 |
| Primer cartell censurat per Instagram i posteriorment acceptat... |
 |
| Cartell alternatiu al primer... |
ACABA
SENT LA PEL·LÍCULA MÉS OBERTAMENT POLÍTICA DEL SEU DIRECTOR, COM
MOLT BÉ HO DEMOSTREN LES SEVES DUES ÚLTIMES IMATGES, ALTAMENT
PROBLEMÀTIQUES, I PER AIXÒ, MOLT OBERTES AL DEBAT I LA REFLEXIÓ.
Israel Paredes en la crítica, “Maternidad y memòria
històrica”, Dirigido por, setembre de 2021.
ARGUMENT o SINOPSI llarga
Janís
(Penèlope Cruz) coneix a Arturo (Israel Elejalde) durant una sessió
de fotografia, ella és fotògrafa i ell paleontòleg. Janís
explicarà a l'Artur, que ella juntament amb altres habitants del
poble, fa molts anys que estan intentant excavar una fosa comuna en
la que es troben les restes del seu besavi, represaliat per
l'aixecament militar feixista, poc temps després de començar la
guerra civil.
L'Artur
es compromet a ajudar-la i així comença una relació d'on naixerà
una nena. Durant els moments previs al part, Janís coneixerà a
Ana(Milena Smit), una noia menor embarassada que, no vol tenir aquest
fill. Ambdues pariran el mateix dia. La impossibilitat d'Artur
d'acceptar la seva paternitat convertirà a Janís en mare soltera;
continua mantenint contacte amb l'Ana, però menys que abans, però
per un descobriment que fa, talla el contacte, però després tornen
a recuperar-lo d'una manera més propera.
 |
| El director, Pedro Almodóvar amb Penélope Cruz. |
NÚRIA opina
Cal
dir que sóc una incondicional d'aquest director, he vist totes les
seves pel·lícules, algunes més d'una vegada i per tant ningú
podrà ser enganyat en pensar que sempre que vaig a veure la seva
nova estrena, estic més que predisposada que m'agradi.
Malgrat
això dit, és un film que m'ha agradat, però no m'ha emocionat, tot
i que la història té tots els ingredients per fer-ho, en parlar de
la memòria històrica a España, on dissortadament encara no hem
pogut tancar el tema de la guerra civil i vist el panorama polític
actual, cada vegada estem més lluny de poder-ho fer amb una certa
dignitat i sense polèmiques estúpides, incultes i desalmades.
Estic
contenta, orgullosa i satisfeta que l'Almodóvar s'hagi decidit a
tocar un tema general i públic d'una manera clara i decidida i que,
en aquest enrevessat guió que ha construït aquesta serveixi per
posar el llaç final, encara que aquest sigui prou fred, per no
fer-nos plorar.
Un
Almodóvar molt depurat estèticament i potser per aquest motiu una
mica fred.
No
us la podeu perdre, encara que sigui per criticar-la.
MARTINA opina.
Submergir-se
al món Almodóvar segurament no és per tothom, crec que implica un
estat mental d'evasió i probablement cal també que no et sentis
aclaparat per cap dels seus personatges que, sempre són volgudament
pintorescos.
Sorprèn
que en aquesta obra es tracta una història amb contingut
expressament polític, que succeeix en femení i entre les
microhistòries d'uns personatges profunds. Uns protagonistes, que
com sol fer aquest autor, són construïts amb tota la intenció que
donin molt de si. Tot en un univers, que et permet ubicar allò en la
immensitat de la capitalitat madrilenya i mitjançant ficció que tot
i que és extravagant també podria ser veritat.
Pel
meu gust novament un divertiment, una oportunitat per gaudir del món
a través del color i unes històries humanes que passen sense que et
semblin properes i t'hi hagis d'involucrar.
Fitxa completa i altres informacions:
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada