dissabte, 13 de novembre de 2021

EL BUEN PATRÓN. Director, Fernando León de Aranoa

LA RADIOGRAFIA DE LES RELACIONS LABORALS RESULTANTS ÉS ATROÇ. PER MÉS QUE EL GENI DE LEÓN DE ARANOA ENS EL BRINDI EMBOLICADA AMB AIRES D'UNA COMÈDIA NEGRA, MOLT DIVERTIDA.

Director i guió, Fernando León de Aranoa.
España, 2021.
Duració,120 minuts.

SINOPSI INTERPRETADA per Mirito Torreiro.
L'amo d'una fàbrica mitjana, enginyer, de bon veure i amb maneres de mascle alfa, té un problema: ha d'actuar a cuitacorrents perquè el seu desig de ser recompensat amb un premi empresarial, es faci efectiu i no es vegi embrutat per un seguit de petits detalls de darrera hora que, en realitat són els gests que expliquen la manera d'actuar de tota una vida.
Escrit per Mirito Torreiro en la seva crítica per Fotogrames, octubre de 2021.




El director fernando León de Aranoa.

EL DIRECTOR DIU:

La pel·lícula s'acaba uns metres abans de la història, però m'agrada que l'espectador tingui la possibilita de tancar-la, tenint tota la informació necessària. Per poder prendre partit sobre el final, cal anar a veure-la a les sales.
Escrit per P Ponga en el seu article “Las alcantarillas del jefe” per Fotogrames, octubre de 2021.

NÚRIA opina

Costa de parlar d'una pel·lícula d'un dels meus directors preferits i que et reconeguis més en les seves maleses que, en les seves virtuts.
Fernàndo León de Aranoa fa un cinema ben fet, sap narrar històries i és molt crític, no es deixa entabanar per subtileses morals o ideològiques. Si hom repassa la seva filmografia, això queda molt clar, sap molt bé on ell vol posar la seva mirada.
Cada directora o tor preferit meu, ho és per una particularitat de la seva manera de fer cine i explicar històries... El què m'agrada, en el cas del director del qui estem parlant, és la seva sensibilitat i tendresa en explicar històries dures i retratar uns personatges perdedors, però carregats humanitat... també valoro molt el seu sentit de l'humor amb una ironia molt fina i no gens de disbauxada.
Anant el gra, aquest film em va avorrir una mica per l'evidència previsible dels fets que anaven passant. El millor de tot, el personatge acomiadat que s'instal·la ocupant un terreny fora de la fàbrica amb fills i tot, i que posa en evidència l'anacronisme d'un tipus de lluita obrera i consignes pensades, per la lluita col·lectiva i no per la individual que fa ell. I que posa en evidència uns temps on la consigna de la individualitat i que cadascú s'apanyi amb el seu, ha anat guanyant territori... Dissortadament ara, hi ha massa gent que defensa els drets individuals com a únics i per sobre de qualsevol dret col·lectiu.
Un guió ben estructurat amb un bon desenvolupament, acaben de fer la història bastant rodona. El millor de tot, el seu final, genial!
S'ha de veure, té moltes bondats a les quals no podem renunciar.

MARTINA opina.
En construcció...

MOLT D'ACORD amb la crítica de Beatriz Martínez...

Vol que tot encaixi, però el mecanisme resulta massa forçat. Racisme, precarietat laboral, infidelitats,abusos, reivindicacions, lluita de classes, violència juvenil, ambició i hipocresia. El buen patrón, avança amb aquest esperit acumulatiu amb un to lleuger i amb humor que convida a riure's de tot, sense tenir en compte que, existeix el perill que la perspectiva crítica es perdi i també l'espectadora es deixi entabanar per aquest encantador de serps que no li importa ni tot, ni res, només ell mateix.
Escrit per Beatriz Martínez en la seva crítica per Caimán Cuadernos de Cine, octubre de 2021.

Sinopsi normal, fitxa tècnica completa i crítiques a:

Biografia del director:




Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada