dimarts, 21 d’abril del 2026

EL ÚLTIMO VIKINGO. Director, Anders Thomas Jensen.

SEGONS ARISTÒTIL, EL CARÀCTER DRAMÀTIC HA DE REPRESENTAR, ENTRE ALTRES QUALITATS, UNA LÒGICA COHERENT, DE MANERA TAL QUE, UN PERSONATGE PODRÀ COMPORTAR-SE DE MANERA INCONSEQÜENT, SEMPRE QUE LES SEVES ACCIONS SIGUIN CONSEQÜENTMENT INCONSEQÜENTS.

Escrit per Miquel Jonás Zafra, en la seva crítica per Caimán CdC, març 2026.
L'ORIGINALITAT DE JENSEM RAU EN LA SEVA HABILITAT DE COMBINAR GÈNERES I TONS, A PRIORI, INCOMPATIBLES AMB UNA ORGANICITAT DIGNA D'ELOGI.
Escrit per Miquel Jonás Zafra, en la seva crítica per Caimán CdC, març 2026.ENCARA QUE ELS PERSONATGES ENS SEMBLIN MOLT ABSURDS, EN LES SEVES MOTIVACIONS, NO SÓN RES MÉS QUE, UNA ORIGINAL MANERA DE PLASMAR EL CAMÍ QUE SEGUEIX CADASCÚ A L'HORA D'AFRONTAR LES DIFICULTATS, JUGANT EL TÍPIC DILEMA, ESBRINAR QUI ESTÀ MÉS BOIG EN EL MANICOMI QUE ÉS LA VIDA.
Escrit per Fran Chico en la seva crítica per Fotogrames, març de 2026.

Guió, Anders Thomas Jensen
Dinamarca, Suècia, 2025
Duració, 116 minuts


SINOPSI

Anker, un exconvicte, busca els diners que va robar fa deu anys, abans d'entrar a la presó. Manfred, germà d'Anker i amb un desdoblament de personalitat, és l'únic que sap on són els diners.

L'ACTOR DANÈS MADS MIKKELSEN POSA A PROVA LA SEVA VERSATILITAT EN EL ÚLTIMO VIKINGO, UN CÒCTEL DE TRILER I SÀTIRA NEGRA, CARREGAT DE VIOLÈNCIA, COR, I INCORRECCIÓ.

Escrit per Manu Yañez, Festival de Venècia, per Fotogrames, març de 2026.

El director, Anders Thomas Jensen

NÚRIA opina

Aquesta és d'aquelles pel·lícules que el record et va reconciliant amb ella i cada vegada li vas veient més encerts i qualitats. Això és just allò que m'ha passat.
Les imatges estan prenyades de violència evident i a vegades explicita, però aquest no és el tema del film. Podríem pensar que, vol mostrar una realitat que a vegades en si mateixa és violenta, però que aquesta de cap manera vol tapar una altra realitat que queda soterrada i que cal anar fent surar a la superfície, que és molt més complexe i complicada i que hi ha per sota i que no veiem, ja que, quedem tan col·lapsades per aquesta, que ja no la podem, ni volem veure-la.
Un film amb moltes capes i molts registres que barrejats poden confondre'ns, però amb un valor i un qüestionament darrere interessant i important.
Només pels que tenen bon sentit de l'humor i poden passar de les evidències per anar a furgar, per desvetllar altres coses.

MARTINA opina
El caminar d'aquest film crec que és pura fantasia, cada personatge es pot estirar, totes les històries paral·leles són úniques. Em sembla molt brillant, com et distreus amb cada detall, el destí arriba, quan després de tot és només una cosa més.
Em passa que amb el nòrdic, suposo que per distància cultural i falta de comprensió del seu codi de sàtira, és que tot sovint em dol la seva acidesa trista. Però aquesta història diria que trenca amb tot, ha començat que em semblava previsible, amb delicadesa, et fa anar en la profunditat absoluta, tant rius com plores.
Segur que no és per tothom, hi ha escenes molt radicals, tot i això, crec que qui vulgui gaudir d'una adaptació brutalista d'una fabula infantil, aquesta és una proposta original i molt encertada en el temps que corren. 

Fitxa completa i més informacions: https://www.filmaffinity.com/es/film295464.html


Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada