SORGEIX
D'UNA EXTRAVAGÀNCIA, COM UNA MENA D'ÒPERA POP AMB AIRES DE NARCO,
QUEER. POT SER CONSIDERADA COM UNA OBRA OPORTUNISTA O UNA SIMPLE
LLAMINADURA IDEADA PEL PÚBLIC DELS FESTIVALS, MALGRAT TOT, LA SEVA
APOSTA VA MÉS ENLLÀ DE LES APARENCES.
Escrit
per Angel Quintana en el seu escrit, “Musicales excéntricos”,
per Caimán CdC, desembre de 2025.
SOC
UN OBSERVADOR D'AQUESTA ÈPOCA I SEMPRE ESTIC BUSCANT UNA MANERA
D'EXPRESSAR-ME QUE ES CORRESPONGUI AMB EL MOMENT QUE VISC.
Paraules
del director, Recollides i escrites per Gabriel Lerman, per a
Dirigido, desembre de 2024.
Guió, Jacques Audiard i la col·laboració de Thomas Bidegain.
França,
2024.
Duració,
132 minuts.
SINOPSI
Comença
amb la història del líder d'una organització criminal que sempre
ha volgut canviar de sexe i, per fer-ho, segresta una jove advocada
amb la qual poder esborrar qualsevol rastre de la seva vida anterior.
Escrit
per Jonay Armas per Caimán CdC, desembre de 2025.
 |
| El director, Jacques Audiard. |
EL
DIRECTOR DIU
No
volia fer un film que fos complex, però sí que, estigues ple de
contradiccions.
He
de reconèixer que no tinc un gran coneixement sobre el gènere
musical(...)
(...)Em
vaig adonar molt aviat, amb la compositora Camille i el meu
coguionista, Thomas Bidegain que les cançons no havien de ser
il·lustratives. La seva funció és que la història avances.
(...)les cançons estan allà perquè la narració evolucioni(...)
El
més difícil en el cine i de la mateixa manera en el teatre i
l'òpera, és crear un equip que tot es mogui en la mateixa
direcció(...)
(...)Potser
té a veure amb allò que el demano a totes elles que, tinguin una
pila d'idees i que me les proposin(...)En les meves pel·lícules és
impossible no contribuir(...)els demano que col·laborin amb mi, que
no segueixin allò que penso que em proposin coses noves. No només
tenen dret a criticar les meves idees, sinó que, tenen l'obligació
de fer-ho.
Recollit
i escrit per Gabriel Lerman, per a Dirigido, desembre de 2024.
NÚRIA, opina.
Aquesta
proposta és tan agosarada que podia ser un “bodrio infumable” o
una raresa creativa carregada de propostes, capes, lectures i
possibles interpretacions d'intel·ligents amb lluminositat i sense
cap pretensió aparent... Això és.
Havent
llegit moltes crítiques positives d'aquest film, no em feia cap
il·lusió veure'l,
un
narco mexicà que vol fer la transició cap a un canvi de sexe i que
desapareix de mapa i torna aparèixer i es converteix amb una dona
carregada de bones intencions... Ai, Ai, Ai, quina por, quina mandra!
Doncs
no, és un film que m'ha agradat molt i m'ha agradat tot: la proposta
musical, el fil narratiu, l'estètica i una protagonista trans,
esplèndida i increïble.
És
un film d'una dignitat tal que fa feredat per la sinceritat que
gasta, sembla broma, però pot anar també de debó.
No
us ho perdeu, vaga la pena.
Impressiona
que, quan s'acaba la gent aplaudeix... Poques vegades passa això en
el cine.
MARTINA opina.
Aquesta
proposta combina tots els ingredients per un cuinat particular:
melodrama, una musical emotiu, una història de transformació i una
mirada onírica al poder emancipador de les xarxes de suport femení.
Val
a dir que el que més em va sorprendre va ser quan en acabar, la sala
de cinema plena va aplaudir entusiasmada, ja que això no passa
gaire. A mi personalment quan això es dona em reafirma en considerar
que la col·lectivitat augmenta el poder d’alimentar l’imaginari,
donant un valor difícil de quantificar en paraules, a aquelles
històries que ens agrada que ens hagin volgut explicar. Amb total
independència que acceptem que les interpretacions siguin vàries,
connectats sols en gaudir que n'hàgim pogut parlar, amb l’alegria
compartida que genera sentir-se entusiasmats d’estar acompanyats.
Diria,
en poques paraules que, es tracta d’una proposta diferent,
autentica i la que travessa per històries de vides gens similars que
es troben, amb una narrativa particular.
Fitxa completa, crítiques i altres informacions:
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada