dimecres, 20 d’octubre de 2021

MEDITERRÀNEO. Director, Marcel Barrena.

 

MEDITERRANI ÉS UNA PEL·LÍCULA MOLT NECESSÀRIA, JA QUE, NO PODEM TANCAR ELS ULLS DAVANT D'AQUESTA TRAGÈDIA.

Paraules d'Eduard Fernández a Fotogrames, en una entrevista feta per Ana Santos, octubre de 2021.

Guió, Danielle Schleif, segons la història de Òscar Camps i Marcel Barrena.

España, Grecia, 2021.
Duració, 112 minuts.


SINOPSI

Tardor de 2015. Dos socorristes, Òscar i Gerard, viatgen a l'illa de Lesbos Grècia impactats per la fotografia d'un nen ofegat a les aigües del Mediterrani. Un cop allà descobreixen una realitat escruixidora: milers de persones arrisquen cada dia la seva vida, creuant el mar en embarcacions precàries i fugint de conflictes armats. Amb l'Esther en Nico i altres membres de l'equip, lluitaran per donar suport a les persones que ho necessiten i salvar les seves vides. Per tots ells aquest serà un viatge iniciàtic que suposarà una veritable odissea que marcarà les seves vides.
Filmaffinity.

SINOPSI INTERPRETADA per Fernando Bernal

És la història de la fundació de l'ONG Open Arms que va sorgir de la vocació de salvar les vides dels refugiats que arrisquen les seves vides creuant les aigües del Mediterrani en viatges fets en condicions infrahumanes per tal de trobar un futur lluny dels seus països d'origen, fugint de la pobresa la repressió i la guerra. Esquivant la complaença, el film es centra en l'evolució del seu protagonista real, Òscar Camps, un socorrista català que després de veure la foto d'un cos sense vida d'un nen tirat a la platja, decideix viatjar fins a Lesbos amb un amic seu per iniciar la tasca d'ajuda humanitària a l'aigua, davant de la manca d'acció que demostren les autoritats de la zona i el govern europeu.
Caimán Cuadernos de Cine, octubre de 2021.

El director, Marcel Barrena.

NÚRIA opina.

Estic molt d'acord en la crítica que Fernando Bernal fa a Caimán Cuadernos de Cine, quan diu que, aquesta és una pel·lícula necessària per a què diu i en el moment en què ho diu.
És d'aquelles pel·lícules que, al marge de les seves qualitats estètiques que les té, cal veure. Unes interpretacions magnífiques, amb un to dramàtic necessàriament emfatitzat.
Al marge que crec que aquesta pel·lícula l'haurien de veure els polítics i els ciutadans que volen ignorar aquesta realitat perquè es molesta i desagradable... Unes persones que fugen d'una realitat, que cap de nosaltres voldríem per a nosaltres, ni cap dels nostres. Unes persones que es juguen la vida per intentar millorar la seva vida i la de les seves famílies. Unes persones que tenen el mateix dret que nosaltres a tenir una vida decent i que, nosaltres ens pensem que tenim algun dret a negar-los l'entrada i deixar-los ofegar al mar.
Aquesta pel·lícula va d'algú que, va pensar que no hi havia dret que aquestes persones s'ofeguessin en l'intent, i va anar al lloc on això passava per ajudar-los.
Pel·lícula per tots els públics... Imprescindible i necessària.

MARTINA opina.

Aquest film explica com va néixer el projecte de l'ONG Open Arms, de quina manera van anar desenvolupant el seu sistema d'ajut i qui en són els seus integrants.
Per mi l'enfocament és sensacionalista, volent destacar les vulnerabilitats humanes, però penso que potser quan el més calent ja és a l'aigüera, proposar un relat que centri el seu esforç a arribar a la màxima audiència, quantitativament esdevé una estratègia sensata.
A mi m'agrada quan una tragèdia humanitària, pot arribar a traspassar a les persones com una oportunitat de ser millor humans i en aquest cas aquesta crònica l'he rebut així. Potser sóc conformista, però d'aquesta manera de fer relats, amb intenció d'entrar missatges per les emocions, em costa veure-li la part negativa.
Dit això em quedo amb el detall i aquest Nadal compraré jerseis de l'organització com a regals de reis. Veja'm si jo també puc aportar el meu granet de sorra en tot això.

Fitxa completa a Filmaffinity:
Quim Cases, ens fa la seva crítica:


Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada