenciados”.


Remenant he trobat aquest curiós curt publicat el 2015 a Holanda. Podria ser o la inspiració d'on ha sortit la pel·lícula o com alguns afirmen, un simple plagi... En tot cas i en cap cas, he vist que s'hagi fet cap referència a aquest:

Feu atenció als crèdits finals.

El director Guillermo del Toro.

NÚRIA opina.
Bonica versió del conte de La bella i la bèstia. En aquesta versió els protagonistes són uns diferents, desheretats i purs que busquen la seva redempció a través de l'amor i l'amistat. Els malvats els hi intentaran impedir.
I, com és corrent en els temps que corren, sense lliçó moral. Ja que, sembla que amb la seva diferència als dolents i malvats, també els haguem de salvar i així ens va...
Sense treure mèrits a la qualitat d'aquest treball i al gran esforç que hi ha darrere d'una pel·lícula com aquesta, potser ha estat una mica sobrevalorada o jo no he sabut descobrir totes les seves qualitats.
Una bona opció per distreure's i passar una estona agradable al cinema.

MARTINA opina.
Personalment, gaudeixo de poder estar al dia de quines han estat les nominacions de l’any i poder així també, fer-me una opinió del què està sent considerat, el cinema interessant de cada temporada. Motiu pel qual vaig ser força insistent en anar a veure aquesta pel·lícula, que em feia il·lusió de veure en la pantalla gran, malgrat que a la Núria potser no li cridava especialment.
El resultat ha sigut una experiència positiva i en la que hem gaudit d’un cinema de fantasia, amb tots els mitjans i amb una història naïf. L'estètica plena de color i detallista que m’agrada i vesteix una narració que, a mi m’ha transportat a un món submergit, desconegut i que m’ha permès penetrar en el fons d’aquesta.
Uns personatges autèntics, amb una lírica potser un pèl massa pausada i un final tràgic, serien per mi els elements que et permetrien definir aquesta obra. Una faula ben construïda i amb un joc de contrastos que et convida a anar més enllà de la seva reflexió metafòrica. Potser en relació a, el camí de com les diferències et porten a trobar el teu propi món. En resum i per mi, recomanable.

A Filmaffinity trobareu la fitxa completa, moltes crítiques i més tràilers:





Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada