Escrit
per Angel Quintana en la seva crítica per Caimán Cuadernos de Cine
octubre de 2021.
Guió,
Julia Ducournau.
França,
2021
Duració,
108 minuts.
SINOPSI
La
fam homicida que té la jove Alex la posarà en un seguit de
problemes i haurà de fugir de la persecució policial. La traurà
d'aquest embolic el capità de bombers Vincent que, busca
desesperadament al seu fill desaparegut.
Tret
de “La nueva carne” escrit per Manu Yáñez per Fotogrames des
del Festival de Cannes 21.
 |
| La directora, Julia Ducournau. |
Tret
de “La nueva carne” escrit per Manu Yáñez per Fotogrames des
del Festival de Cannes 21.
Feia
molt de temps que el cinema fantàstic no manifestava amb tanta
força la seva capacitat de reflectir el món i de prendre-li el pols
als temps.
Escrit
per Desirée de Fez en la seva crítica per Fotogrames, octubre de
2021.
(...)Julia
Ducournau torna amb una pel·lícula que aglutina temes del seu debut
(la transformació del cos, l'expressió de les emocions per mitjà
del violent), però molt superior(...)I, és temerària per
l'increïblement connectat amb el present.
Escrit
per Desirée de Fez en la seva crítica per Fotogrames, octubre de
2021.
INFLUÈNCIES segons Manu Yáñez.
He
de reconèixer que el treball de Cronenberg em va marcar profundament
en un moment que estava construint la meva identitat, en
l'adolescència, a 16 anys. Les seves pel·lícules van emancipar els
meus gustos, no només dels meus pares, sinó també dels de la
majoria de la societat. La gent veia horror en les seves pel·lícules,
i a mi em semblaven bellíssimes.
Tret
de “La nueva carne” escrit per Manu Yáñez per Fotogrames des
del Festival de Cannes 21, en una entrevista amb la directora.
INFLUÈNCIES
segons Desirée de Fez.
En
la primera meitat de la pel·lícula, Ducournau sembla recrear
l'estil de tres directors homes que han definit la representació
d'aquests temes en el cine (Gaspar Noé en el pla seqüència del
ball, David Cronenberg en l'escena de sexe del cotxe i Quentín
Tarantino en l'escabetxada de la casa) per, en la segona,
dinamitar-ho tot i explicar-ho a la seva manera.
Escrit
per Desirée de Fez en la seva crítica per Fotogrames, octubre de
2021.
NÚRIA opina.
És
difícil parlar d'un film en termes de m'agrada o no m'agrada, quan
pretén alguna cosa més que distreure'ns Però també resultat
difícil prescindir de la part incomoda i desagradable, i fins i tot
repulsiva en què, la pel·lícula et situa un cop estàs asseguda al
cine veient-la.
Si
pots prescindir de tots aquests elements, potser ja pot parlar de la
pel·lícula des d'una perspectiva més lúcida i actual. Aquest és
un film de què he sentit parlar molt i esperava gairebé amb delit-
no perquè hagi guanyat la Palma d'Or de Cannes- sinó per les
qüestions que planteja i la resolució estètica que en fa trencant
gèneres cinematogràfics i sexuals d'identitat.
Des
de totes aquestes òptiques, considero que és un film imprescindible
de veure per entendre les qüestions que s'estan movent en aquest
moment des del punt de vista estètic i filosòfic. És un film
valent, atrevit i amb un munt de qüestions plantejades a cor obert i
sense cap resposta definitiva o consoladora.
Prescindible
per totes aquelles que busquin en el cine altres aspectes més enllà
del legítim il·lustrar-se o distreure's.
MARTINA
opina.
S'aixeca
el taló i apareix un pare i un fill en un cotxe. És just el moment
previ a un accident fatídic tot i que no mortal. Causat per la
distracció del conductor i atribuïda a l'avorriment d'una criatura
en cerca d'atenció.
Aquesta
seqüència de fets, amb sang i fetge al detall i patiment posat en
escena expressament és només el tret de sortida. La continuïtat és
un relat histriònic d'una relació que es col·loca a mig camí
entre la ficció i la realitat. El que, jo personalment, no puc
definir és on m'ha portat. Però sí que puc destacar que tot plegat
et manté en un patiment constant fins a arribar al final.
Aquesta
peça ha guanyat la Palma d'Or al festival de Cannes i subjectivament
només puc dir que em va proporcionar unes dues hores de mal fer. El
que em preocupa és que, aquesta salvatjada que a més no vaig poder
seguir, ha sigut la proposta guanyadora. Des de la curiositat, em
pregunto què valora aquest guardó. Francament, tot i que intento
donar-li voltes i més voltes, no puc veure-li virtuts.
ACLARIMENTS
SOBRE LES QÜESTIONS de FONS del FILM fets per ÀNGEL QUINTANA
Si
repassem d'una manera molt concisa i simple algunes qüestions de la
teoria queer veurem que la
noció de gènere porta associada una identitat, un sentiment de
pertinença a un gènere que és complementari al sexe assignat en el
moment de néixer. Michel Foucault va definir el sexe com el conjunt
d'efectes produïts en els cossos, els comportaments i les relacions
socials deguts a una tecnologia política concreta. I, així es
considera que les persones
cisexuals són
aquelles en què la construcció de gènere s'identifica amb el sexe
en què van néixer. I, una persona
transsexual
és aquella que s'identifica amb el gènere contrari que li varen
assignar en néixer pel que pot sotmetre's a una operació de
reassignació per adequar al seu gènere a la seva sexualitat. I, una
persona
transgènere,
no transacciona per arribar al gènere oposat, sinó que vol trencar
amb el sistema binari d'home i dona, per quedar-se en un estadi
d'identitat transmitja.
Escrit
per Angel Quintana en la seva crítica per Caimán Cuadernos de Cine
octubre de 2021
UNA
HISTÒRIA D'AMOR
“Vaig
decidir que en aquesta pel·lícula la cara més essencial de l'amor
havia d'estar en el centre de la història. (...)Em vaig reinventar
una història d'amor entre dos éssers que, sobre el paper no tenen
res en comú. Per mi són, dues apocalipsis caminants, dues criatures
abocades a la destrucció. Malgrat tot, una necessitat mútua els
uneix i genera una resplendor impensada.
Tret
de “La nueva carne” escrit per Manu Yáñez per Fotogrames des
del Festival de Cannes 21, en una entrevista amb la directora.
Fitxa completa i crítiques:
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada