dilluns, 1 de novembre de 2021

MADRES PARALELAS. Director, Pedro Almodóvar.


Primer cartell censurat per Instagram i posteriorment acceptat...

Cartell alternatiu al primer...

ACABA SENT LA PEL·LÍCULA MÉS OBERTAMENT POLÍTICA DEL SEU DIRECTOR, COM MOLT BÉ HO DEMOSTREN LES SEVES DUES ÚLTIMES IMATGES, ALTAMENT PROBLEMÀTIQUES, I PER AIXÒ, MOLT OBERTES AL DEBAT I LA REFLEXIÓ.
Israel Paredes en la crítica, “Maternidad y memòria històrica”, Dirigido por, setembre de 2021.

ARGUMENT o SINOPSI llarga

Janís (Penèlope Cruz) coneix a Arturo (Israel Elejalde) durant una sessió de fotografia, ella és fotògrafa i ell paleontòleg. Janís explicarà a l'Artur, que ella juntament amb altres habitants del poble, fa molts anys que estan intentant excavar una fosa comuna en la que es troben les restes del seu besavi, represaliat per l'aixecament militar feixista, poc temps després de començar la guerra civil.
L'Artur es compromet a ajudar-la i així comença una relació d'on naixerà una nena. Durant els moments previs al part, Janís coneixerà a Ana(Milena Smit), una noia menor embarassada que, no vol tenir aquest fill. Ambdues pariran el mateix dia. La impossibilitat d'Artur d'acceptar la seva paternitat convertirà a Janís en mare soltera; continua mantenint contacte amb l'Ana, però menys que abans, però per un descobriment que fa, talla el contacte, però després tornen a recuperar-lo d'una manera més propera.

El director, Pedro Almodóvar amb Penélope Cruz.

NÚRIA opina

Cal dir que sóc una incondicional d'aquest director, he vist totes les seves pel·lícules, algunes més d'una vegada i per tant ningú podrà ser enganyat en pensar que sempre que vaig a veure la seva nova estrena, estic més que predisposada que m'agradi.
Malgrat això dit, és un film que m'ha agradat, però no m'ha emocionat, tot i que la història té tots els ingredients per fer-ho, en parlar de la memòria històrica a España, on dissortadament encara no hem pogut tancar el tema de la guerra civil i vist el panorama polític actual, cada vegada estem més lluny de poder-ho fer amb una certa dignitat i sense polèmiques estúpides, incultes i desalmades.
Estic contenta, orgullosa i satisfeta que l'Almodóvar s'hagi decidit a tocar un tema general i públic d'una manera clara i decidida i que, en aquest enrevessat guió que ha construït aquesta serveixi per posar el llaç final, encara que aquest sigui prou fred, per no fer-nos plorar.
Un Almodóvar molt depurat estèticament i potser per aquest motiu una mica fred.
No us la podeu perdre, encara que sigui per criticar-la.

MARTINA opina.

Submergir-se al món Almodóvar segurament no és per tothom, crec que implica un estat mental d'evasió i probablement cal també que no et sentis aclaparat per cap dels seus personatges que, sempre són volgudament pintorescos.
Sorprèn que en aquesta obra es tracta una història amb contingut expressament polític, que succeeix en femení i entre les microhistòries d'uns personatges profunds. Uns protagonistes, que com sol fer aquest autor, són construïts amb tota la intenció que donin molt de si. Tot en un univers, que et permet ubicar allò en la immensitat de la capitalitat madrilenya i mitjançant ficció que tot i que és extravagant també podria ser veritat.
Pel meu gust novament un divertiment, una oportunitat per gaudir del món a través del color i unes històries humanes que passen sense que et semblin properes i t'hi hagis d'involucrar.
Fitxa completa i altres informacions: 





Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada