S'ALLUNYA D'UN POSSIBLE SENSACIONALISME I SENSIBLERIA FÀCIL, PER ERIGIR-SE EN UNA SÒBRIA CRÒNICA D'UN GRAN DESASTRE DE LA NATURA, DES DEL PUNT DE VISTA DE LES SEVES VÍCTIMES, ELS SEUS FAMILIARS I ELS RESCATADORS.
PER
AMANTS DE LES APARATOSES HISTÒRIES REALS, TRACTADES AMB TACTE.
Paraules
de Pere Vall. Fotogrames digital 18/02/2026.
España, 2025.
Duració, 116 minuts.
SINOPSI
El 30 de desembre de 2000, un grup d'amics surten amb esquis de muntanya per pujar al Balandrau, el Pirineu. Fa bon temps i sembla que tot anirà bé, en questió de minuts el temps canvia sobtada i imprevisiblement. Un vent salvatge, el torb, arriba i ocasiona una de les pitjors tormentes de la història d'aquell indret.
En part, Filmaffinity.
 |
| El director, Fernando Trullons. |
NÚRIA, opina.
Res pitjor que anar a veure un film tràgic en un moment personal on els esdeveniments de la metereologia t'han colpit fa poc i encara estàs recuperant-te de l'ensurt.
Aquests, ha estat el meu moment...
Aleshores m'ha sigut impossible gaudir de la narració assossegadament i en aquestes circumstàncies, se'm fa difícil tenir alguna opinió mínimament fiable.
Conclusions, la muntanya és bonica i pot ser molt perillosa i cal tenir aquesta consideració abans d'abordar qualsevol aventura en ella. Els equips de rescat fan una tasca que no seria possible si les persones que l'executen no tinguessin una preparació adequada per fer-ho i una vocació i voluntat de servei lloable. En aquesta tasca es fa imprescindible el treball d'equip i la col·laboració entre diferents equips. Gràcies, a totes aquestes persones que posen en risc la seva vida per rescatar a persones que han anat simplement a gaudir de la muntanya, i per això hem de ser molt curosos amb allò que decidim fer, no només posem en risc la nostra vida, sinó també la de les persones dels equips de rescat.
MARTINA,
opina.
Per
mi és una proposta per tots els públics i encertada per moltes
raons. Primer perquè els fenòmens meteorològics extrems es donen
cada vegada més freqüència, està bé prendre consciència. A més
i atès que, conèixer la bellesa de que forma part del nostre entorn
proper ens construeix i ens fa molta falta.
En
poques paraules diria que aquesta proposta és molt catalana, enfoca
sobretot les conseqüències entorn d'una tragèdia, conscient de què
vol mostrar. L'estil confessa aquesta realitat particular nostra, la
que posa la família i els valors al centre, reduint aquesta aroma de
món fred que arrossega la globalització.
Crec
que l'estructura narrativa és molt original, la història del què
va passar és coneguda així que això s'explica de pressa, explora
doncs el pànic i el panorama des d'una altra mirada.
Fitxa completa i altres informacions:
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada