LA
PRINCIPAL VIRTUT DEL FILM ÉS LA CAPACITAT DEL DIRECTOR, ANTÓN
ÁLVAREZ, DE TRANSMETRE AMB UNA GENEROSITAT ACLAPARADORA, TAMBÉ AMB
DELICADESA I SENTIT DE L'HUMOR, LES EMOCIONS.
(...)
UNA EMOCIONANT REFLEXIÓ SOBRE L'ART COM ALGUNA COSA QUE NO POT
DESENGANYAR-SE DE LA VIDA.
Ho
diu, Desirée de Fez en la seva crítica per Fotogrames, desembre de
2024.
AQUESTA
ÉS UNA PEL·LÍCULA QUE OSCIL·LA ENTRE EL RIURE I PLORAR, ENTRE LA
FESTA I EL DOLOR, ENTRE LA VIDA I LA MORT. UNA PEL·LÍCULA QUE
ESCLATA I CREIX A TRAVÉS DE LES PARAULES, PERÒ TAMBÉ PER MITJÀ
DELS ACORDS AMB ELS QUE FA MASSA TEMPS QUE EXPRESSA, “UNA PENA MOLT GRAN”.
Escrit
per Cristina Apararicio en la seva crítica per Caimán CdC, desembre
de 2024.
L'EMOCIÓ
ESTÀ EN EL CENTRE DE CADA ESCENA MENTRE NAVEGUEM PER UN MÓN MOLT
COMPLEX DEFINIT PER LES IDIOSINCRÀCIES DE LA CULTURA GITANA I
FLAMENCA.
Tret
de la fitxa del cinema Verdi.
Director, Antón Alvarez. Nom artístic, Tangana.
Guió,
Antón Alvarez.
Gènere,
documental de música.
España,
2024.
Duració,
95 minuts.
SINOPSI
Quan
Tangana coneix a Yerai Cortés queda completament fascinat pel seu
tallent i intrigat per la seva història familiar. Yerai és una
figura inusual dins del flamenc; tan respectat pels gitanos més
tradicionalistes com pels artistes d'avantguarda de la nova hola, del
que ell forma part. Decideixen emprendre un viatge junts per gravar
un disc que les cançons venen marcades per una pena molt gran, on el
mateix procés artístic l'encara amb el seu passat i l'empeny a
explorar un secret familiar, per mitjà del qual tracta de redimir la
relació amb els seus pares. El resultat és una experiència musical
única per submergir-nos en una història de passió, amor i perdó.
Redacció
pròpia, de diferents fons.
 |
| Yerai Cortés i Antón Álvarez |
DEL DIRECTOR I EL SEU DEBUT
L'album
“El Madrileño” va consagrar a Antón Álvarez (Madrid, 1990),
més conegut com a C. Tangana en la seva faceta musical, com una de
les figures més innovadores de l'escena artística global
contemporània.
En
el documental dirigit i produït per Little Spain”Esta ambición
desmedida” (Velódromo 2023) que segueix la seva trajectòria
durant els últims anys, expressa repetidament la seva intenció de
dirigir pel·lícules. Sembla que ja estava rodant aquest documental.
Tret
de la fitxa del cinema Verdi
EL DIRECTOR I ALTRES ENS PARLEN DEL DOCUMENTAL
En
la seva nova faceta com a cineasta que, va començar amb la direcció
de vidioclips, després d'una primera incursió com a actor a les
ordres d'Isaki Lacuesta en “Un año, una noche” (2022), diu que,
torna a sentir els mateixos nervis que sentia al començament amb la
música.
Rimant
escenes. El madrileny es considera un estranger en el món del
flamenc. Diu que, te les seves lleis pròpies i és especialment
complex, fins i tot pels músics. Jo, he aprés a fer cançons fent
rimes i el el cinema tota l'estona estàs fent rimar cada seqüència.
Allò que més m'obsessiona és el ritme narratiu que, has d'anar
buscant constantment.
(...)D'allò
que estic més orgullós és del resultat sonor. La barreja de so és
del més complicat que he fet a la meva vida. Vàrem utilitzar la
càmera com a punt de vista de l'oient i no només del que ho està
veient. Hem gravat fent de la música un espai físic i sabien que
valia la pena. I més encara, en una sala de cinema.
Confessa
que la propera pel·lícula que vol fer és de ficció.
Fragments
de l'entrevista amb el director, publicada per M. Juesas a
Fotogrames, desembre de 2024.
En
el centre de l'enquadre, Antón Álvarez, (musicalment conegut com
C.Tangana), que dirigeix el seu primer llargmetratge amb un absolut
domini dels codis audiovisuals.
L'elecció
de l'espai( en la taula d'un bar-cafeteria al més pur estil Made in
Spain), la textura granulada de la imatge o l'aparició del
realitzador en aquests primers instants del film a modus de pròleg
són algunes de les decisions formals que delaten una reflexió del
medi fílmic i les seves possibilitats expressives.
Escrit
per Cristina Apararicio en la seva crítica per Caimán CdC, desembre
de 2024.
NÚRIA opina
Una
pel·lícula emotiva i sincera amb una música sensacional. El
personatge de Yerai Cortés és entranyable i la seva família,
parella i amics, també. Una història que supura humanitat per tot
arreu i parla de l'amor i el perdó.
Una
petita joia artística que crec que seria una llàstima deixar-se-la
perdre.
MARTINA
opina.
En
realitat m’agradaria comentar força coses d’aquest relat,
impulsor i sobretot el que al meu entendre obre un munt
d’interrogants. Si més no, crec que obra una dimensió, per molta
gent massa desconeguda. Però crec que sent un món inexplorat del
tot per mi, me n'abstinc. Penso que millor deixar-ho que un cop més,
em fascina la capacitat humana de construir relats. Històries que
ens permeten conèixer, amb independència de la seva realitat, a
més, et traslladen a llocs d’incògnit.
Recordo
quan treballava en els primers anys com a professional del dret, que
sobretot acompanyava al sector audiovisual en tota la gestió de
llicències i permisos que implica el parlar de les coses dels
altres, mitjançant la captura d'imatges. Aleshores, vaig col·laborar
en un documental que parla d’una estrella de l’univers flamenc i
encara que sigui molts temps després, confesso que ara poder veure
aquesta pel·lícula, m’ha fet pensar en com la música és un
motor generador d’aliances, ponts i germandat.
L’experiència
crec que s'ho val, ja que, aquest artista és sense dubte un talent.
Parla d'una joia que brilla, fent allò que el seu món dels marges
valora i que, també ho fa el panorama musical convencional. Però
crec que a més, el com està muntada la trama, et va vibrar en
l’interior de tots i cadascun dels personatges que hi compareixen.
Fitxa completa a Filmaffinity:
Amb aquesta entrevista es confirma la certesa que no us la podeu perdre, és una pel·lícula meravellosa i autèntica, i cal veure-la al cinema per poder apreciar l'esplèndid treball del so.
Si no teniu temps per veure tota l'entrevista, passeu al minut 20:00 i veureu com us enamora Yerai Cortés:
Un tastet de la fabulosa guitarra de Yerai Cortés:
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada