diumenge, 10 de març del 2019

GREEN BOOK. Director Peter Farrelly.


LES LLIÇONS DE NATURALITAT A L'HORA DE MENJAR QUE, DÓNA TONY A DON, CONTRIBUEIXEN AL CARÀCTER DE FAULA ELEMENTAL, NOBLE I ALLIBERADORA QUE TÉ AQUEST FILM.
Paraules de Diego Salgado escrites a la seva crítica al Dirigido por... febrer 2019.

Guió, Peter Farrelly, Nick Vallelonga, Brian Hayes Currie.
EUA, 2018.
Duració 130 minuts.


SINOPSI
Anys 60 Tony Lip (Viggo Mortensen), és un aspre italoamericà de Bronx que, és contractat com a xofer del virtuos pianista negre Don Shirley (Mahershala Alí). Junts faran una gira de concerts pel sud dels EUA, on Toni haurà de considerar les indicacions del “Green Book”, una guia que indica els pocs establiments on són acceptats els afroamericans. Són dues persones que hauran de fer front al racisme i els prejudicis, però a les que el destí unirà, obligant-los a deixar de costat les diferències, per sobreviure i prosperar en el viatge de les seves vides.
Tret i traduït del Filmaffinity.


El director, Peter Farrelly.
GESTACIÓ, ORIGENS I TÍTOL.
S'inspira en fets verídics transformats en guió pel fill d'un dels protagonistes, Nick Vallelonga.
En aquest film el que contracta xofer és en Don un reputat pianista negre que el 1962 vol emprendre una gira pel Profund i racista Sud, pel que li fan falta dues coses, seguir fil per randa els consells de les guies Green Book, elaborades entre 1936 i 1966 per un carter novaiorquès Victor H. Green, per facilitar als afroamericans circular i allotjar-se en els EUA de la segregació racial i contractar per a la seva seguretat un conductor i guardaespatlles blanc que resultarà ser Tony Vallelonga (Viggo Mortensen) italoamericà establert en el barri novaiorquès del Bronx.
Informacions tretes de la crítica al film feta per Diego Salgado i publicada a la revista Dirigido por... de febrer de 2019. 

NÚRIA opina.
Una pel·lícula concebuda per distreure, amb un fons crític i positiu, sobre la possibilitat de l'ésser humà d'aprendre a través de l'experiència. A tots aquests ingredients, cal afegir un sentit de l'humor irònic i ja tindrem servit un menú per anar-se a distreure una estona al cinema, amb un producte cinematogràfic que superi el control de qualitat exigible, sense ambigüitats, ni complexos, ni pretensions.
Una bona opció, amb lliçó moral, contra els prejudicis. Coneixement i tracte sense reserves; les idees preconcebudes sobre els grups humans, a les escombraries.

MARTINA opina.
La sensibilitat, sentit de l’humor i profunditat en la qual tracta el tema entorn de la història que explica aquesta obra, són els ingredients, que pel meu gust la fan imprescindible. Però a més, té un repartiment de luxe i crec ens trasllada a una realitat que, tots hauríem de conèixer i reflexionar-hi.

Un guió ben treballat, el qual redueix de manera molt afinada el perímetre del centre on vol posar l'atenció.

Una aposta per construir entorn de la pregunta que ens hauríem de fer, per confrontar-nos al desafiament de dialogar, amb la purga discriminatòria. Un enfocament irònic, molt refinat i el que m’ha fet sentir ben a prop de tot el que passa en la trama.

Una història basada en fets reals, el retrat d’un artista, la fotografia d’un moment, on l’art era una delícia només a l'abast de molt pocs.

Els dos protagonistes oposats han de recórrer plegats l'Amèrica profunda. Per una banda, un italià del Bronx, amb caràcter de felí i qui farà de xofer en una gira musical. Per l’altra, el virtuós pianista Shirley, qui pateix el fet de no pertànyer a cap col·lectiu social.

Els dos homes aparentment oposats, abans de partir, s’han hagut de fer amb la imprescindible guia que recollia aquells allotjaments on les persones de color podien anar i el nom de la qual anomena aquesta obra.

La història narrada ens ensenya una realitat complexa, amb personatges sofisticats, els qui a priori connecten de manera forçada. Però els que acaben compartint converses sense residu i sent molt bons còmplices. Els uneix una cosa força banal, tots dos tenen molt clar que són part d’un equip o comunitat de guanys, la que només obtindrà els diners pactats si arriben al final del seu viatge plegats.

La fitxa del Verdi té informacions sobre el transfons de gestació del film, molt interessants:
http://fitxes.cines-verdi.com/pdf/greenbook_bcn.pdf


Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada