DEFUIG
LA NARRATIVA I LA LINEALITAT A L'IDENTIFICAR QUE AVUI MÉS QUE MAI LA
NOSTRA EXISTÈNCIA ESTÀ REGIDA PEL CAOS.
És
la mateixa intoxicació dels mitjans- fins i tot el cine- la que
imposa aquest estat sense rumb i per això es fa imprescindible
desplegar un majestuós arsenal d'imatges, perquè cadascú
construeixi el seu significat intransferible.
Paraules
d'en Javier H Estrada en el seu article “El libro de imágenes”,
per la revista Caimán Cuadernos de Cine, febrer de 2019. Traducció
meva.
Director
i guió, Jean-Luc Godard.
Assaig
documental.
França,
Suissa 2018.
Duració,
90 minuts.
Premis,
Cannes 2018, Palma d'Or.
SINOPSI
Imatges,
silencis, referents, paraules, so... tot per configurar un discurs en
cinc capítols. Primer: remakes .Segon:
Las veladas de San Petersburgo.
Tercer: trens. Quart: El espiritu de las leyes.
Cinquè: La regió central, Aràbia. Tot conflueix en l'amor que hi
ha entre un home i una dona.
 |
| El director, Jean-Luc Godard. |
Filmografia de Jean-Luc Godard:
NÚRIA
opina.
Cal
considerar que aquesta obra no és un documental sobre la imatge
pròpiament dita, és un assaig sobre la imatge que, pel que fa al
compendi particular de l'autor, podem anomenar-lo llibre.
És
amb la presència d'aquest registre que hem de mirar el film. Com que
és un assaig que no té notes a peu de pàgina i té uns referents
intel·lectuals molt potents, el millor que es pot fer és mirar-lo
tal qual i sense prejudicis i obertament i a veure què passa?
Després
i en tot cas i si és del nostre interès, se'n pot fer una segona
visió i aquesta vegada podem anar ben carregats de possibles
informacions que ens ajudaran a captar essència del seu contingut i
podrem apreciar tot el seu valor.
En
la línia del que exposat estic en la fase dos i hauria de tornar-la
a veure per poder apreciar tots els seus valors que, crec que els té.
He
pogut apreciar una gran llibertat discursiva d'utilització de la
imatge i el so. Un discurs articulat amb un ordre que aparentment pot
semblar caòtic, però que té el seu ordre, articulat per la visió
personal i subjectiva d'en Godard. M'ha suggerit moltes coses entre
elles que, en aquests moments la imatge s'està desmaterialitzant de
tal manera que el seu valor dura un instant, moltes vegades aquest
ens és impossible de captar i retenir per la seva immediatesa.
Molt
interessant com a experiència creativa i de reflexió sobre el
moment.
MARTINA opina.
Personalment
em declaro no apte, per tenir una opinió ferma sobre la meva
experiència veient aquest film, però tot i això, intentaré fer-ne
la meva crònica...
Puc
dir que en tot moment he sigut conscient, que el narrador et voldria
conduir per unes reflexions, a les que m'ha costat entrar.
Tot
i que, segurament superficialment, també li he donat forces voltes
al tema central. Darrerament el tema del valor de les imatges em fa
ballar el cap. M'agrada divagar en com aquest llenguatge visual,
condiciona la socialització o inclús com ens fa que construïm la
realitat.
No
me n'exculpo, per segurament no estar al nivell intel·lectual
d'aquesta figura del gènere cinematogràfic, però encara no he
aconseguit connectar amb cap de les seves obres.
Potser
surto de treballar amb el cap cansat i com a dinàmica que gaudeixo,
si no puc sucumbir en la història que hem triat per la nostra
trobada de mare i filla, per mi una sessió de cine es pot convertir
en un espai higiènic de socialització en silenci. Gaudint del
nostre temps compartit però sense esforçar-me per connectar i
deixant que les imatges em distreguin sense portar-me enlloc.
Vull
dir, que no tinc massa a opinar, però que en qualsevol cas, no puc
pas considerar l'experiència com a negativa.
Aquí trobareu opinions diverses i discrepants sobre el valor d'aquest film:
https://www.filmaffinity.com/es/film776215.html
Aquí trobareu opinions diverses i discrepants sobre el valor d'aquest film:
https://www.filmaffinity.com/es/film776215.html
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada