Fotogrames,
crítiques, gener de 2022.
Guió,
Eric Besnard i Nicolas Boukhrief
Duració,
112 minuts.
França,
Bèlgica, 2021.
SINOPSI
França
1789, just abans de la Revolució Francesa, un creatiu xef, Pierre
Manceron, que treballa per un noble francès, és acomiadat. Amb
l'ajuda d'una misteriosa dona trobarà l'empenta per obrir el primer
restaurant popular de luxe.
Fotogrames,
crítiques, gener de 2022.
 |
| El director, Éric Besnard. |
Éric
Besnard i el seu guionista habitual, Nicolàs Boukhrief (responsable
de l'aventurera i exòtica 600 kilos de oro puro), van descobrir la
història del cuiner, Pierre Manceron, cuiner de la França de 1789,
any de la Revolució, i, segons les cròniques històriques, el
primer a obrir un restaurant a la ciutat de París.
Existien
els mesons i les posades però la idea d'un restaurant on els nobles
i burgesos poguessin menjar d'una manera més propera a la cort, però
sense tants cerimonials era realment nova, explica Besnard.
Crítica
de Fotogrames, “La revolución al comer”, gener de 2022.
ASSESSORS
D'ALÇADA CULINÀRIA:
Aquesta
pel·lícula va tenir un assessorament culinari de primer nivell, el
xef Thierry Charrier col·leccionista de receptaris antics, va
descobrir que, el 1789 es va començar a fer servir el sucre en pols
en lloc de la mel per fer postres.
Durant
anys ha estat el responsable dels menús del Ministeri d'Assumptes
Exteriors francès en banquets de gala per visites diplomàtiques...
Charrier assegura que la millor i més pràctica diplomàcia és la
que té a veure amb la cuina i el menjar.
Fotogrames,
crítiques, gener de 2022.
QUÈ
ÉS i QUÈ NO ÉS, DÉLICIEUX
És
un festival culinari, sensorial i de colors molt influïts per les
pintures de Vermeer i Gustave Courbet.
Crítica
de Fotogrames, “La revolución al comer”, gener de 2022.
Algunes imatges dels quadres d'en Vermeer
Algunes imatges de les obres del pintor francès Courbet:
NÚRIA
opina.
Allò
que m'agrada més dels francesos és la passió que senten per tot
allò seu, en aquest cas rescatant una història real, d'un xef que
va obrir el considerat primer restaurant francès, amb una cuina
pensada més per compensar els delits de l'ànima o dels sentits que,
del cos.
Ahhh,
i sense oblidar enaltir els valors de la Revolució Francesa, la
Il·lustració i la República, tots ells tractats al film, com un
element a ressaltar en el fil narrador.
És
una pel·lícula bonica, innocent i simpàtica, concebuda per
recordar-nos les coses belles dels francesos i passar una estona
distreta i agradable... Sense més.
MARTINA opina.
Aquesta
peça representa d'una manera fidel el que en el meu cap és un
producte molt francès. Una obra amb ingredients pro republicans,
expressament posicionada davant d'una nació de la gent i on, la
cura per l'estètica i l'estima per la gastronomia són determinants.
Una
història humana, que succeeix sense pressa perquè segurament més
ràpida no ens permetria entrar en el fons de cada personatge,
construït amb la seva deguda complexitat i amb un relat que pel seu
fons, pot agradar a tothom a qui li agradi cuidar el seu paladar.
Sense
més, aquesta peça lleugera i amb mitjans, porta a una opció que si
hom vol esdevé important. Una pel·lícula entretinguda, amb gust,
tot i que podries no considerar significant, no obstant això, és un
"volitiu", sobretot pel que reivindica. Una proposta que
serveix per explicar aquest nou concepte que he après aquesta
setmana i que vindria a ser quelcom que facilita un imperatiu.
En
resum, una història que ens ensenya, la importància de lluitar per
superviure.
Fitxa tècnica, crítiques i filmografia director al Filmaffinity:
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada