dimarts, 5 d’abril de 2022

LA CIMA. Director, Ibon Cormenzana.

ÉS UN FILM DE SUPERVIVÈNCIA EXTREMA, PERÒ TAMBÉ DE PERSONATGES SOLS DAVANT DE LA IMMENSITAT.
Escrit per Beatriz Martínez al Periodico Digital de març de 2022.

Director, Ibon Cormenzana.

España, 2022.
Duració, 85 minuts.

SINOPSI

Tres protagonistes. Un home que el seu objectiu vital és escalar l'Annapurna, una dona desencantada després d'haver assolit tots els reptes possibles de l'alpinisme. Tots dos carregant alguns traumes a les seves motxilles. I, un tercer, la muntanya que simbolitza al mateix temps totes les pors i esforços de l'ésser humà per conquerir un repte en aparença impossible.
Escrit per Beatriz Martínez al Periodico Digital de març de 2022.

El director Ibon Cormenzana

NÚRIA opina
Una pel·lícula per la gent que no només li agrada la muntanya, sinó que la concep com un repte que el posa a prova i que cal superar.
Gràcies al fet que, jo sempre he tingut amb la muntanya una relació més amable, bucòlica i mandrosa, em costen d'entendre les actituds humanes que posen en perill la seva vida i a vegades la d'altres, per atendre un desig que exigeix molt de risc, molt d'esforç i a vegades molt de sofriment al meu entendre, gratuït.
Crec que la visió d'aquesta història en pantalla, no ha fet res més que ratificar-me en l'afirmació, que hi ha reptes que comporten riscos i sofriments, absurds.
Sobretot, el personatge masculí m'ha semblat un immadur i irresponsable que posa en perill la seva vida i de retruc, la d'altres per portar a terme una gesta que més que heroica, estúpida, fruit d'una ment massa capficada per veure més enllà del seu propi desig i capritx.
A mi m'ha fet patir massa, per gaudir i valorar la bellesa del paisatge i la muntanya, i el repte. Si és aquesta la reacció que es buscava, ho ha aconseguit.
Una pel·lícula que busca aprofundir amb les estranyes relacions que tenen i han tingut, els homes i algunes dones, amb la natura i amb la muntanya...
Molt recomanable pels amants dels grans reptes a la muntanya que, senten admiració per tots aquells que s'han proposat superar-los.

MARTINA opina.
Crec que les històries de muntanyisme quasi sempre et porten a llocs similars, on qüestionar-se l'absurd plaer de les persones buscadores de bellesa i havent de patir per als que intentant un repte, tempten la seva continuïtat expressament.

Aquesta crònica, que explica de l’experiència hivernal de dues persones als confins de l'Annapurna, passa amb l'hostilitat constant de no poder entendre del tot les motivacions dels seus protagonistes. Tot i això, despullats per la debilitat d’estar en un lloc advers, et permet entrar a les seves entranyes, patir sense treva pel que els està passant i únicament gaudir gràcies a la grandiloqüència d’uns paisatges extremats, purs i apocalíptics.
Potser no cal portar-ho a un terreny tangencial, on els individus que han viscut aquella aventura segur que són ben diferents els uns dels altres, però crec que m’atreviria a comparar el que hi passa en conjunt amb  el que m'aporta un western. On om pot reflexionar sobre grans qüestions de manera simple, perquè la batalla és per la supervivència i on per mi resulta inevitable aterrar-ho a qüestions filosòfiques. Espais de reflexió, on l'ésser humà ha de resoldre interessos complexos interns i que configuren la nostra manera de relacionar-nos amb l'entorn tant humà, com natural.

Fitxa completa, filmografia del director i altres informacions: https://www.filmaffinity.com/es/film667540.html
Entrevista al director Ibon Cormenzana:




Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada