ABORDA
EL CONCEPTE DE “DOLOR REAL”, QUE CONTRASTA PER MITJÁ DE GAGS
CÒMICS, EL DOLOR FÍSIC I EMOCIONAL, QÜESTIONA D'ON SORGEIX I
EXPLORA LA SEVA DURACIÓ EN EL TEMPS, MENTRE OFEREIX UNA MIRADA SOBRE
LES NOVES MASCULINITATS I LES SEVES DIFICULTATS PER ENFRONTAR LES
EMOCIONS.
EISENBERG,
RETRATA COM ELS HOMES PODEN ENFRONTAR LA SEVA VULNERABILTAT I LES
SEVES RELACIONS AFECTIVES DES D'ANGLES RENOVATS.
Escrit
per Clara Tejerina per Caimán CdC, gener de 2025.
EISENBERG,
EXPLORA DES D'UN HUMOR AMB RETRACTA DOLORÓS LES DIFERENTS
MANIFESTACIONS CONTEMPORÀNIES DE LA IDENTITAT JUEVA I EL PES D'UN
LLEGAT QUE SEMBLA ENFOSQUIR QUALSEVOL ALTRA EXPERIÈNCIA TRAUMÀTICA,
SEMPRE RELATIVA, DAVANT LA INCOMMENSURABILITAT DE LA SHOAH.
Escrit
per Eulàlia Iglesias en la seva crítica per Fotogrames, gener de
2025.
Director, Jesse Eisenberg.
Guió,
Jesse Eisenberg.
EUA
i Polonia, 2024.
Duració,
89 minuts.
SINOPSI
Dos
cosins viatgen a Polònia des dels EUA, després de la mort de la
seva àvia, per veure on va viure ella, abans de la Segona Guerra
Mundial i comprendre d'on ve la seva família. Per fer-ho
s'incorporen a un Tour sobre l'Holocaust.
Informació
de Filmaffinity.
 |
| Kieran Culkin i Jesse Eisenberg |
LA SEGONA PEL·LÍCULA del DIRECTOR
La
segona realització d'aquest director, es diferencia de la primera
per la presència del director com a coprotagonista de la història.
A“Cuando termines de salvar el mundo”, imposava a un altre actor
el seu mateix registre, mentre que A Real Pain, es controla a ell
mateix, amb la seva gestualitat habitual.
Escrit
per Quim Casas, en la seva crítica per Fotogrames, febrer de 2025.
És
una proposta amable que ens recorda molts altres debuts darrere la
càmera d'estrelles cinematogràfiques que necessiten expressar-se
d'una altra manera, però sense molestar, ni sorprendre.
Escrit
per Quim Casas, en la seva crítica per Fotogrames, febrer de 2025.
NÚRIA opina
És
d'aquelles històries, senzilles i sense pretensions, però que també
la podries veure com una proposta agosarada atès el tema que tracta,
al final serà allò que, cada espectadora hi vulgui veure i trobar:
una història tendra i banal sobre dos cosins que emprenem un viatge
junts a Polònia, com a homenatge a la seva àvia jueva polonesa que,
va emigrar als EUA. El viatge els serveix per descobrir-se com a
adults en relació amb l'altre i obrir la seva mirada cap a un mateix
i cap a l'altre, a través dels records de la infantesa que van
confrontant, per mi aquests és l'aspecte més interessant del relat,
com van configurant una nova mirada cadascú d'ells d'ell mateix i de
l'altre... fins i tot la mirada de l'àvia absent i morta apareix en
les anècdotes i records, per ajudar a crear aquesta nova visió.
Podem
anar més enllà i parlem de com la nostra societat laica i sense
haver elaborat rituals per segons què, s'ho fa per no convertir el
dolor per les coses terribles que els ha passat a alguns pobles el
llarg de la història, en un parc temàtic, on teatralitzem coses
molt serioses sense sentir-les i sense comprendre-les, veritablement.
Moltes
capes i moltes possibles reflexions per destapar: S'han d'acompanyar
a totes les persones que han viscut drames històrics a la seva
família,o, s'ha de deixar que elaborin la seva pena en la seva
intimitat? Moltes vegades les famílies no parlen amb els seus del
seu sofriment, l'enterren sota l'estora... Volen oblidar-lo.
Pot
una persona que no ha viscut aquests inferns acompanyar d'una manera
sensible i respectuosa?
Som
allò que som o som allò que pensen els altres de nosaltres?
Estem
segurs d'allò que pensem que els altres pensen de nosaltres?
Acabo
aquí perquè crec que és innecessari allargar-me més, per parlar
d'aquest film.
MARTINA
opina.
Vam
triar pel·lícula força aleatòriament, tot i això, la veritat és
que crec que l’elecció ens va anar encaixar fantàsticament,
estant dolçament entretingudes durant tot el trajecte. Molt
resumidament el relat explica el viatge que fan dos cosins de mitjana
edat, des d'Amèrica als camps d'extermini a Polònia. Acompanyats
d’un guia i en grup, amb tot pagat per la seva àvia, que en morir
va determinar-ho així, perquè els seus nets poguessin conèixer el
seu lloc d'origen.
Els
personatges estan construïts perquè siguin fàcils de llegir, des
del principi identificant-ne fàcilment totes les mancances, també
les virtuts. Buscant que tot el que s'espera d'ells es faci
evident i poder veure ràpidament com es relacionen amb les emocions
durant el trajecte i amb tota la resta del grup.
Tot
plegat amb humor, mostrant el molt difícil que significa fer
memòria, sense fer banal la part de realitat que crec que vol
mostrar. La de les persones que sent diverses, viuen les coses de
manera diferent, tot i tenir un passat col·lectiu que acompanya el
seu present. Pel meu gust depura molt bé els que volen rebentar,
fent simple una història maca, sense que això la faci menys
significant.
UNA
REFLEXIÓ de CLARA TEJERINA a Caimán CdC, gener de 2025.
El
fet que els protagonistes siguin jueus americans afegeix un joc de
contrastos marcats per la distància geogràfica i aporta una
reflexió sobre la pertinença, l'herència, la terra i com tots
aquests elements actuen en la memòria col·lectiva.
Fitxa completa, crítiques i altres informacions a:
