ES
TRACTE SENSE CAP MENA DE DUBTE, D'UNA DE LES MILLORS PEL·LÍCULES
ESPANYOLES DE L'ANY QUE, NO NOMÉS REFLEXIONA SOBRE LA IDEALITZACIÓ
DEL MÓN RURAL, SINÓ SOBRE ELS FRÀGILS NEXES QUE UNEIXEN A LA
PARELLA PROTAGONISTA I COM AQUESTS VAN ENSORRANT-SE A TRAVÉS DE
L'ELEMENT SIMBÒLIC DEL SURO.
Escrit
per Joaquín Vallet Rodrigo per Dirigido por..., gener 2023.
Director, Mikel Gurrea
España,
2022.
Duració,
116 minuts.
Premi
FIPRESCI, de la Crítica, Festival St. Sebastià 2022.
SINOPSI
Després
de perdre els seus treballs, Helena i Ivan decideixen iniciar una
nova vida en l'entorn rural, envoltats d'alzines sureres. La duresa
del món rural posa a prova la seva relació de parella.
Publicat
per Fotogrames, desembre de 2022.
 |
| El director, Mikel Gurrea. |
Mikel
Gurrea (Donostia, 1985), va passar un estiu treballant en la
recollida del suro en l'Alt Empordà. En els sons i en la textura
d'aquell paisatge va veure el que seria l'escenari de la seva primera
pel·lícula.
Publicat
per Fotogrames, desembre de 2022.
OPERA
PRIMA
Brillant
òpera prima de Mikel Gurrea, premi Fipresci en l'últim Festival de
St. Sebastià.
Escrit
per Fernando Bernal en la seva crítica a Caimán Cuadernos de Cine,
desembre de 2022.
NÚRIA opina.
Hi
ha pel·lícules com aquesta, de les que vaig pensant coses
disperses, però de les que se'm fa difícil articular un discurs.
Malgrat
tot, ho intentaré, ja que crec que el film, vaga la pena.
La
primera cosa que m'ha cridat especialment l'atenció d'aquest film,
és la facilitat que ha demostrat el director per encaixar primer i
explicar després, les diferents maneres que els seus personatges
protagonistes del film, tenen de comunicar-se amb la naturalesa i el
paisatge, els urbanites protagonistes, cadascun d'ells té la seva
idealització particular de la vida al camp que, un cop contrastada
amb la realitat de la vida quotidiana, resulta ben diferent. També
les altres persones que intervenen en el film, es relacionen amb
aquest medi, potser de formes més utilitàries, però també
diverses. La visió tan idíl·lica i idealitzada de la natura, pot
esdevenir terrorífica quan aquesta es descontrola i només podem
esperar amb una certa impotència que, no vagi més enllà.
Aquesta
visió tan subtil i profunda m'ha captivat i m'ha portat a tota una
reflexió sobre com cadascuna de nosaltres entenem i ens relacionen
amb la naturalesa, des de què som i com som.
La
història té moltes altres capes, també força interessants, com és
l'enfonsament de la relació de parella, en contrast de la seva
relació amb l'entorn natural i humà.
MARTINA
opina.
Una
història aparentment senzilla, en la que una parella, es mouen de la
ciutat al camp. Aprofiten que disposen de l’herència del patrimoni
familiar d’un dels membres de la unitat de convivència, que tenen
una criatura en camí, que es dediquen a l’arquitectura i que han
convingut deliberadament a aventurar-se per buscar la fórmula per
sobreviure en l’economia d’aquell entorn. I amb tots aquests
ingredients, que confesso que a mi d'entrada em feien certa mandra,
s'inicia un retrat que t’atrapa i et porta còmodament fins al seu
final.
Personalment,
m'ha agradat especialment com es construeix la trama, deixant clar
des del principi, que allò no anirà de fer una història per parlar
d’una única realitat. La pel·lícula no s'atura en el seu curs,
manté clarament la flama viva sabent crear ràpidament vincles amb
els protagonistes i construint cada altre personatge que intervé amb
suficient profunditat.
Incorporant
paisatges, escenaris clars on passen situacions determinants i
explicant la feina de formigueta que fa cadascú per continuar
endavant. Per mi, sense judicis, s'aconsegueix mostrar l’entorn
arribant al que transcendeix, havent treballat en deixar que
l'audiència en puguem descobrir algunes de les capes que el componen
i poden aprendre en tot aquest trajecte.
Més informacions i crítiques, al Filmaffinity:
Entrevista amb el director:
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada