dissabte, 9 de febrer del 2019

VICE. EL VICIO del PODER. Director, Adam McKay.


ÉS UNA IMPLACABLE I VIDRIÒLICA DISSECCIÓ DE LA CLASSE POLÍTICA, DE LA REBOTIGA DEL PODER I EL SEU COSTAT MÉS FOSC, FRED I INTERESSAT. UNA PEL·LÍCULA DE PURA DENÚNCIA.
Paraules de la Beatriz Martínez, publicades a Fotogrames i posteriorment a la fitxa del Verdi.

Direcció i guió: Adam McKay.
EUA, 2018
Duració, 132 minuts.
 

SINOPSI
Una història real, sobre com Dick Cheney, un silenciós i inquisitiu buròcrata de Washington, va exercir calladament un immens poder i va acabar convertint-se en el vicepresident dels EUA, durant el mandat de George W Bush, amb conseqüències per al seu país i la resta del món que, avui encara estem pagant.
Tret de la fitxa informativa del Verdi. Traducció pròpia al català.

La fitxa del Verdi:




El director Adam McKay
NÚRIA opina.
No és el tipus de pel·lícula que m'inspirin massa per asseure'm davant de la gran pantalla, però donada la circumstància que no teníem massa cosa a veure en el nostre horari, valia la pena corre el risc de veure una pel·lícula que retratava un personatge que va ser molt important a la història dels EUA i com a conseqüència en la del món i que va passar pràcticament desconegut per tots nosaltres.
Així mateix, la crítica l'ha deixat força bé.
Doncs, l'experiment tot i no ser reeixit del tot, està bé i explica una cosa que potser ja intuíem però que aquí confirma bastament: que el president dels EUA, moltes vegades és la figura representativa d'un partit o d'una família política que, darrere té un equip que és qui manega els fils. Aquest equip que no es veu, és el que té el poder real i l'utilitza per continuar mantenint-lo.
El sistema narratiu és prou àgil i atractiu, utilitza com a mitjà de la figura d'un narrador que podria ser qualsevol de nosaltres i que per tant t'acaba enganxant amb el seu discurs...
No explica res de nou, però il·lustra molt bé allò que ja sabem: que els governs estan plens de gent inepte total, per tal d'administrar els recursos de la Terra d'una manera que, puguin millorar la vida de la major part dels habitants del planeta, aquest seria l'objectiu. Allò que fan és complicar-ho més i posar-ho cada vegada més difícil, però algun dia això començarà a canviar...

MARTINA, opina.
Un relat que, sense ser revelador, explica la vida de Dick Cheney. Un home que des de l’ombra, va exercir el rol de vicepresident durant l'època de Bush. Per tant, la d’una figura de la política americana i com va ser el seu itinerari fins a arribar a aquest càrrec de poder.
En realitat i pel meu gust, el relat vol més del que pot, perquè explica moltes coses, i sense dubte crec que hi ha un treball de recerca molt interessant i fet de manera diligent. Vull dir que, segurament en aquest sentit, es tracta d’una història critica i constructiva, que argumenta i construeix una anàlisi sobre l’ascens dels líders contemporanis. Qui amb manipulació, publicitat i desinformació, inicien una carrera on arriben, picant pedra, fins a rols amb molta responsabilitat. Un retrat de la política moderna, que exposa els buits discursos, que avui en dia imperen en molts llocs del món. Però per alguna raó, potser pel llenguatge mitjançant el qual s'expressa o perquè de vegades surto de treballar amb el cap espès, m’ha costat seguir-lo fluidament.
Intueixo que el que no ha afavorit el meu ple gaudi, o en la meva connexió al 100% amb el relat, potser té a veure amb el format híbrid i indefinit que, juga entre el drama i la comèdia. Una mescla confusa, que no m’ha acabat de convidar a seure i gaudir-ne còmodament.
Però bé i com diuen, contra gustos no hi ha res escrit. A mi personalment, tot i el que ja he comentat, m'agradarà tornar-la a veure. Reitero que crec que vaga la pena, et fa pensar, t’informa i enganxa pel seu contingut.
Per acabar en destacaria una frase que m’ha quedat gravada “donde acaba la ley empieza la tirania”.



Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada