HEINEMAN
NO VOLIA FER UN BIÒPIC CONVENCIONAL, PERÒ PIKE I L'OPERADOR ROBERT
RICHARDSON, SEMBLEN MÉS CONVENÇUTS QUE ELL.
Paraules
de Jordi Costa, “La guerra privada de Marie Colvin”, pel País
Cultura, 31/5/2019.
SINOPSI
Marie
Colvin reconeguda periodista pel seu treball en diferents conflictes
bèl·lics. Testimoni de moltes cruels batalles actuals, sobretot
dels que va succeir a l'Orient Mitjà; tenia el respecte dels seus
companys de professió i dels lectors per la seva valentia i
humilitat. Malgrat això en la seva vida personal era força caòtica
i autodestructiva. A Sri Lanka va rebre l'impacte d'una granada que
li va fer perdre un ull que, el `portava tapat en un característic
pegat negre. Freqüentava les festes de l'alta societat londinenca
tot i que la detestava, on bevia molt. Fins que, un dia rep un
encàrrec molt perillós, anar a fer de corresponsal amb el conegut
fotògraf de guerra Paul Conroy (Jamie Dornan). Junts viatgen a Síria
a la ciutat d'Homs on hi ha el punt àlgid de conflicte, on aprendran
el veritable cost de la guerra tan físicament, com psicològicament.
Tret
del Fimaffinity, adaptat, traduït i retocat.
 |
| El jove director Mathew Heineman. |
A
l'esquerra l'actriu Rosamund Pike i a la dreta Marie Calvin,
corresponsal.
NÚRIA
opina
El
valor real d'aquesta pel·lícula rau més amb la seva
intencionalitat que, no pas en allò que aconsegueix transmetre't a
través de la seva narració cinematogràfica. Una dona reportera de
guerra que busca explicar al món, la realitat d'aquesta per mitjà
del testimoni “in situ” dels seus diferents agents. Buscant les
qualitats de la pel·lícula i la seva raó de voler ser, aquesta és
l'única que buscant, buscant, he trobat. Així i tot, l'argumentació
que la podria sostenir la trobo fluixa.
Sí
que m'ha agradat molt, la interpretació de l'actriu Rosamund Pike fa
de Marie Colvin, ja que, salva força la pel·lícula amb la seva
autenticitat.
Una
llàstima per un personatge tan interessant, tant per la seva
trajectòria professional, com per la seva vida personal que, no hagi
pogut tenir el seu homenatge amb una pel·lícula més regida.
MARTINA
opina.
Hi
ha relats biogràfics que et permeten entrar en una vida aliena,
explorar els horitzons i límits d’un tercer i fins i tot viure les
qüestions d’aquell, amb la fredor de comprendre'n les raons, però
no, haver-ne hagut de triar les condicions. Identifico en aquesta
obra molts d’aquests ingredients.
Aquest
relat on periodisme, guerra, desolació i un constant patir dels
altres , es constitueixen com teló de fons necessari per ubicar un
personatge contemporani que crec que forma part de la història del
segle XX.
En
concret se centra en el relat de la vida de Marie Colvin,
mitjançant un diàleg entre un rol instrumental d’informador i la
vida d’una senyora que, el seu entorn li reclama deixar de fer el
què fa. Una dona de 54 anys, qui era una celebrada reportera de
guerra i va morir el 2012 a Síria. La història es construeix amb un
relat que, s’inicia quan ella anteriorment havia perdut un ull a
Sri Lanka.
A
mi personalment conèixer aquesta història m’ha remogut les
entranyes, sobretot per les imatges dels llocs on aquest personatge
va invertir la seva vida professional, però també per la dignitat
amb la qual defensa la creença del dret a viure la seva pròpia
dimensió. En valoro positivament que el relat no jutja, però et
dóna prou elements per fer-te’n un judici. Per mi l'equilibri
necessari que mereix qui vol ser informat.
Per
altra banda també m’ha generat certes controvèrsies, algunes
difícils d’identificar-ne les causes, però d’altres em sembla
que tenen a veure amb un tema de gènere. Si hi reflexiono,
identifico a més que, no comparteixo la voluntat de posar fil a
l’agulla a la profunditat de moltes tesis que, mitifiquen
personatges que duen la seva vida a l'extrem.
Crítiques variades i contraposades:
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada